Presentacions de llibres

Maluy Benet: literatura i cinema a la Intersindical

Un moment de l'acte.
Un moment de l'acte.
26 / 03 / 2015 | Dolors Jimeno

Ahir dimecres va tindre lloc a la nostra seu la presentació de la novel·la Un café sol de l’escriptora i fotògrafa valenciana Maluy Benet. Més avall copie el text que vaig dir. La intervenció de Jose María Sánchez Alcón la tindrem aviat en aquest mateix espai web. Podeu saber coses sobre aquest filòsof en el seu web personal.
L’autora va estar acompanyada per molta gent: amistats personals, membres del Voluntariat pel Valencià, components del grup de lectura El Micalet parla de llibres… En acabar les presentacions i la signatura de llibres, vam poder tastar pastes que l’autora havia fet per a l’ocasió i relacionades amb la novel·la.

Maluy i jo ens vam conèixer l’any 1990 a conseqüència d’un anunci que ella va posar en la cartellera Túria amb la intenció de formar un taller d’escriptura. Ens vam trobar i vam constituir el Cercle d’escriptura junt amb Ismael Vallès, Pilar Monerri i Vicent Mateo. D’ací va eixir la novel·la HOSTES,  amb l’autoria compartida de les cinc persones. Va resultar finalista del premi l’Encobert, de Xàtiva, el 1993 i va ser publicada.

És mestra. Gràcies a això ha escrit un conte infantil molt bonic: Els visitants de Mont-virolat, on s’aprecia el coneixement que té del món de la gent menuda. En relació amb aquesta professió té una altra publicació: Un passeig sentimental per l’Escola les Carolines, en col·laboració amb Chon Garcia-Sala i il·lustracions d’Ortifus, llibre que commemora els 25 anys d’aquest centre, del qual va ser cofundadora.

Amb la manca de textos per a l’ensenyament bàsic en valencià,  Benet va adaptar textos escrits en català oriental per als alumnes de les escoles d’EGB del País Valencià. Així tenim Vet-ho ací i Tris tras. També és autora de Xicalla, Llengua 2, amb il·lustracions de Manel Granell, i de Llengua 3 i Quaderns de treball.

Ha fet d’articulista tant en revistes relacionades amb el món de la pedagogia, com de la literatura. Ha publicat en Papers, Saó, Perpesctiva Escolar, Abalorio…

Quan dóna per acabada la seua etapa com a mestra, es dedica a la traducció i a la interpretació jurada.

Mentrestant també fa d’actriu i interpreta obres de Maria Aurèlia Capmany i Manuel Molins, per exemple.

També ha format part de diversos jurats literaris i ha impartit conferències.

Té un espai web on podreu trobar molta més informació.

Fotògrafa: A partir d’un viatge a Camerun, Maluy organitza exposicions de fotografies on recull mirades i veus de l’Àfrica negra. Ací, en aquesta mateixa casa, ens portà, l’any 2006, una mostra dita PRESÈNCIES, presentada per Sergi Linares. Posteriorment, l’any passat, també va participar en l’exposició col·lectiva Amb ulls de dona, activitat amb què la Intersindical, de la mà de Macu Gimeno i l’Àrea de la Dona, participà en el Festival Mirades de Dones.

Escriptora: En el camp estrictament literari de ficció, Maluy ha escrit diversos relats. En diré uns pocs (alguns els podeu trobar a Amazon):

Un gerro blau
L’home del maletí
Elements d’un paisatge descolorit
L’olor de l’aire
Una promesa és una promesa
Quan li arribe la son
L’anell

I és autora de les novel·les:
HOSTES, de la qual hem parlat més amunt
L’ÚLTIM PARADÍS
MISSATGE EN UN RELLOTGE

I ara, la que ens aplega:

UN CAFÈ SOL

Tenim entre les mans una novel·la agradable que es llig amb molt de gust i ràpidament, també gràcies a l’extensió. Es tracta d’una història personal de fa anys (noteu que no hi apareix cap móbil, cosa que, d’existir, desmuntaria absolutament la història). Maluy ha bastit eixa història amb tot l’artifici literàri que ha considerat oportú per als seus objectius narratius i, per què no, de protecció de la seua privacitat.
Conta el viatge que fa la jove Margarida Borràs des de Premià de Mar, on viu, a Swampscott, localitat del nord dels Estats Units, convidada per Al Margosian, un armeni a qui havia conegut a Barcelona uns anys abans, just com ens narra el primer capítol.

Podríem dir que és una novel·la de viatges si atenem a la quantitat de llocs, petites poblacions o barris, que nomena: Swampscott, Marblehead, Rockport, Dorchester… localitats fins ara desconegudes per a la majoria de nosaltres, totes a Massachussetts (ja sabeu, al nord-est dels Estats Units, Nova Anglaterra). La capital és Boston que curiosament està agermanada amb Barcelona, una altra localitat de la novel·la junt a les més pròximes Premià de Mar i Madrid.

Podríem dir que és un relat molt nord-americà si atenem als detalls i informacions que ens proporciona i sobretot la manera de fer-ho: Maluy és una gran lectora de literatura en llengua anglesa i amant de Carver, per exemple.
La TA, l’oficina d’ajuda a les persones que viatgen, l’aeroport JFK, els autobusos de la companyia Grayhound (eixos que tenen dibuixat un animal que ocupa tot el lateral), la mida de les pizzes (als Estats Units tot és molt gran, fins i tot les caixes de mocadors de paper són immenses), els frogs (galetes típiques de Marblehead originalment fetes amb rom i aigua de mar per a conservar-les durant les grans travessies dels vaixells de pescadors).

Podríem dir que és una novel·la d’humor si atenem a la manera sorneguera d’observar i d’interpretar. Entrem així en el terreny de les descripcions, de les relacions entre persones i el paper de cada una en un grup (jo vull veure també ací la seua formació de mestra): mira amb ulls crítics i en trau conclusions. Sempre amb un toc d’humor. Heu de tenir en compte que en la novel·la hi ha dos col·lectius, la família Margosian i el grup de viatge, que permeten a la nostra autora mostra-nos-en els rols i relacions amb molta gràcia.

Podriem dir que és un homenatge a la literatura i al cinema. Ens diu quin llibre va llegint en l’avió:
Alfred i Emily, de Doris Lessing.
Nomena constantment altres autors com Steinbeck, que junt als Durrell em fa l’efecte que és un dels preferits de Maluy, de fet en el seu web hi ha un fragment d’El raïm de la ira,
Walt Whitman, el poeta de culte els poems del qual apareixen en boca de molts personatges cinematogràfics.
Barbara Probst, Faulkner…

En resum, DIC que és una novel·la amena, divertida, irònica, instructiva, amb una mirada interessant envers els Estats Units i les relacions humanes. L’heu de llegir. Al capdavall tot açò que hem organitzat és per a fer-vos llegir.

CINE

A la pàg. 24 (tot i que ja n’havia fet una referència abans) diu expressament: “… em sentia com a dins d’una pel·lícula… sensació que es repetiria al llarg de la meua estada als Estats Units”.
D’això ens ha vingut a parlar José María Sánchez Alcón, però abans de donar-li la paraula vos en faré cinc cèntims d’aquesta persona vinculada al nostres sindicat i que amablement ha acceptat la invitació per a acompanyar-nos avui.

Chema, com li solem dir, és un gran cinèfil, escriptor (assaig, narrativa, poesía), radiofonista i professor de Filosofia (ética, psicologia, sociologia) a l’IES de Vilamarxant. Li agrada molt viatjar i fins i tot ho ha fet com a col·laborador d’ONGs. És president de la Asociación de Filosofia para Niños. I moltes coses coses més que podeu llegir en els seus espais webs. En fi, una persona molt adient per a comentar aquesta novel·la..




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.