Drets
1 d’octubre de 1931 s’aprova per les Corts el vot femení a l’ Estat Espanyol
El vot femení es va aprovar per 161 vots a favor i 121 en contra, cosa que va significar una fita important en la lluita pels drets polítics de les dones a l’Estat Espanyol.
L’1 d’octubre de 1931 és una data clau en la història dels drets de les dones a l’Estat Espanyol. En aquella jornada, les Corts Constituents de la Segona República van aprovar el sufragi femení gràcies a la lluita i la defensa que en va fer Clara Campoamor, una de les principals figures del moviment feminista de l’època.
L’1 d’octubre de 1931 és una data clau en la història dels drets de les dones a l’Estat Espanyol. En aquella jornada, les Corts Constituents de la Segona República van aprovar el sufragi femení gràcies a la lluita i la defensa que en va fer Clara Campoamor, una de les principals figures del moviment feminista de l’època.
Campoamor, advocada i diputada pel Partit Radical, va ser una veu fonamental en la reivindicació d’aquest dret. Tot i trobar resistència, fins i tot d’altres dones parlamentàries com Victoria Kent, Campoamor va defensar que les dones tenien el mateix dret que els homes a participar en la vida política. Així, el vot femení es va aprovar per 161 vots a favor i 121 en contra, cosa que va significar una fita important en la lluita pels drets polítics de les dones a l’Estat Espanyol.
Aquest reconeixement va permetre a les dones espanyoles exercir el seu dret a vot per primera vegada en les eleccions generals de 1933. Això va suposar un avanç històric en la lluita per la igualtat i els drets civils, encara que el camí va continuar sent llarg i difícil durant les dècades següents, especialment durant la dictadura franquista.
Les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 a l’Estat Espanyol van ser les primeres en què les dones van poder exercir el seu dret a vot. Aquest esdeveniment va tenir lloc 64 anys després que s’introduís el sufragi universal masculí a l’Estat Espanyol, el 1869, durant el període de la Primera República.
Aquestes eleccions de 1933 van suposar un gran canvi polític, ja que van ser les primeres eleccions democràtiques on homes i dones van votar en igualtat de condicions. Va ser un moment clau en la lluita pels drets civils i polítics de les dones, malgrat les crítiques que Campoamor va rebre, fins i tot des de sectors feministes i progressistes, que temien que el vot de les dones estigués influït per l’Església i fos conservador.
De fet, les eleccions del 1933 van portar al poder la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), un partit conservador. Aquesta circumstància va portar a una certa frustració entre alguns sectors progressistes, però, al mateix temps, va demostrar que les dones podien participar plenament en la vida política. Tot i les dificultats, la fita de 1933 va ser crucial en el camí cap a la igualtat de drets per a les dones a l’Estat Espanyol.
Recordar la història és fonamental, sobretot en moments on sembla que hi ha reculades en els drets per als quals s’ha lluitat tant. La igualtat entre dones i homes no és un assoliment garantit, sinó una lluita constant, i a vegades les conquestes socials poden veure’s amenaçades. Per això, és essencial mantenir viva la memòria de les lluites feministes i continuar reivindicant els nostres drets davant les noves formes de discriminació i opressió.
El context actual posa de manifest la necessitat de continuar treballant en xarxa i amb força.
Des d’Intersindical Dones seguim impulsant el feminisme i els drets de les dones a escala global. La sororitat i la lluita col·lectiva són les que ens mantenen fermes davant les adversitats.
Rebels, decidides i valentes, perquè la lluita feminista necessita aquest esperit per continuar avançant. És amb aquesta determinació que es poden superar els obstacles i aconseguir una societat més justa i igualitària.
Que aquest vent del món ens porte sempre cap a la llibertat i la dignitat de totes les dones.
Normes d'ús