Drets
I Jornada de Dones d’Intersindical Valenciana: memòria, feminisme i lluita sindical
1a Jornada de Dones de la Intersindical Valenciana, una trobada que naix amb la voluntat de consolidar un espai de reflexió, formació i acció feminista dins del sindicalisme valencià. La jornada, celebrada a la seu d’Intersindical Valenciana a València, ha reunit dones de diferents sectors i territoris per compartir experiències, analitzar els reptes actuals i reforçar les xarxes de suport i lluita col·lectiva.
Ahir, 30 de maig, la seu d’Intersindical Valenciana a València va acollir la I Jornada de Dones d’Intersindical Valenciana, una trobada històrica conduïda per la representant de País Valencià, Èlida Puig, que va reunir dones de diferents sectors per compartir experiències, reivindicacions i propostes de futur.
La jornada va comptar amb la participació de la portaveu d’Intersindical Valenciana, Beatriu Cardona i Prats, així com de les coordinadores de l’Àrea de la Dona dels diferents sectors: Rocío Alors Peris (STAS-Intersindical Valenciana), Lourdes Romero (Salut-Intersindical Valenciana), Elisa Brines (ICS-Intersindical Valenciana) i Marta Tafalla Ramón (STEPV-Intersindical Valenciana).
A més, vam comptar amb la presència de la regidora de l’Ajuntament de València pel PSPV, Núria Llopis; la regidora de l’Ajuntament de València per Compromís, Lluïsa Notario; i la diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Verònica Ruiz, que amb la seua assistència van mostrar el seu suport a un espai de trobada imprescindible per a l’avanç dels drets de les dones.
Aquest primer encontre va servir per posar en comú el treball desenvolupat per cadascun dels sectors, compartir bones pràctiques, reflexionar sobre els reptes que encara tenim al davant i construir noves propostes per continuar avançant en la defensa dels drets de les dones treballadores.
Però també va ser una jornada per a la memòria, la justícia i el reconeixement. El visionament del curtmetratge “Maqui”, dirigit per Nando Boluda, va obrir un espai de reflexió sobre una de les pàgines més silenciades de la repressió franquista contra les dones: el Patronat de Protecció a la Dona. Alba Vañó va explicar el funcionament d’aquestes institucions, gestionades sota la supervisió d’ordres religioses com les Oblates o les Adoratrius, amb la complicitat d’un sistema patriarcal que pretenia controlar, castigar i sotmetre totes aquelles dones que s’allunyaven del model imposat de submissió, silenci i obediència.
El moment més colpidor va arribar amb el testimoni de Paca Blanco, supervivent del Patronat, que va relatar en primera persona les humiliacions, els abusos i les tortures que van patir tantes dones. La seua veu ens va recordar la importància de recuperar la memòria de les que van resistir i de les que ja no poden contar-ho. Perquè sense memòria no hi ha justícia, i sense justícia no hi ha democràcia plena.
Les dones sindicalistes sabem que les conquestes socials i laborals mai han sigut regals. Cada dret aconseguit és fruit de la lluita col·lectiva, de la perseverança i del compromís de generacions de dones que es van negar a acceptar les desigualtats com un destí inevitable. Les treballadores hem estat presents en totes les lluites que han ampliat drets i llibertats, i continuem sent una peça fonamental per construir una societat més igualitària.
Per això, aquesta jornada no ha sigut només una trobada de treball. Ha sigut un espai de sororitat, d’aprenentatge i de construcció col·lectiva. Un espai per enfortir-nos, per reconéixer-nos i per reafirmar els nostres principis feministes i sindicalistes davant una realitat que continua mostrant bretxes salarials, precarietat, sostres de vidre, violències masclistes i intents constants de qüestionar drets que semblaven consolidats.
Des de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana ens sentim orgulloses d’haver fet realitat aquesta primera jornada. Un primer pas que volem que tinga continuïtat i que servisca per consolidar una xarxa de dones treballadores, combatives i compromeses amb la transformació social.
Vivim temps en què els discursos reaccionaris intenten qüestionar el feminisme, invisibilitzar les desigualtats i fer retrocedir drets conquerits amb dècades de lluita. Davant aquesta ofensiva, les dones sindicalistes responem amb més organització, més solidaritat i més compromís. Perquè sabem que la igualtat real només serà possible si va acompanyada de justícia social, drets laborals i repartiment de la riquesa.
Perquè Intersindical Valenciana és el sindicat del poble valencià. Però també és, i vol continuar sent, el sindicat de les dones valencianes: de les que treballen, de les que cuiden, de les que sostenen la vida, de les que lluiten, de les que no es resignen i de les que cada dia construeixen una societat més justa.
Hui, com ahir i com sempre, alcem la veu per dir ben alt:
Som dones. Som classe treballadora. Som feministes. I continuarem lluitant.
Normes d'ús