Estiu Criminal
Durant els mesos de juny, juliol, agost i els pocs dies de setembre que portem s’ han registrat 32 dones assassinades per les seues parelles o ex parelles.
Durant els mesos de juny, juliol i agost s’ han registrat 32 assassinats de dones per les seues parelles o ex parelles. Més del 60 per cent del total de les dones assassinades enguany s’ han concentrat en l’estiu, una estació de l’any que lluny de ser un període de descans i tranquil·litat, malauradament incrementa l’ escenari de de violència masclista.
Si bé les causes de la violència masclista les trobem en factors sistèmics (ja sabem que el patriarcat afecta tots els àmbits de la vida: social, econòmic, educatiu, laboral, cultural, mediàtic…), a l’ estiu aquestes variables s’ agreugen. Amb l’ increment de la convivència, la manca d’ espai per a les dones i l’ alteració dels rols de parella pel canvi d’ activitats, les agressions i els assassinats repunten. Bona prova d’açò és que durant el període estival (els mesos de juny, juliol i agost) s’acumulen al llarg dels darrers 21 anys més del 30 per cent dels crims masclistes.
L’estiu es converteix, doncs, en una època de risc extrem per a les víctimes de violència de gènere: els registres històrics són persistents i mostren que juliol, en primera posició i juny, en segona són els mesos més «cruels» pel que fa a la violència masclista. De fet, aquest juliol encapçala les sinistres xifres des de que existeixen dades oficials a partir del 2003.
A més a més, s’ afegeix que l’ estiu és una època en la qual les xarxes d’ atenció integral per a les víctimes disminueixen els serveis. Així, qualsevol retallada impacta de manera dramàtica en la vida de les dones víctimes i les seues criatures, i es demostra que calen més serveis públics adreçats a la seua protecció integral.
Tristament, no hem acabat encara l’ estiu i cada dia despertem amb una notícia nova de casos d’assassinades per violència masclista.
Intersindical Dones exigeix que totes les administracions posen en marxa accions per a revertir aquestes dades que sagnen la nostra societat: és palés que els recursos existents a l’actualitat no són suficients per parar el terrorisme masclista i que cal un canvi estructural en el tractament de la violència masclista: des de la prevenció (amb un clar impuls de la coeducació i l’educació afectivosexual), fins l’acompanyament actiu a les víctimes (des de tots els àmbits: judicial, d’assistència social, de garantia habitacional i econòmica, etc) i durant tot l’any, el que significa que cal precisament reforçar els serveis en els mesos d’estiu, com demostren les xifres.
Entre tant de discurs negacionista que inunda les xarxes i que va calant entre la població especialment adolescent, no ens queda altra que plantar cara i anomenar les coses pel seu nom: ens maten per ser dones. Prou violència masclista!
Comentaris
Un excelente article!!!
M’avergonyeix tot el que està passant, tot i que s’estan fent coses, crec, no, ni crec, n’estic segur que l’educació té molt en què reflexionar, no sols l’educació a les escoles, que també, més bé a casa, a la llar. També tenen molt a veure la negació per part de moltes entitats “oficials” que diuen parlar en nom de milers de conciutadanes i conciutadans.
Però tinc l’esperança de que entre tots ho aconseguirem.
Força i endavant
Normes d'ús