Drets
Ni un pas enrere davant la violència masclista
Aquest estiu de 2025 hem tornat a ser colpejades per la violència masclista. Una realitat que no descansa, que ens trenca i que posa de manifest que les polítiques i els recursos continuen sent insuficients. No són casos aïllats: és el resultat d’un sistema patriarcal que perpetua la desigualtat i la impunitat. Davant d’això, cal seguir cridant ben fort: ni una menys, vives i lliures ens volem.
A les portes d’acabar l’estiu de 2025, ens trobem amb unes dades que tornen a colpejar-nos. Durant els mesos de juny, juliol i agost, un total de 20 dones han sigut assassinades a l’Estat espanyol a causa de la violència masclista, entre elles una criatura. És cert que si comparem aquestes xifres amb les de l’estiu de 2024 —quan es comptabilitzaren 32 assassinats masclistes en el mateix període— observem un descens numèric. Però, realment, podem considerar-ho un èxit? No. Una sola dona assassinada ja és massa. Parlar de millora en aquestes dades seria una frivolitat i una falta de respecte a les víctimes i a les seues famílies.
La violència masclista és una de les formes més extremes i visibles de la desigualtat entre dones i homes. Però no és un fenomen aïllat ni un problema individual: és estructural, és cultural i és polític. I per això cal combatre’l des d’una resposta col·lectiva i ferma. Negar l’existència de la violència masclista, com fan els partits de dreta i ultradreta, no sols és irresponsable: és un acte de complicitat amb els agressors. Pretendre que no existeix, invisibilitzar-la o reduir-la a “conflictes domèstics” és perpetuar la seua impunitat i silenciar les dones.
La realitat és tossuda: la violència masclista existeix, mata i trenca vides cada dia. I davant d’aquesta evidència, el feminisme continua sent la veu que no calla, la força que denuncia i l’alternativa que planteja un futur diferent. Ens queda molt de camí per recórrer: més educació en igualtat, més prevenció, més sensibilització, més recursos per a les víctimes i més compromís real per part de les institucions.
Però al País Valencià la situació encara és més greu. Estem vivint temps convulsos. El govern valencià, de la mà del Partit Popular i dels seus socis de l’extrema dreta, ha decidit deixar sense pressupost moltes polítiques d’igualtat i sense recursos humans els serveis d’atenció a dones víctimes de violència de gènere. Aquesta falta de compromís institucional no és un error ni una casualitat: és una estratègia conscient per a desmantellar l’estructura pública d’atenció i convertir la igualtat en un luxe, en lloc d’un dret.
I el que encara resulta més alarmant: estan privatitzant serveis essencials i deixant-los en mans d’entitats amb ideologia catòlica ultraconservadora. Aquesta deriva ens remet inevitablement a l’època més fosca del franquisme, quan existia el “Patronato de la Mujer”, creat pel règim del dictador Franco per controlar les dones i imposar un model de feminitat obedient, submisa i tancada a l’àmbit domèstic. El paral·lelisme és clar: quan l’Estat i les institucions deleguen en organitzacions religioses la responsabilitat de protegir i acompanyar les dones, el que estan fent és condicionar la seua llibertat i limitar els seus drets. És un pas enrere intolerable.
Des d’Intersindical Dones no podem quedar-nos de braços plegats davant d’aquesta ofensiva patriarcal i neoliberal. Hem d’estar a peu de carrer, a peu de canó, organitzades i vigilants. No podem baixar la guàrdia ni un segon, perquè sabem que quan el feminisme retrocedeix, el patriarcat avança. I no estem disposades a permetre-ho.
Per això, des d’ací, fem una crida a la unitat i a la força compartida. Juntes som més fortes. Davant la violència masclista, davant els discursos negacionistes, davant la privatització de drets i la pèrdua de recursos públics, cal que alcem la veu, que ens mobilitzem i que recordem que la vida de les dones està en joc.
El feminisme és memòria i és resistència, però sobretot és futur. Un futur on cap dona haja de témer per la seua vida pel simple fet de ser dona. Un futur on les institucions siguen realment garants dels drets i no còmplices de les opressions.
Ni un pas enrere. Contra la violència masclista, mai soles.
Normes d'ús