Drets
Per un 2025 ple d’esperança i lliure de violència masclista.
Tan de bo pugam viure en un món on el respecte, la igualtat i la llibertat siguen la norma i no l’excepció.
A escassos dies d’acabar l’any 2024, és moment de parar i reflexionar sobre el que ha significat aquest any respecte a la violència masclista.
Aquest any ens ha tornat a recordar, massa sovint, que la violència contra les dones continua sent una xacra que afecta la nostra societat. Hem vist com les xifres de dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles segueixen creixent, posant de manifest que no s’està fent prou per protegir-les. A més, han sorgit casos de violència psicològica, sexual i institucional que ens han fet evident que aquesta violència no és només física, sinó que es manifesta de moltes altres formes.
Tot i els esforços de moltes entitats, col·lectius feministes i professionals per sensibilitzar, prevenir i acompanyar les víctimes, cal preguntar-nos: què estem fent malament com a societat? Què ens falta per erradicar la violència masclista? És evident que no podem abaixar la guàrdia ni normalitzar cap forma d’abús o discriminació.
Aquest 2024 es compleixen 20 anys de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, una fita històrica que va marcar l’inici d’un canvi en la lluita contra la violència masclista a l’Estat Espanyol. Però, dues dècades després, les dades ens mostren que la llei, encara que necessària, no ha sigut suficient. Calen més recursos, més implicació i un compromís ferm per part de totes les institucions.
Acabem l’any amb una crida a la responsabilitat col·lectiva: institucions, educació, mitjans de comunicació i ciutadania. La violència masclista no és només un problema de les dones; és un problema de tota la societat. Hem d’apostar per polítiques efectives que siguen capaços de prevenir i erradicar aquesta xacra, per una educació igualitària que fomente relacions basades en el respecte i la igualtat, i per recursos suficients que arriben a totes les dones, especialment aquelles en situacions de més vulnerabilitat.
Que aquest 2024 siga un punt d’inflexió, que ens servisca per renovar el compromís amb la lluita feminista i amb l’erradicació de la violència masclista en totes les seves formes. No oblidem les que ja no hi són i treballem per protegir les que encara poden ser salvades. Ni una menys.
Recordem Ana Orantes, un nom que va marcar un abans i un després en la visibilització de la violència masclista a l’Estat Espanyol.
El 17 de desembre de 1997, Ana va posar veu al patiment de tantes dones silenciades. Va aparèixer en un programa de televisió explicant amb valentia les brutals pallisses, humiliacions i maltractaments que havia sofert durant anys per part de la seva parella. El seu testimoni va ser impactant, trencant el silenci que envoltava aquesta realitat tan cruel.
Només tretze dies després d’aquesta valentia, el seu agressor la va assassinar d’una manera atroç: la va cremar viva. Aquest crim va commocionar l’Estat Espanyol i va evidenciar la necessitat urgent de prendre mesures contra la violència masclista. Ana Orantes no va ser només una víctima, sinó el detonant d’una consciència social que va empènyer a reformar les lleis i impulsar protocols de protecció per a les dones maltractades.
Ara, 27 anys després, ens preguntem si hem avançat prou. Recordar Ana Orantes no és només fer memòria, sinó renovar el compromís de seguir lluitant per totes aquelles dones que, com ella, han patit o pateixen la violència masclista. Que el seu crit de llibertat no quede mai en l’oblit i siga un far en la nostra lluita per una societat lliure de violència contra les dones. Per Ana, per totes. Ni una menys.
Des d’Intersindical Dones, dia rere dia seguim i seguirem lluitant per construir una societat lliure de violència masclista.
Només a través d’una educació transformadora i d’un compromís col·lectiu podrem eradicar el masclisme que alimenta aquesta violència. Continuarem exigint recursos, polítiques efectives i la implicació de totes les institucions perquè les dones tinguen garanties reals de viure lliures i sense por.
La lluita feminista no s’atura. Per les que ja no hi són, per les que lluiten cada dia i per les futures generacions, continuem construint un món on homes i dones pugam viure en igualtat i respecte.
Per això, des d’Intersindical Dones, desitgem amb totes les nostres forces que el 2025 siga un any lliure de violència masclista. Que aquest desig, que sembla utòpic, esdevinga una realitat gràcies al treball col·lectiu, a la consciència social i a l’acció decidida de totes i tots.
Per un 2025 ple d’esperança i lliure de violència masclista.
Normes d'ús