Drets
Envellir sent dona: una realitat marcada per les desigualtats
Reivindiquem el respecte, la dignitat i els drets de les persones majors. Una societat justa és aquella que cuida, escolta i valora l’experiència i la saviesa acumulada al llarg de la vida. Combatre qualsevol forma de maltractament, discriminació o soledat no desitjada és una responsabilitat col·lectiva.
El 15 de juny és el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament a les Persones Majors. Una data necessària per visibilitzar una realitat bastant ignorada: les múltiples formes de violència que pateixen les persones grans en una societat que valora la productivitat per damunt de la dignitat humana.
Però quan parlem de vellesa, no totes les experiències són iguals. Envellir sent dona continua significat afrontar una desigualtat acumulada durant tota una vida. Les dones majors no només pateixen les conseqüències de l’edatisme, sinó també les d’un sistema patriarcal que les ha situades històricament en una posició de subordinació econòmica, social i política.
Les dones que avui són majors van créixer en una societat que els reservava el paper de cuidadores. Moltes van abandonar estudis, van renunciar a carreres professionals o van treballar sense reconeixement ni remuneració suficient per sostenir les seues famílies. Van cuidar fills i filles, persones dependents, familiars malalts i persones majors. Ho van fer sense drets, sense corresponsabilitat i sense que aquest treball essencial fora valorat.
Ara, en arribar a la vellesa, les conseqüències d’aquestes desigualtats es fan evidents. Les pensions més baixes tenen nom de dona. La pobresa en la vellesa té rostre de dona. La soledat no desitjada afecta especialment les dones, que viuen més anys però també en pitjors condicions econòmiques. Les residències estan majoritàriament ocupades per dones. I les situacions de dependència i vulnerabilitat també les afecten de manera desproporcionada.
Quan parlem de maltractament a les persones majors, no podem limitar-nos a les agressions físiques. Existeixen formes de violència més subtils però igualment devastadores: la infantilització, la invisibilització, la manca de respecte a la seua autonomia, la violència econòmica, la negligència institucional o la negació de la seua capacitat per prendre decisions sobre la pròpia vida.
També existeix una violència estructural que condemna moltes dones majors a viure amb recursos insuficients després d’haver sostingut durant dècades el benestar col·lectiu amb el seu treball invisible. Una societat que no reconeix ni protegeix les seues persones majors està fallant en els principis més bàsics de justícia social.
Per això, la defensa dels drets de les persones majors ha d’incorporar necessàriament una perspectiva de gènere. Necessitem polítiques públiques que garantisquen pensions dignes, serveis de cures universals, recursos contra la soledat no desitjada, atenció sociosanitària de qualitat i mecanismes eficaços per prevenir, detectar i actuar davant qualsevol forma de maltractament.
Però també necessitem un canvi cultural profund. Cal combatre l’edatisme amb la mateixa contundència amb què combatem altres formes de discriminació. Cal reivindicar la vellesa com una etapa plena de drets, experiència i aportacions valuoses per a la societat. I cal reconéixer el paper fonamental que les dones majors han tingut en la construcció del nostre present.
Les persones majors no són una càrrega. Són memòria, són experiència, són comunitat. I les dones majors són, a més, les protagonistes invisibles d’una història de treball, resistència i cures que ha sostingut generacions senceres.
Des de l’Àrea de la Dona de la Intersindical Valenciana continuarem lluitant i treballant cada dia per una societat que respecte, cuide i garantisca els drets de les persones majors. Perquè la dignitat no té edat, i cap persona hauria de viure els seus últims anys marcada per la discriminació, la soledat, la precarietat o qualsevol forma de violència.
Reivindiquem una societat que no oblide a qui ha construït amb el seu esforç, el seu treball i les seues cures el present que avui gaudim. Una societat que reconega el valor de la memòria, de l’experiència i de la saviesa acumulada al llarg de tota una vida.
I ho fem amb una mirada feminista, perquè sabem que les dones majors han sostingut durant dècades les famílies, les comunitats i la vida mateixa, des de l’anonimat i sense el reconeixement que mereixien. Elles han sigut les grans cuidadores, les treballadores invisibles, les que van obrir camins i van resistir les desigualtats perquè les generacions futures pogueren avançar.
Perquè una societat que respecta les seues persones majors és una societat més humana. I una societat que reconeix, valora i protegeix les seues dones majors és, sens dubte, una societat més justa, més igualitària i més digna per a totes i tots.
Normes d'ús