Notícies
Intersindical recolza la Marxa Estatal Contra les Violències Masclistes
Segons l’Organització Mundial de la Salut, un 35% de les dones del món han patit violència de parella o violència sexual per tercers en algun moment de la seua vida. Un 38% dels assassinats de dones són comesos per la seua parella.
La violència contra les dones és la primera causa de mort prematura d’aquestes. Cada any són assassinades 5.400 dones a Europa. En l’Estat espanyol, la mitjana de feminicidis és de 70. Però cal recordar que desgraciadament són més dones assassinades que les que entren en les estadístiques i no podem oblidar a les que estan ingressades en institucions hospitalàries i les que quedaran amb greus discapacitats fruit de les brutals agressions que han patit. Cal recordar a les víctimes indirectes i a les xiquetes i xiquets orfes.
No són xifres, són vides, era el nostre lema en la Campanya del 25 de novembre de fa dos anys. Sabem que darrere de cada xifra hi ha una vida trencada, però és necessari fer recompte d’algunes dades. Necessitem xifres per a denunciar, perquè a voltes els númers és l’ únic que sembla moure les consciències.
Quan parlem de terrorisme masclista, d’homes que assassinen dones, hem d’escoltar fal·làcies com que les dones interposen denúncies falses contra els homes. Però -segons la Fiscalia General de l’Estat- només el 0,018% ho són; el percentatge més baix d’entre tots els delictes del Codi Penal.
Segons el CIS, 755 dones han sigut assassinades en els últims deu anys. Enguany portem 15 feminicidis a l’estat espanyol. No obstant açò, quasi el 80% de les dones que pateixen maltractaments no ho denuncien. I un 13,2% retira la denúncia, el percentatge més alt des del 2007.
La crisi i les retallades que s’han fet pels governs han deixat a les dones en situació de maltractament totalment desprotegides, sense recursos, sense habitatge. A costa del maltractador, a qui a més -en la gran majoria dels casos- la justícia els lliura la custòdia de les criatures, al·legant que han sigut objecte de manipulació per les seues mares per a posar-los en contra d’ells.
Aquesta és la mateixa justícia, la mateixa policia que permet que un xiquet de deu anys siga assassinat quan l’assassí tenia quatre denúncies per maltractament. Les mateixes que permeten que Isabel -hospitalitzada a causa de la brutal agressió patida pel seu marit- siga assassinada en l’hospital per ell, quan hi havia indicis més que suficients per a detenir-li, per a dictar una ordre d’allunyament, per a protegir-la a ella. Tantes i tantes injustícies.
Estem fartes, indignades de tant masclista assassí. Fa uns mesos, el Ministre de Sanitat feia públic el resultat de la macro enquesta sobre violència de gènere amb inusitat optimisme, quan quasi al mateix temps sis dones i criatures eren assassinades, dues hospitalitzades i una xiqueta agredida sexualment. El Sr. Alonso ens feia una mapa de la situació allunyat totalment d’aquesta realitat de constant degoteig de víctimes.
Les traves judicials, la desprotecció, la falta de formació i sensibilitat de tot el personal que intervé en el procés, la descoordinació, la falta de recursos assistencials, la por a perdre la custòdia de les criatures, són només alguns dels obstacles amb els quals es troben les dones en situació de maltractament. Paradoxalment, el Govern -el mateix que amb el seu desinterès les deixa abandonades a la seua sort- els dirigeix missatges optimistes amb la seua campanya de prevenció Hay salida.
Des d’Intersindical Valenciana exigim del Govern un compromís real en la lluita contra aquesta xacra, la seua consideració com una qüestió d’Estat amb l’adopció urgent de mesures per a parar aquesta barbárie. El restabliment i dotació dels mitjans oportuns per a la prevenció de la violència de gènere i per a l’assistència integral de totes les dones en situació de maltractament.
La nostra denúncia és constant. En els mitjans, en els carrers. Per açò recolzem la Manifestació Estatal convocada pel Moviment Feminista per al 7 de Novembre a Madrid. Una Marxa Contra les Violències Masclistes en la qual la consigna és comuna: el rebuig a qualsevol forma de violència contra les dones, l’exigència de mesures urgents pels governs, els partits polítics. La presa de consciència de la societat.
Perquè una societat que permet que ens assassinen pel fet de ser dones és una societat malalta. Aquesta Marxa -nascuda de la ràbia i la indignació davant tant masclista assassí i la impassibilitat de governs i societat- mobilitzarà a tot l’Estat, serà un sol crit de condemna i una exigència al Govern de la consideració d’aquestes violències com a terrorisme, qüestió d’Estat.
El 7 de Novembre ens veiem a Madrid, Marxa Contra les Violències Masclistes!
#7Noviembre #MarchaContraViolenciasMachista
#TerrorismoMachista #CuestiónEstado
#NosFaltanTodas
Normes d'ús