Drets
Ni una menys!Prou ja de violència masclista!
Cada vida arrabassada ens recorda que aquesta lluita no pot detenir-se. És intolerable que el masclisme seguisca cobrant vides, desmembrant famílies i destruint el futur de tantes criatures que creixen marcades per aquesta violència masclista.
No podem permetre que cap dona més siga assassinada per la violència masclista.
Tornem a despertar amb la terrible notícia d’un nou crim per violència masclista.
Un altre assassinat que ens colpeja com a societat, aquesta vegada amb el dolor afegit de saber que una filla de només tres anys ha presenciat aquesta barbàrie. No només perd la mare, sinó que queda marcada per una violència que no havia d’haver conegut mai.
La xifra ja insuportable de víctimes mortals per violència de gènere aquest any arriba a 44.
Cada vida arrabassada ens recorda que aquesta lluita no pot detenir-se. És intolerable que el masclisme seguisca COBRANT-SE vides, desmembrant famílies i destruint el futur de tantes criatures que creixen marcades per aquesta violència masclista.
Està claríssim que alguna cosa està fallant, i de manera molt greu.
Els recursos contra la violència masclista són clarament insuficients, o no s’apliquen de forma eficaç.
Cada assassinat és un crit d’alerta que ens diu que les mesures actuals no estan protegint les dones en risc ni estan aturant la violència des de l’arrel.
Els protocols de protecció haurien d’estar més ben dotats, i les administracions han d’assumir amb més contundència la responsabilitat de garantir la seguretat de les víctimes.
Però també cal posar el focus en la prevenció: el sistema educatiu, la sensibilització social, i l’atenció especialitzada per detectar i atendre casos des del primer senyal.
A més, cal que s’augmenten les inversions en recursos humans i materials, que les institucions judicials i policials reben una formació específica i actualitzada en matèria de violència de gènere, i que les denúncies es gestionen amb celeritat i eficàcia, evitant qualsevol mena de revictimització.
Quan una dona mor assassinada, no només és la mà de l’agressor la responsable: el sistema també falla si no ha estat capaç d’aturar-ho a temps.
És urgent revisar què s’està fent malament i actuar, perquè el dolor de cada víctima no es convertisca en una dada més d’una estadística intolerable.
Les vides estan en joc.
No és una fatalitat: és un problema estructural. I només amb accions fermes i sostingudes podrem posar fi a aquesta barbàrie.
Des d’Intersindical Dones, alcem la veu amb força i determinació per exigir unes polítiques igualitàries, justes i efectives que posen fi a la violència masclista que ens destrossa com a societat.
Defensem que una coeducació des de la infància és fonamental per sembrar les bases d’una societat lliure de masclisme. Educar en la igualtat, el respecte i la resolució no violenta de conflictes és la millor eina per prevenir aquesta xacra des de l’arrel.
Exigim també una inversió real i sostinguda en recursos humans i econòmics per reforçar les mesures de protecció, suport i prevenció.
Necessitem més personal especialitzat, més refugis segurs per a dones en risc, més atenció psicològica per a les víctimes i més formació per a totes les institucions implicades.
NI UNA MENYS! PROU JA DE VIOLÈNCIA MASCLISTA!
No podem permetre que cap dona més siga assassinada per la violència masclista.
No deixarem d’alçar la veu fins que despertem en un món on la violència masclista siga només un record d’allò que mai hauríem d’haver tolerat.
Normes d'ús