Drets
Les mares invisibles de la Constitució: la democràcia també té nom de dona
Les vint-i-set dones que van formar part de les Corts Constituents van tindre un paper molt important en la construcció de la democràcia a l’Estat espanyol. Amb el seu treball i la seua participació, van contribuir a la redacció de la Constitució de 1978 i a la defensa dels drets i les llibertats. La seua presència va representar un pas endavant en la participació de les dones en la vida política i en la lluita per la igualtat.
De sobres són coneguts els anomenats «pares de la Constitució»: set homes convertits en el símbol d’un procés que, durant dècades, ha ocultat una realitat molt més complexa. La democràcia també es va construir gràcies al treball, la intel·ligència i el compromís de les dones.
Les vint-i-set diputades i senadores que van formar part de les Corts Constituents elegides el 1977 van haver d’obrir-se pas en un espai profundament masculinitzat. Van intervenir en els debats parlamentaris, van defensar esmenes, van reivindicar la igualtat jurídica i van contribuir decisivament a consolidar un sistema democràtic que posava fi a quaranta anys de dictadura. No eren simples testimonis d’un moment històric; en van ser protagonistes.
Tanmateix, la història oficial les va esborrar. Durant molts anys només s’ha parlat dels «pares» de la Constitució, com si la democràcia haguera sigut una obra exclusivament masculina. El patriarcat també s’expressa decidint qui mereix ser recordat i qui queda condemnat a l’oblit.
Des d’Intersindical Dones volem destacar especialment el paper fonamental de la jurista valenciana Julia Sevilla Merino, pionera en l’estudi de la participació política de les dones durant la Transició. Les seues investigacions han recuperat la memòria de les parlamentàries constituents i han desmuntat un relat incomplet que negava el protagonisme de les dones en un dels moments més importants de la nostra història recent. Gràcies al seu treball sabem que la democràcia no la van construir únicament set homes; també la van construir vint-i-set dones que van obrir camí en unes institucions on la seua presència encara era considerada una excepció.
Hui, quan l’extrema dreta creix al País Valencià, a Europa i a l’Estat espanyol, i es qüestionen les polítiques d’igualtat, es nega la violència masclista, es ridiculitza el feminisme i es pretén fer creure que els drets de les dones ja estan plenament garantits, aquest exercici de memòria democràtica és més necessari que mai.
La realitat ens demostra cada dia que la igualtat efectiva continua lluny de ser una realitat. La bretxa salarial, la precarietat laboral, les violències masclistes, les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, la desigual distribució de les cures o l’augment dels discursos d’odi en són proves evidents.
Ens trobem davant d’un intent de limitar drets conquerits gràcies a dècades de lluita col·lectiva. Cap dret és irreversible. La història ens ensenya que allò que s’ha aconseguit també es pot perdre si no es defensa cada dia.
Per això afirmem que la millor manera de defensar la democràcia és aprofundir-la. I aprofundir la democràcia significa garantir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, combatre qualsevol forma de discriminació i preservar la memòria de totes aquelles dones que van contribuir a construir les nostres institucions democràtiques.
Aquestes són les vint-i-set parlamentàries constituents que formen part d’aquest patrimoni democràtic i que han sigut invisibilitzades:
• Juana Arce Molina
• Soledad Becerril Bustamante
• Gloria Begué Cantón
• Pilar Brabo Castells
• Carlota Bustelo García del Real
• Maria Dolors Calvet Puig
• Virtudes Castro García
• Asunción Cruañes Molina
• María Victoria Fernández-España y Fernández-Latorre
• Carmen García Bloise
• Dolores Ibárruri Gómez
• María Izquierdo Rojo
• Rosina Lajo Pérez
• María Belén Landáburu González
• Marta Mata Garriga
• Amalia Miranzo Martínez
• Mercedes Moll de Miguel
• Dolores Blanca Morenas Aydillo
• Elena María Moreno González
• María Dolores Pelayo Duque
• Palmira Plá Pechovierto
• María Teresa Revilla López
• María Rubiés Garrofé
• Ana María Ruiz-Tagle Morales
• Inmaculada Sabater Llorens
• Esther Tellado Alfonso
• Nona Inés Vilariño Salgado
Fer-les visibles és un acte de justícia, però també una eina per al present i per al futur.
Les xiquetes i les joves necessiten referents. Necessiten saber que les dones també han escrit la història, també han redactat lleis, també han defensat drets i també han construït la democràcia.
Per això continuarem reivindicant la seua memòria. Perquè la igualtat no és una concessió, sinó un dret. Perquè la democràcia no pot avançar si deixa la meitat de la població fora del relat. I perquè, davant dels qui pretenen fer-nos retrocedir en drets i llibertats, la resposta només pot ser més feminisme, més memòria democràtica i més compromís col·lectiu.
Com afirmava Julia Sevilla Merino, no hi hagué només «pares» de la Constitució; també hi hagué vint-i-set mares que mereixen ocupar el lloc que els correspon en la nostra memòria democràtica. Recuperar els seus noms és també recuperar una part imprescindible de la nostra història.
Documental recomanat:
Las Constituyentes. Las madres de la Constitución.
https://share.google/VgFJitygxqtuGgjFR
Normes d'ús