Drets
Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones
En el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, reivindiquem el dret de totes les dones a una salut digna, pública, universal i amb perspectiva feminista.
Perquè la salut també és tindre temps, descans, autonomia, salut mental, drets sexuals i reproductius, i una vida lliure de violències i precarietat.
Cuidar-nos no hauria de ser un privilegi. És un dret
Durant massa temps ens han fet creure que la medicina era neutral. Que la ciència avançava per igual per a totes les persones. Que el sistema sanitari ens cuidava a totes de la mateixa manera. Però les dones sabem, perquè ho patim cada dia, que això és mentida.
La salut de les dones ha estat històricament invisibilitzada, menystinguda i subordinada a una mirada androcèntrica que continua considerant el cos masculí com la norma universal. I les conseqüències d’aquesta discriminació estructural són devastadores: diagnòstics tardans, dolor ignorat, sobremedicació, violència obstètrica i una sanitat que massa vegades ens qüestiona abans d’escoltar-nos.
Durant dècades, la investigació mèdica ha exclòs les dones dels assajos clínics amb l’excusa paternalista que les nostres “fluctuacions hormonals” alteraven els resultats. És a dir: el problema no era la falta de rigor científic, sinó els nostres cossos. El resultat és una enorme bretxa de coneixement que posa en risc la nostra salut i les nostres vides.
Les malalties cardiovasculars continuen sent la primera causa de mort entre les dones a l’Estat espanyol. Però els protocols mèdics continuen construïts sobre simptomatologies masculines. Quan una dona pateix un infart amb nàusees, cansament extrem o dolor abdominal, massa sovint no és diagnosticada a temps perquè el sistema continua esperant el patró clàssic masculí del dolor al braç esquerre. Aquesta falta de perspectiva de gènere mata.
I què passa quan el dolor és crònic i afecta principalment les dones? Que s’invisibilitza. L’endometriosi, que afecta milions de dones, continua infrafinançada i infradiagnosticada. Les dones passen anys peregrinant per consultes mèdiques escoltant que “és normal”, que “són nervis” o que “exageren”. Perquè el patriarcat també ha colonitzat la medicina i continua considerant el dolor femení com una exageració emocional.
El mateix ocorre amb la salut mental. Les dones suportem una càrrega brutal de precarietat, dobles i triples jornades, cures no remunerades, violència masclista i pobresa. Però davant aquest malestar social estructural, el sistema respon massa sovint amb ansiolítics i antidepressius en lloc de transformar les condicions materials que el provoquen. Ens mediquen per poder suportar allò que hauríem d’estar combatent col·lectivament.
I si hi ha un espai on aquesta violència institucional es manifesta amb total cruesa és en la salut sexual i reproductiva. La violència obstètrica existeix, encara que hi haja qui s’enteste a negar-la per protegir privilegis i estructures de poder.
Existeix quan una dona és infantilitzada durant el part. Quan se li practiquen intervencions sense consentiment informat. Quan es banalitza el seu dolor o se la tracta amb menyspreu. Quan el cos de les dones deixa de pertànyer-nos en el moment d’entrar en un hospital.
És intolerable que en ple segle XXI moltes dones continuen eixint dels hospitals amb seqüeles físiques i psicològiques derivades d’una atenció deshumanitzada. La maternitat no és una malaltia. La menopausa no és una patologia. L’avortament és un dret. I les dones no som subjectes passius sobre els quals el sistema sanitari pot decidir sense escoltar-nos.
Des d’Intersindical Dones denunciem que la salut de les dones continua sent considerada secundària perquè el patriarcat necessita dones cansades, medicalitzades, silenciades i sotmeses. I aquesta situació s’agreuja amb les retallades en sanitat pública, el col·lapse de l’atenció primària i l’avenç dels discursos reaccionaris que ataquen els drets sexuals i reproductius i qüestionen fins i tot l’existència de les violències masclistes.
No hi ha justícia social sense justícia sanitària. No hi ha igualtat real mentre la medicina continue ignorant les diferències biològiques, socials i laborals que travessen la vida de les dones treballadores.
Necessitem una sanitat pública feminista, universal i de qualitat. Una sanitat que investigue les malalties que ens afecten, que pose fi als biaixos de gènere, que garantisca una atenció digna i respectuosa i que situe la vida al centre.
Perquè no volem continuar sobrevivint en un sistema que ens escolta tard, ens diagnostica malament i ens tracta amb paternalisme.
Volem una sanitat pública que ens cuide de veritat.
I això no serà cap concessió: serà fruit de la lluita feminista i sindical.
Normes d'ús