Grup de lectura

HEM PARLAT SOBRE EL MUT DE LA CAMPANA

Dimecres passat vam gaudir de la primera sessió del programa de lectures

Un moment de la presentació de Josep Lozano. Fotos: Pepa Úbeda i Ismael Vallès.
Un moment de la presentació de Josep Lozano. Fotos: Pepa Úbeda i Ismael Vallès.
08 / 10 / 2012 | Dolors Jimeno

Un nombrós grup de persones va assistir a la xarrada que iniciava el cicle EL MICALET PARLA DE LLIBRES, activitat que es porta a cap amb la col·laboració d’Intersindical Cultura.

L’escriptor Josep Lozano es va dirigir, al començament del debat, al públic present en la biblioteca del Micalet amb unes paraules que podeu llegir al final d’aquest text. Va ser molt satisfactori comprovar que l’activitat que hem preparat amb la S.C. El Micalet, a través de la seua gestora cultural, PEPA ÚBEDA, ha arribat a diversos sectors de la societat. Entre la gent que hi va acudir hi havia membres del Voluntariat pel Valencià, amics i amigues de la Intersindical, les bibliotecàries Teresa Llavata i Pepa Salavert, l’escriptor Rafael Escobar, socis i sòcies del Micalet, persones que havien vist els anuncis a diferents mitjans de comunicació... Un bon començament per a una activitat cultural preparada amb molta il·lusió. La pròxima sessió de lectura serà el dia 17 d’octubre. Parlarem del llibre de poesia JOC DE DOS, de Rosa Roig, editat per Germania.

.


Finalment, ací teniu el text que l’escriptor Josep Lozano ens ha cedit molt generosament per a gaudi de tothom.

El mut de la Campana

Bon vesprada a tots.
En primer lloc i per trencar el gel entre els assistents i l’autor, us parlaré, sobre alguns aspectes d’El Mut de la Campana, com ara el punt de partida, el títol, l’estructura, el llenguatge, els referents històrics, els personatges, la ubicació temporal i espacial, i els objectius de l’autor. I després passarem a les preguntes sobre el que vulgueu saber de la novel•la o d’altres aspectes de la literatura que jo puga contestar.

El punt de partida d’El mut de la Campana va ser l’encàrrec d’escriure un conte que em va fer Josep Palàcios l’any 1993, i que s’havia d’editar en un llibre-homenatge a Joan Fuster. Llibre que en aquest cas no arribà a rams de beneir, i també del desig d’escriure una història d’amor en una situació límit. Per això vaig elegir, com a escenari històric, el segle XVII, València i la pesta que va sofrir la ciutat entre 1647-48.

Sobre el títol he de dir que respon a una locució popular, encara prou viva a la Ribera, i a la Safor i no sé si en altres comarques, en que hom diu: “Sembles o pareixes el mut de la Campana”, referint-se a una persona que s’ha presentat de sobte,  perquè en els segles passats els muts i els leprosos duien una campaneta per avisar de la seua presència i no sorprendre o esglaiar la gent.

Referent a l’estructura, la novel•la té una estructura linial, en primera persona i està plantejada com un llibre de memòries, per tal que els trets estilístics que hi figuren de confessió de cosa íntima, personal i viscuda de la veu del narrador, faciliten alhora aquell procés de seducció i identificació que desitge que es done entre text i la persona que el llegesca.

Sobre el llenguatge, he de dir que sempre procure que siga ric, precís i comprensible, com podria ser el d’una novel•la en una cultura normal.

Pel que fa als referents històrics –en aquest cas del segle XVII-, cal dir que la versemblança és per a mi una exigència o requisit indefugible de tot obra d’art històrica.

És a dir, abans de d’escriure un text vinculat amb la història cal tindre una solvent informació prèvia sobre l’època on vas a inserir la teua ficció. I les fonts de documentació han de ser:
-llibres actuals sobre el tema elegit,
-i llibres escrits en aquells temps.

Per això cal consultar la bibliografia d’estudis generals referents a aqueix temps i monografies sobre aspectes puntuals; articles, biografies, etc.
En aquest cas he llegit llibres escrit en l’actualitat sobre el tema; com ara sobre la configuració urbana de la València d’aleshores; les representacions teatrals del XVII; l’arquebisbe Aliaga; la frustrada beatificació del pare Francesc Jeroni Simó; sobre la pesta, etc. Com també la novel•la (I promesi sposi) Els Promesos, d’Alessandro Manzoni, que tot i estar escrita al segle XIX té  l’acció ubicada en la pesta del segle XVII però al Milanesat, la mateixa que va assolar València. 
A més a més, crec que és molt convenient, per a l’escriptor de relats històrics, la lectura de llibres escrits en l’època sobre la que vas a tractar, sobre tot els dietaris, ja que t’aporten una gran nombre d’informacions molt útils.
En el cas d’El mut de la Campana han estat els dietaris catalans de Jeroni del Real i Jeroni Pujades, i un altre de menor entitat per a nosaltres, com el de l’escriptor anglés Daniel Defoe —més que conegut per la seua novel•la Robinson Crusoe— titulat L’any de la pesta, sobre la mateixa pesta del segle XVII, però en aquest cas a Londre.
Pel que fa a llibres valencians sobre l’època, he llegit:
— el Llibre d’Antiguitats de la Seu, de diversos autors, tots sagristans de las Seu; però bàsicament i sobretot els dietaris de:
— mossén Pere Joan Porcar, titulat Coses evengudes en la ciutat y regne de València (1585-1629),
— el de Joaquim Aierdi, titulat Notícies de València y son regne (1661-1664 i 1667-1679), tots dos escrits en la nostre llengua, i
— el Dietario dels germans Vich, escrit en castellà
— i la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su Reyno, del dominic Francesc Gavaldà, també escrit en castellà, que ens conta els estralls que va fer la passa de la pesta a la ciutat del Túria.

Per fer-vos un tast sobre els dietaris, us llegiré dos textos del de mossén Porcar, beneficiat de la parròquia de Sant Martí de València, que en va escriure un de 3.415 entrades, i que és un dietari que em conec prou bé.
El primer text dietarístic es titula: Açotat un home ab servellera y banys, ab campanetes y ramellets, i tracta del càstig i la vergonya pública del marit d’una dona adúltera, que ha consentit la infidelitat de la seua muller,  fet que jo vaig literaturitzar en El mut de la Campana.

I que diu així:
“Disabte, a 18 de març 1617, vespra de diumenge de Rams, a la vesprada, açotaren per la Real Audiència a un desdichat home —per no tenir [de] home— de edat de xexanta añys, ans més o menys, tot barbiblanch, amb una servellera, amb unes banyes clavades en ella molt grans, amb campanetes y ramellets. Y lo bogí , ab la corretga sols la arrimalà a les espal•les, que perquè era tan vell no tenia espal•les.
Y dien que per cabró, que gràcies a Déu, per ser dies tant sancts no•n mataven en València. “

O aquest segon, d’un dissortat part de dos germans siamesos, que Porcar titula Mònstruo:
“Diumenge, a 23 de 1612, entre nou y deu hores, ans migjorn, en València, en lo carrer que travesa de Figuerola eo de la travesa de Sant Felip, del carrer Sant Vicent al carrer de Reglons, en casa de la madrina Isabet Joan Franca, parí una dona secreta un mònstruo del modo següent, lo qual tenia en un llebrell de terra vert: ab dos caps distincts, y cada cap ab tota sa perfecció de cabells, ulls, nasos, orelles, boca y barba y coll y, fins als pits, tots distincts, y al melich apegats los dos, que pareixia hu, y ab un melich asoles. Y una natura de dona i un ses, tres cames, les dos ben tallades, y un altre peu, ab sa cama, que eixia com des de la spina damunt del ses, amb huyt dits.
Y la un cos de les criatures era més gran un poch que l’altre. Y mostrava ser home, y l’altre, més gich, y amostrava ser dona. Y regonexent-los molt bé sempre tornaven a abrasar, com si fossen vius.”

Això no obstant, cal dir que amb tota aqueixa informació podem construir l’escenari, però no el perfil o el sentir dels personatges, que en aquest cas són ahistòrics, de ficció. I que sempre hem de tindre en compte que la història conta, o té voluntat de contar, fets veraços, i la literatura ficcions versemblants, que és el que òbviament he intentat fer.

Pel que fa a l’ubicació:
—la temporal és segle XVII, i
—l’espacial la ciutat de València, amb la qual tinc una relació d’amor i desamor; encara que l’acció també transcorre al marquesat de Llombai —Alèdua, Llombai, el monestir de la Santa Creu, i rodalia— Xàtiva, Castelló de la Ribera, l’horta de Foios, Sant Vicent de Llíria i i el portet de Catarroja.

Sobre els meus propòsits o motius personals subjacents, he de dir que:
—escric per a comprendre el món i per comprendre’m,
—per desvetlar el jo obscur que tots portem dins,
—per la voluntat de seduir la persona lectora,
—perquè la literatura, com deia Rois de Corella “sovint greus mals descansa”,
—per ampliar l’imaginar col•lectiu mitificant personatges, temps i espais, i
—pel plaer de contar històries i que altres en gaudisquen.

Tornant a la novel•la, dir-vos que El mut de la Campana és el resultat d’un pacient treball que ha comportat temps, esforç, informació sobre l’època, correcció sobre correcció, lectura i relectura, escriptura i rescriptura. Am l’objecte últim d’aconseguir la satisfacció d’haver escrit una text literari més o menys arrodonit.

Res més, escrivia un autor del segle XI, en una obra titulada Codex Miscellaneus, en què magnificava les obres escrites, que un llibre és: “llum i foc del cor; espill del cos; confusió de vicis; diadema de savis; honra de doctors, got ple de saviesa; corona de prudents; company de viatge; aclaridor d’obscuritats; revetlador d’arcans; criat fidel; un hort ple de fruits… etc.”
Espere que els qui llegiu o hàgeu llegit El mut de la Campana, trobeu ho hàgeu trobat alguna d’aqueixes virtuts de què parlava, tan excelsament, l’autor del segle XI. Moltes gràcies.

Josep Lozano
Intersindical
El Micalet 03.10.2012; 19,30 h
.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.