Notícies
Intersindical Valenciana no acceptarà “rebaixes” en la capacitació lingüística del personal de la Generalitat
El sindicat contesta així a les declaracions de la Presidenta del PP, Isabel Bonig, on suggereix que els coneixements de valencià siguen un requisit, només, per a les places amb atenció al públic i un mèrit per a la resta
Aquestes declaracions s’han fet com un oferiment del Partit Popular a la Consellera de Justícia i Funció Pública, per desbloquejar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de la Funció Pública Valenciana on, suposadament, les divergències entre els Partits del Botànic sobre l’abast de la capacitació i en les estratègies electoralistes, estan entrebancant el seu desenvolupament.
Deixant a banda aquestes qüestions, sembla que la Presidenta del PP ignora o omet alguns aspectes de rellevància significativa, a l’hora de plantejar la relació entre la capacitació lingüística de les empleades i empleats públics i el dret de les persones a adreçar-se a l’Administració en la llengua cooficial de la seua elecció.
D’entrada, l’Avantprojecte de Llei de la Funció Pública Valenciana no planteja la introducció de la capacitació lingüística amb un contingut uniforme, sinó que preveu una diferent graduació en funció de la titulació acadèmica exigida per proveir la plaça i les funcions a realitzar; és a dir, que el nivell de coneixements de valencia requerit per ocupar un determinat lloc de treball serà proporcional a la titulació i adequat a les funcions a realitzar.
Sí que és cert que l’exigència d’un determinat grau de coneixement de valencià, serà extenssiu a tots i totes les empleades públiques, perquè l’exercici del dret a la lliure elecció de llengua oficial, va més enllà de l’atenció directa de la persona que atén els i les usuàries. Els ciutadans i ciutadanes poden adreçar-se a l’Administració de forma verbal o escrita i tenen el dret que se’ls conteste en la mateixa llengua; per tant, qualsevol acte administratiu, notificació, informe o resolució ha de poder ser redactat per un empleat o empleada públic capacitada en l’ús de les dues llengües.
Per altra banda, i per reforçar la tesi de la necessitat que la capacitació, en les seues diferents graduacions, siga extenssiva a tot el personal, cal tenir present que en la inmensa majoria del casos els procediments administratius, amb les pecularitats pròpies de cada sector, requereixen normalment la participació de més d’un empleat o empleada públic i, en conseqüència, tots i totes han d’estar capacitats en l’ús de les dues llengües sense distinció.
Per últim, cal recordar-li a la senyora Bonig que el dret dels valencians i valencianes a utilitzar la llengua oficial de la seua elecció davant l’Administració i en igualtat de condicions, no pot fonamentar-se en el fet que una llengua, el castellà, siga un requisit, i l’altra, el valencià, sols un mèrit. La vertadera igualtat lingüística, l’equilibri en l’ús de les dues llengües, sols pot aconseguir-se quan ambdues llengües se situen en la mateixa posició legal davant el ciutadà o ciutadana i l’Administració i això només ho garanteix la generalització de l’establiment de la capacitació lingüística per a les dues llengües oficials.
Intersindical Valenciana considera que, després de 35 anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, seguim amb discriminacions lingüístiques i el reconeixement del dret a utilitzar el valencià davant l’Administració és més formal que material. És per això que exigim que es mantinga la capacitació lingüística en valencià per als empleats i empleades públics en el text de l’Avantprojecte de Llei de la Funció Pública Valenciana i, a més, que puga ser aplicable en 2019, tant si és mitjançant la nova llei, com si ho és modificant l’actual i vigent. Però, el que és més important encara, és que el valencià deixe de ser utilitzat com a element de confrontació per la recerca de beneficis electoralistes.
Normes d'ús