Violència masclista
El 28 de setembre es commemora el Dia d’Acció Global per a l’Accés a l’Avortament Legal i Segur
La lluita pels drets sexuals i reproductius, incloent-hi l’avortament segur, continua sent una prioritat per molts col·lectius feministes i de drets humans a nivell global i local.
El 28 de setembre es commemora el Dia d’Acció Global per a l’Accés a l’Avortament Legal i Segur, un dia en què es reforça el compromís de lluitar pels drets sexuals i reproductius de les dones, incloent-hi el dret a un avortament segur i lliure. L’avortament continua sent fortament restringit a molts països, amb repercussions greus per a la salut i la vida de les dones.
Pel que fa a l’Estat espanyol, la història de la legalització de l’avortament ha estat complexa i ha evolucionat al llarg dels anys:
1. 1936-37- Despenalització de la pràctica de l’ avortament: El 25 de desembre de 1936, a Catalunya, es legalitza l’avortament lliure durant les 12 primeres setmanes d’embaràs mitjançant decret signat per Josep Tarradellas i publicat el 9 de gener de 1937 al DOGC (núm. 9). A les zones lleials a la República durant la Guerra Civil Espanyola, essent ministra de sanitat la cenetista Federica Montseny (des de novembre de 1936 fins a mitjans de maig de 1937), el govern presidit per Largo Caballero despenalitzà la pràctica de l’avortament induït l’any 1937, però la seva vigència durà molt poc de temps, fins que guanyà el bàndol feixista dirigit per Franco.
2. 1985 - Despenalització parcial: Amb la Llei Orgànica 9/1985, es va despenalitzar parcialment l’avortament, permetent-lo en tres supòsits: perill per a la salut física o psíquica de la mare, violació (fins a les 12 setmanes), i malformació fetal (fins a les 22 setmanes).
3. 2010 - Reforma de la llei: L’any 2010, es va aprovar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, que va suposar un gran avenç. Aquesta llei permet l’avortament lliure fins a les 14 setmanes de gestació i fins a les 22 setmanes en casos de risc per a la salut de la mare o greus anomalies en el fetus.
4. 2014 - Intent de reforma restrictiva: El govern espanyol va proposar una reforma restrictiva per limitar l’accés a l’avortament només en casos de violació o risc greu per a la salut de la mare, però avant de l’enorme oposició social, aquesta proposta va ser retirada.
5. Situació actual: Actualment, l’avortament és legal a Espanya segons els termes establerts per la llei de 2010, però encara hi ha barreres d’accés, com la manca de disponibilitat en algunes regions o la negativa de professionals sanitaris a practicar avortaments per objecció de consciència.
La lluita pels drets sexuals i reproductius, incloent-hi l’avortament segur, continua sent una prioritat per molts col·lectius feministes i de drets humans a nivell global i local.
Sí, aquest tipus de manifestacions no són infreqüents, especialment impulsades per sectors conservadors i religiosos. Fa poc, a Castelló, el mateix arquebisbe de la ciutat va participar en una campanya contra l’avortament davant d’una clínica on es realitzen interrupcions voluntàries de l’embaràs. Aquestes accions, que solen estar acompanyades per oracions col·lectives o manifestacions “provida”, busquen influir en l’opinió pública i pressionar les institucions per revertir o restringir els drets sobre l’avortament.
Aquestes accions sovint generen polèmica, ja que es considera que poden pressionar les dones que accedeixen a aquests serveis mèdics en un moment difícil i vulnerabilitzar-les. A més, aquests tipus de concentracions davant de clíniques són criticades per col·lectius feministes i defensors dels drets reproductius, que consideren que suposen una forma d’assetjament i coacció moral.
En aquest cas concret, la participació de l’arquebisbe és un reflex del paper actiu que alguns líders religiosos tenen en aquest debat, encara que la legalitat de l’avortament a Espanya, està protegida per la llei.
Molts defensors dels drets sexuals i reproductius demanen una separació clara entre les creences religioses i les polítiques públiques, insistint que les decisions sobre l’avortament haurien de ser únicament de les dones, sense interferència religiosa.
Malgrat els avenços en drets humans i igualtat, encara vivim en un context global on els drets sexuals i reproductius de les dones són vulnerats sistemàticament. En ple segle XXI, la discriminació, l’exclusió, les amenaces de càstig físic, presó o altres formes de repressió segueixen sent una realitat en moltes parts del món. Aquestes pràctiques són el reflex de sistemes patriarcals arrelats, que utilitzen el control sobre els cossos de les dones com una eina per mantenir el poder i l’ordre social establert.
El patriarcat, en la seva manifestació contemporània, segueix utilitzant diferents mecanismes per oprimir les dones en l’àmbit dels drets reproductius:
1. Criminalització de l’avortament: Encara que l’avortament és legal en alguns països, en molts altres continua sent severament castigat. Això força les dones a sotmetre’s a avortaments insegurs, posant en risc la seva vida i la seva salut. Els càstigs inclouen penes de presó tant per a les dones com per als professionals mèdics que els assisteixen.
2. Control sobre la sexualitat: En molts llocs, la sexualitat de les dones continua sent controlada, ja siga a través de normes culturals, religioses o polítiques. L’accés a l’educació sexual integral i als mètodes anticonceptius està limitat o prohibit, i això perpetua l’exclusió i la vulnerabilitat.
3. Estigmatització i violència: Les dones que accedeixen a l’avortament o a mètodes anticonceptius sovint són estigmatitzades socialment. A més, moltes dones són víctimes de violència sexual, amb poques oportunitats per accedir a justícia o serveis de suport adequats. Aquesta violència sexual sovint queda impune, contribuint a la subordinació contínua de les dones.
4. Presó i càstigs físics: En alguns països, les dones poden ser empresonades o castigades físicament per haver avortat, fins i tot en casos de violació o risc per a la seva salut. Aquestes mesures repressives són una eina per a perpetuar la submissió i el control sobre el cos femení.
Aquestes situacions no només afecten les dones, sinó que també tenen conseqüències devastadores per a les comunitats en el seu conjunt. Quan es limiten els drets reproductius, es restringeix la capacitat de les dones per prendre decisions autònomes sobre la seva vida, la seva salut i el seu futur, perpetuant cicles de pobresa i desigualtat.
En un món on la igualtat de gènere i els drets humans haurien de ser un principi fonamental, la lluita per la llibertat reproductiva i la igualtat plena continua sent un repte central contra les estructures patriarcals.
L’aliança entre dones és un pilar fonamental en la lluita per l’autonomia sobre els nostres cossos. Quan ens unim i ens donem suport les unes a les altres, som més fortes i podem fer front a les estructures patriarcals que intenten limitar els nostres drets.
El lema “Nosaltres parim i nosaltres decidim” és un crit poderós d’afirmació, que posa en relleu la sobirania que les dones han de tenir sobre les seves pròpies vides i decisions reproductives. Aquesta força col·lectiva, alimentada per la solidaritat, ens permet resistir i avançar en la conquesta de la llibertat i la igualtat. Juntes, som imparables en la lluita per un futur on cap institució ni societat pugui decidir sobre els nostres cossos.
Normes d'ús