Després de molts anys d’acció sindical i del treball incansable de plataformes i associacions de treballadores, negociacions interminables, jornades de vaga, concentracions, mocions en Ajuntaments de tots els racons del territori, en les Corts Valencianes, recollides de signatures, notes de premsa, una reclamació col·lectiva al Sindic de Greuges,... i molts mals de cap, avui podem dir que la classe treballadora ha tornat a guanyar.
La lluita perseverant del personal d’educació especial, educació infantil i fisioterapeutes de la Generalitat Valenciana quedava testimoniada ahir en el moment de la signatura dels Pactes de la Mesa de Funció Pública. Entre els somriures forçats propis d’aquest tipus d’esdeveniments, s’escoltaven sospirs d’alleujament. Per a molts unes mobilitzacions incomodes, que havien d’acabar amb la signatura de un acord unànime entre l’Administració i les Organitzacions Sindicals amb representació en la Mesa de negociació.
I com que en tota negociació hi ha coses que es guanyen i altres que es perden, cal festejar els triomfs i reivindicar els danys. L’acord deixa molts serrells solts que requeriran noves negociacions i sens dubte noves lluites. Estarem alerta, ara que sabem el treball que ens ha costat arribar fins a ací i que coneixem ben bé les coses que no anem a tornar a tolerar. Ja toca una altra visió d’aquests col·lectius en els centres educatius, s’han guanyat, amb escreix, el respecte de la resta de la comunitat educativa.
A més de millorar les condicions del treball del personal i aclarir funcions i horaris, amb la signatura de l’acord l’administració es compromet a incrementar el nombre de monitors de menjador i activitats complementàries, a ajustar les ràtios en el primer cicle d’infantil i especialment, a classificar els llocs no permanents per a optimitzar recursos i garantir l’estabilitat del personal, així com a iniciar en el mes de setembre les negociacions sobre la re-classificació al grup B, tant per a infantil com per a especial.
Per davant un nou curs, unes noves instruccions i un treball de pedagogia el qual, necessàriament, haurà d’implicar les inspeccions i les direccions dels centres.
I com a guany fonamental, un col·lectiu avui empoderat i conscient dels assoliments, que continuarà vetlant per l’alumnat més vulnerable dels centres, lluitant pels seus drets i garantint l’educació de qualitat que mereixen.