Pensades
Contra les reformes antiobreres i antisocials i pel dret a decidir
Article d’Igor Urrutikoetxea, Secretari de Relacions Internacionals de LAB.
El proper 26 de setembre el País Basc (Euskal Herria) tornarà a parar i a eixir al carrer per dir, una vegada més, que la classe treballadora basca i la resta de sectors populars no estem disposats a pagar les conseqüències de l’actual crisi capitalista. Una crisi que, tot i no haver estat generada per les i els treballadors, els estudiants, els petits autònoms i comerciants o els pensionistes (per citar només alguns col·lectius afectats), sinó per les pràctiques especulatives i depredadores de la banca i el gran capital financer, pretenen que la paguem nosaltres.
La retroalimentació de les diferents lluites, la globalització de la resposta, és molt important
Els capdavanters i defensors del mal anomenat «lliure mercat», aquests mateixos empresaris, banquers i polítics ultraconservadors que s’havien passat les últimes dècades privatitzant els beneficis, pretenen ara socialitzar les seves pèrdues, i que es pague amb diners públics a la banca privada. Aquests mateixos que teoritzaven sobre les bonances de la lliure competència i que exigeixen que desaparega el sector públic, no dubten a demanar diners públics per sanejar les seves arques privades.
L’objectiu final de les retallades socials, de les retallades de drets laborals i sindicals, de les retallades salarials, és aconseguir una mà d’obra barata, sense drets de cap tipus, i desmantellar totalment el sector públic per tal de garantir el màxim benefici per les empreses privades, i d’oferir noves cotes de mercat a la iniciativa privada, convertint àmbits com la salut o l’educació, entre altres, en font de negoci i lucre privat.
Davant aquesta situació és necessari impulsar un sindicalisme de classe, que en coordinació amb els moviments socials, tinga en la lluita el seu major senyal d’identitat i en el rebuig de ple del model sindical pactista i claudicador que s’ha donat de forma majoritària a Europa durant els últims anys, i que hem patit especialment a l’Estat espanyol amb CCOO i UGT, que ha contribuït a desideologitzar a amplis sectors de la classe treballadora, i que a través del mal anomenat “diàleg social” ha intentat donar un “rostre humà” al capitalisme, cosa que s’ha demostrat que és impossible.
És igualment vital per a la classe treballadora europea i per a la resta de sectors populars, mobilitzar-nos i alçar-nos contra les mesures antisocials i antiobreres que estan adoptant els diferents governs de la Unió Europea, al dictat de la troica (l’FMI, Banc Central Europeu i la Comissió Europea), els mandataris de la qual mai no han sigut elegits democràticament.
En aquest sentit, des de LAB considerem que és summament positiu que la jornada de Vaga General del 26 de setembre al País Basc coincidisca amb la convocatòria de Vaga General feta, entre altres organitzacions, per PAME per al mateix dia a Grècia. Igualment, saludem la crida realitzada pel sindicalisme de classe conseqüent de l’Estat espanyol a mobilitzar-se el dia 26 a pràcticament totes les grans ciutats de l’Estat en protesta per les retallades i en solidaritat amb la Vaga General a Euskal Herria: aquesta retroalimentació de les diferents lluites, aquesta globalització de la resposta, és molt important.
A més, i amb la mateixa intensitat que ens oposarem a les mesures del PP, al País Basc el 26 de setembre la majoria sindical i social tornarem a exigir un marc basc de relacions laborals i protecció social. És a dir, que es reconega el nostre dret a decidir, també en matèria laboral, social i econòmica en l’àmbit del nostre Poble, perquè opinem que el futur del poble basc quant a model social i polític ha de dependre en exclusiva del que la nostra ciutadania decidisca de forma lliure i sense ingerències de cap tipus. El govern espanyol, siga quin siga, ha de respectar la voluntat majoritària del poble basc.
El 26-S ens veiem al carrer.
Normes d'ús