Manifest No + Precarietat
Han passat ja deu anys de l’esclat de la crisi i els sectors populars en patim les conseqüències. Les elits econòmiques i polítiques han aprofitat aquesta dècada per aplicar polítiques d’austeritat i saqueig i imposar un model socioeconòmic de precarietat que afecta totes les edats, sectors i esferes de la nostra vida. Ens han precaritzat el treball, l’accés a l’educació, a la salut, a l’habitatge, a la cultura, etc. i han aprovat de manera sistemàtica mesures que vulneren els drets civils i polítics.
Aquest model de vida precària, sostingut en retallades salvatges en drets, ha afectat especialment el sistema públic de pensions. L’aposta de les elits econòmiques, i dels governs al seu servei, és desmantellar les pensions públiques per fomentar la privatització. Açò té dues conseqüències greus. La primera, condemnar a una majoria de pensionistes, especialment dones, a sobreviure amb pensions de misèria, per vulnerar el seu dret, reconegut en la Constitució, a una jubilació digna. I la segona, posar al servei de bancs i entitats financeres una part molt rellevant de la riquesa de l’Estat com són les pensions.
Durant els últims anys, han sigut precisament les jubilades i els jubilats qui han carregat sobre les esquenes el país sencer. Les elits impedeixen que aquesta generació que treballà durant tota la seua vida i lluità per dur-nos la democràcia, gaudesca d’un merescut retir. No n’han tingut prou amb polítiques de saqueig, que han obligat aquesta generació a estirar les pensions per acollir els seus fills i filles en l’atur, a alimentar néts i nétes o a perdre les prestacions de la Llei de Dependència. No n’han tingut suficient, ara també volen precaritzar les pensions i vulnerar el dret a una pensió digna.
Però elles i ells han dit PROU. Les mobilitzacions del 22 de febrer foren un exemple de dignitat i lluita. Milers de pensionistes de tot l’Estat mostraren la seua indignació per la ridícula pujada del 0’25%, però, sobretot, perquè els impedeixen dur una vida digna amb pensions cada vegada més devaluades.
Per això, des de NO+PRECARIETAT donem suport a les reivindicacions de la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions: revertir els aspectes regressius de les reformes del sistema de pensions de 1996, 2011 i 2013, arreplegar les pensions en els Pressupostos Generals de l’Estat i que es garantesca el manteniment públic de pensions.
Defensar les pensions públiques és defensar un model d’Estat just i solidari, on els drets de la gent estan per damunt dels privilegis i de l’avarícia dels especuladors. NO+PRECARIETAT anima a donar suport a les mobilitzacions que la Coordinadora ha convocat aquest dissabte 17 de març en més de 120 pobles i ciutats. Tornem a eixir al carrer amb pensionistes, joves, treballadors i treballadores, famílies senceres d’un Estat que pateix la imposició d’una vida precària per culpa de les reformes laborals i del sistema públic de pensions aplicades pels successius governs. La lluita de les persones jubilades pel seu present és també la lluita del nostre futur.
PER UNES PENSIONS DIGNES, NO+PRECARIETAT