L’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana se suma a la celebració de l’acció mundial per la despenalització de l’avortament i reivindica l’avortament lliure, segur i gratuït
Hui 28 de setembre, Dia d’Acció Global per la Despenalització de l’Avortament, continuem reivindicant un avortament lliure, segur i gratuït per a totes les dones.
Sis països del món prohibeixen la interrupció de l’embaràs sota qualsevol circumstància: Ciutat del Vaticà, El Salvador, Malta, Nicaragua, Hondures i República Dominicana. O siga, tan sols el 0.4 per cent dels països del món consideren l’avortament com un delicte. Està prohibit en qualsevol supòsit i per això s’apliquen sancions al personal mèdic i, sovint, a la dona que ho requereix. Aquest any Xile ha sortit d’aquest grup, cosa que implica un avanç, encara que només es permet l’avortament en els casos en què la vida de la mare estiga en perill, inviabilitat fetal i violació. És un fet històric que acaba amb la prohibició de la dictadura d’Augusto Pinochet, qui va dictaminar que no podria executar-se cap acció la finalitat de la qual fóra provocar un avortament.
Però malgrat un percentatge tan baix de països que penalitzen l’avortament, el que sí que passa en molts dels que no el penalitzen és que el dret a l’avortament s’aplica de manera restrictiva, establint o bé una sèrie de supòsits (com ara, risc de la vida de la mare, inviabilitat del fetus, violació...) o bé terminis, és a dir, al capdavall restringint la llibertat d’elecció de les dones.
Però en els últims anys, amb l’aparició de la mal anomenada crisi, en molts països s’ha aprofitat per usurpar drets a les dones, i un que sembla que tenen moltes ganes de treure’ns és el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït. Així, hem observat com a l’estat espanyol hi va haver un intent de restringir el dret a l’avortament, que va portar a milers de persones al carrer a exigir la retirada del projecte de llei de l’exministre Gallardón. La mobilització feminista n’aconseguir la retirada, però amb la modificació de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva, es va anul·lar el dret de dones de 16 a 18 anys a avortar sense el consentiment patern/matern. De nou, un retrocés en la llibertat i dignitat de les dones, agreujat pel fet que són, a més, menors d’edat.
Un altre estat en què s’ha intentat eliminar el dret a l’avortament és Polònia, que ja de per si té una llei molt restrictiva. De nou la mobilització de la ciutadania i de les feministes principalment va aconseguir frenar aquest intent. Això no vol dir que s’hagi acabat la lluita, el patriarcat té uns tentacles molt llargs i s’està rearmant per arrabassar drets que consideràvem consolidats.
El dret de les dones a controlar la nostra maternitat ha d’estar present en una societat justa, una societat garantisca que s’exerceix en condicions desitjables i desitjades, i considera a les dones com a responsables i propietàries de les seves vides i els seus cossos.
És significatiu observar que els països més restrictius són aquells en què la religió té un pes important en les decisions socials i polítiques, donant legitimitat moral a la repressió del 51% de la població.
Davant els atacs rebuts pel patriarcat en el seu intent per controlar les dones i retallar els nostres drets i llibertats, cal estar alertes i aliar-nos unes amb les altres, perquè juntes som més fortes.
Des de l’Àrea de les Dones de la Intersindical, advoquem per una despenalització de l’avortament, i hui més que mai.
Aquest 28 d’setembre estarem als carrers, defensant el nostre dret i el de totes les dones a un ”AVORTAMENT LLIURE, SEGUR I GRATUÏT. LES DONES DECIDIM”