Un any desprès de celebrades les eleccions autonòmiques i amb un nou govern se signava a la Mesa General de Negociació de la Funció Pública (MGN) un acord d’ample abast on s’incloïa la negociació de la reforma de la Llei de la Funció Pública (LFPV), que és la norma on s’ha de recollir, amb caràcter general, la capacitació lingüística del personal de la Generalitat.
Intersindical Valenciana va donar suport a aquest acord, entre altres aspectes, pel compromís del Consell de presentar la LFPV durant l’any 2016.
Per Intersindical Valenciana, calia aprofitar el context social i polític per introduir, per fi, la capacitació en valencià dels treballadors i treballadores dependents de l’Administració autonòmica, per garantir els drets lingüístics de totes les persones. Així, i amb la finalitat d’eliminar entrebancs a la seua inclusió a la nova LFPV, es va signar en el mes de desembre de 2016, l’Acord de Bases sobre la Competència Lingüística, per tres dels sindicats més representatius de la MGN entre els quals es trobava la Intersindical Valenciana.
Malgrat aquest suport explícit a la competència lingüística per la part sindical i social, la Conselleria de Justícia i Funció Pública va fer públic, en gener de 2017, un esborrany de la nova llei en què el tractament de la capacitació lingüística era extremadament ambigu i, per suposat, no recollia, ni de lluny, l’esperit de l’acord sindical. La pressió va fer que s’esmenara la redacció amb la introducció d’una disposició final que definia els diferents graus de capacitació a aplicar i garantia l’entrada en vigor en terminis més curts dels previstos inicialment.
Superada la situació i les reticències, tot feia pensar que la tramitació de la nova llei estava lliure d’obstacles polítics però no ha estat així, en deixar-la dormir als calaixos fins a les primeries de 2018 quan es torna a presentar un nou avantprojecte de LFPV. La situació actual és que, un any desprès, continua sense haver una previsió per a la negociació de la llei a la MGN, com a pas previ a la tramitació parlamentària; amb la qual cosa és tècnicament molt complicat que siga aprovada i desplegada normativament abans que acabe la legislatura. Tot un seguit de circumstàncies que ens fan pensar que, les declaracions de bones intencions no s’acompanyen pels fets i que, realment, s’amaga la vertadera intenció de no donar prioritat política a la introducció de la capacitació lingüística en valencià del personal de la Generalitat.
Intersindical Valenciana sempre ha considerat que la capacitació lingüística del personal, ha de ser un objectiu preferent d’aquesta legislatura i, per tant, qualsevol actuació contrària a la consecució del mateix, serà considerada com un greu incompliment dels compromisos adquirits pel Consell, que no quedarà sense resposta, perquè, en definitiva, estem assistint a una vulneració perpetuada i consentida del drets lingüístics de les persones que fan servir el valencià com a llengua habitual. És per això que el Sindicat exigeix que la LFPV i el seu desplegament siguen una realitat abans del 31 de desembre de 2018 o que es negocien fórmules alternatives per implantar-la en la present legislatura.
¿Por qué “la capacitació lingüística del personal” debe ir delante de la profesión y la experiencia?
Si es así, mostráis un plan oculto que no da posibilidad de discusión a la defensa del trabajador, cuestión sin paliativos en un sindicato. ¿O no sois Sindicalistas? ¿Me he confundido de Asociación sin ánimo de lucro sindicalista?
¿Sabéis lo que es un Sindicato? ¿Qué defiende y por qué se constituyeron los Sindicatos?
Leer los principios de la lucha obrera y dejad de faltar el respeto, por no saber cómo inmiscuirlo como toca, en el panorama del entorno cívico y social. Leer y aprender a interpretar
¡Si faltáis por falta de visión, al menos, respetar el trabajo de los demás y al trabajador profesor o docente!
Leer los Estatutos y sus Principios, sus Orígenes.
El bien común va a favor y no en contra de: “en definitiva, estem assistint a una vulneració perpetuada i consentida del drets ... de les persones” de todas las personas, no solo de una o de unas.
Las cosas se hacen con inteligencia no con asuntos ocultos detrás…
NO A LA EXCLUSIÓN SOCIAL Y CÍVICA.
Enrique, per què separes de la capacitació lingüística de la la professionalitat? I per què aquesta exclusió es fa només en el cas del català i mai en el cas del castellà, que sempre és requisit, per defecte?La capacitació lingüística plena no és part de la capacitació professional? Com és que és tan fàcil de caure en aquesta mena de sofismes de falsa dicotomia? No pots rebre, al País Valencià, un títol universitari sense un determinat nivell d’anglès… però pots no ser competent en la llengua del país? Si la teua resposta és afirmativa és no estàs pensant en professionalitat, sinó en jerarquies lingüístiques i, per tant, en llengües llengües i llegüetes sense valor, i això Enrique, té un nom: es diu supremacisme.