Drets
5 de setembre: les dones indígenes ens mostren el camí de la resistència
Avui recordem i honrem la lluita, la saviesa i la resistència de les dones indígenes arreu del món. Elles han defensat la terra, les llengües, la cultura i els drets col·lectius davant l’explotació i l’opressió.
És un dia per reconéixer el seu paper fonamental en la preservació de la vida i en la construcció d’un futur més just, divers i sostenible.
El 5 de setembre recordem la valentia de Bartolina Sisa, dona aymara brutalment assassinada per l’exèrcit colonial espanyol el 1782. En ella es reconeix la lluita de totes les dones indígenes d’Amèrica Llatina i del món que, des de fa segles, defensen la vida, la terra i els drets dels seus pobles.
Com a sindicat feminista i de classe, volem reivindicar que les seues lluites no són llunyanes ni alienes: formen part d’un combat global contra el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme. Les dones indígenes pateixen una triple opressió: per ser dones, per ser treballadores i per ser indígenes. Aquesta realitat ens interpel·la també a nosaltres, que veiem com les polítiques neoliberals i les guerres expulsen, exploten i condemnen a la precarietat milions de dones arreu del món.
Les dones indígenes ens recorden que no hi ha feminisme sense justícia social, antiracisme i defensa de la terra. Elles ens mostren el camí de la resistència col·lectiva, de l’autogestió comunitària, del sosteniment de la vida per damunt del lucre.
Des d’Intersindical Dones expressem la nostra solidaritat amb les seues lluites, i afirmem que el sindicalisme feminista ha d’estar al costat d’aquestes dones que enfronten multinacionals, governs corruptes i violències masclistes. El seu crit de dignitat és també el nostre, per aixó des d’aquest espai llancem una crida a organitzar-nos, a alçar la veu i a enfortir les xarxes de solidaritat feminista i anticolonial. Perquè les seues batalles són les nostres, i perquè sense les dones indígenes no hi haurà futur ni vida digna.
Normes d'ús