L’1 de juliol entrarà en vigor la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa. Aquest fet posa fi al tortuós recorregut que va començar amb l’aprovació de l’avantprojecte de llei pel govern espanyol el novembre de 2013. La indignació de gran part de la societat, l’oposició frontal dels col·lectius socials, de tots els partits polítics en l’oposició, les recomanacions dels diferents òrgans consultius, de la UE i fins a de l’ONU, no han aconseguit aturar aquesta llei.
El govern, utilitzant la majoria absoluta de què goja, va aprovar el 21 de maig en el Congrés el trio de lleis mordassa: llei de seguretat ciutadana, la reforma del Codi Penal i llei antigihadista. Amb aquestes lleis es pretén substituir la norma vigent des de 1992, que és la famosa i polèmica llei Corcuera o de puntelló a la porta.
Substituir les garanties que dóna un procés judicial per sancions administratives. Posa de manifest un menyspreu absolut pel poder judicial, perquè en despenalitzar les faltes, desapareixeran les intervencions dels jutges i, en conseqüència, les garanties que ofereix un procés penal, que és substituït per multes de policies, als quals la llei atorga total credibilitat. Aquest sistema de governar té tristos antecedents històrics: és la pràctica habitual que utilitzen els règims totalitaris.
La major part de les infraccions que arreplega la llei mordassa estan dirigides a restringir el dret de reunió i manifestació. En els articles 35 i següents es persegueixen tot tipus de manifestacions, des de les no comunicades, fins a les prohibides perquè es fan en infraestructures o instal·lacions en les quals es presten serveis bàsics per a la comunitat o en un lloc pròxim, passant per la negativa a dissoldre manifestacions, fins al més mínim incident, com “l’incompliment de les restriccions de circulació per als vianants o itinerari en ocasió d’un acte públic, reunió o manifestació, quan provoquen alteracions menors en el seu desenvolupament normal”.
La por governamental del dret de reunió és absolut. Situa fora de la llei les accions de protesta civil pacífica que els jutges han considerat lícites en nombroses sentències. Però no solament es criminalitza la desobediència civil pacífica, també es restringeix el dret a la lliure expressió i a recaptar proves dels excessos policials. D’aquesta manera, impedeix que es fotografie o es graven els excessos dels policies antidisturbis quan, de manera desmesurada, utilitzen la força per a dissoldre manifestacions totalment pacífiques.
Si hi ha un fil conductor en tota aquesta reforma és, precisament, la de limitar la lliure expressió dels ciutadans. L’objectiu últim és el control de tota la informació per a impedir, per mitjà de la coacció i la multa, l’organització de protestes no controlades i contràries als seus interessos, i que, fins ara, es poden portar a cap a l’empara dels drets fonamentals de llibertat d’expressió i de reunió que garanteix la Constitució.
La resposta que han donat a l’aprovació d’aquesta llei els partits en l’oposició ha sigut recórrer-la davant el Tribunal Constitucional perquè consideren que vulnera dotze articles de la Carta Magna. Així, el 21 de maig, tots els partits de l’oposició (excepte el PNB i CiU que, considerant que és inconstitucional i tot, a última hora no s’hi van sumar), van presentar el corresponent recurs d’inconstitucionalitat. La base del recurs qüestiona la regulació com a sancions administratives una sèrie de conductes que abans eren faltes en el Codi Penal. Aquesta llei afecta drets com el de manifestació, ja que dóna caràcter punible a fets que fins ara no ho eren i lleva la intervenció judicial per penalitzar-los, de manera que els converteix en faltes administratives.
El recurs manté que els drets afectats són: els de tutela judicial efectiva, els de manifestació, els de reunió pública i els d’expressió.
El recurs impugna l’article 20.2 de la llei de seguretat ciutadana, perquè permet l’escorcoll corporal extern i superficial que pot consistir a fer que es despulle parcialment o totalment la persona objecte de l’acció, però pel qual no s’estableixen les garanties exigides per la Constitució. Altres articles impugnats són el 36.2 i el 37.1, que castiguen com a “pertorbació greu de la seguretat ciutadana que es tinga lloc en ocasió de manifestacions davant de les seus del Congrés, Senat i de les assemblees legislatives de comunitats autònomes, encara que no estiguen reunides” i “l’incompliment de les restriccions de circulació per als vianants o itinerari amb motiu d’un acte públic, reunió o manifestació, quan provoquen alteracions menors en el desenvolupament normal d’aquestes”. El recurs considera que es vulnera el dret de manifestació. Rebutja que puguen ser sancionats els qui simplement hagen participat en una concentració que no haja sigut comunicada.
Un altre article impugnat és el que considera falta greu “l’ús no autoritzat d’imatges o de dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que puga posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc d’èxit d’una operació, respecte al dret fonamental a la informació”. En aquest cas es vulnerarien els articles 20 i 21 de la Constitució que garanteixen la llibertat d’informació, perquè la llei mordassa preveu la possibilitat per part de l’Administració de confiscació i segrest del material informatiu si considera que l’informador (professional o simple ciutadà) ha captat imatges o pres dades dels agents incorrent en l’esmentada prohibició, fet que vulnera els continguts constitucionals respecte a la reserva a l’àmbit judicial del segrest o no d’una informació o material que la continga.
No sols l’oposició política ha constituït un front per frenar la llei mordassa, també vora trenta mil organitzacions socials han mostrat preocupació per la constitucionalitat d’aquesta llei, quant a l’exercici i la protecció dels drets humans, i han demanat a la defensora del poble que també la recórrega davant el Tribunal Constitucional.
Entre altres, les més significatives són: impedir un desnonament, manifestar-se davant del Congrés o gravar la policia sense el seu consentiment estarà rebran una multa que arribar fins a 30.000 euros.