Després d'un llarg silenci, Concha Daud torna a exposar
Després de sis anys de silenci, sense cap exposició, Concha Daud ha presentat obra en una mostra dita Paisatges i flors la inauguració de la qual va tenir lloc ahir a la nostra seu. A continuació es reprodueix el text de la presentació:
Aquesta artista, pedralbina empedreïda, Concha Daud, ha pintat des de ben menuda per afició, per influència de sa mare. En poder, en tenir els estudis requerits, ingressà en l’escola de Sant Carles. Recordeu que només calia el Batxillerat Superior d’aleshores per a cursar Belles Arts en el centre del carrer Museu, en l’edifici de l’actual Museu del Carme. Es va llicenciar en Belles Arts ja en la facultat de la Universitat Politècnica de València, on es va doctorar. Actualment, i des de fa dècades, és professora d’Educació Plàstica i Visual en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
A partir dels primers treballs clàssics, acadèmics, evoluciona fins a inclinar-se principalment per pintar paisatge tot i que, com se sol dir, toca tots els pals: paisatge, com acabe de citar, urbà, de terra, de mar; retrat; natura morta; figura; abstracció geométrica. Però no només treballa la pintura de cavallet, també ha iniciat la mural. A més, dibuixa, grava i esculp. Una artista completa: fins i tot li s’ha requerit la seua caligrafia per a diversos dissenys. Vull emfatitzar l’escultura, un treball que ja porta anys entre mans i, sobretot, en el cap. Concha ha dit més d’una vegada que es crea amb el cervell, que el pensament és previ al traç o al colp, que la mà ha de ser dirigida per l’intel·lecte.
En pintura, la nostra artista té un estil personal, no sotmés a les modes ni als interessos de cap tipus, de traços subtils i alhora audaços on es combinen els aspectes pictòrics amb una grafia precisa que dibuixa formes i evidencia la textura, aspra o suau, carregada d’expressivitat.
Ara, parlem del que ens aplega i envolta: PAISATGES I FLORS. Una mostra de la seua habilitat en el dibuix (ningú no pot pintar si no sap dibuixar, o potser sí per no vull pensar en els resultats), i del seu encert en l’ús del color. No busqueu si les obres són còpies o tretes del natural. Això és tan ximple com preguntar si la literatura és autobiográfica. Tot el que expressa una artista, siga amb el pinzell o la ploma, forma part de sí mateixa: records, emocions, aprenentatges.
Ens acompanyen 25 quadres penjats . Si vos fixeu el color és variat, són unes obres virolades, alegres. Combina el paisatge amb els motius florals, L’artista ha disposat els quadres oferint unitats temàtiques i combinant les formes. Si vérem una paret amb quadres de dimensions i formes idèntiques se’ns passaria algún detall. D’aquesta manera ens demana un xicotet esforç per a fixar-nos en cada una de les obres. Deliberadament ha fugit de la uniformitat en favor d’una millor observació. No tenim títols, sols números per a distinguir-los. Gaudiu de l’art!
L’exposició es podrà visitar fins al 20 de febrer.