El 23 de maig del 2013 les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT van signar l’acord sobre ultractivitat dels convenis col · lectius. Aquest document és la ratificació i continuïtat del II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col · lectiva 2012-14, ja signat, pels mateixos actors socials, el 25 de gener de 2012.
Per a la Intersindical Valenciana, l’acord signat és una mera declaració d’intencions, no té cap rang legal i deixa en mans de la patronal l’aplicació del que s’ha acordat fent, això sí, una crida a la bona voluntat de les parts per prorrogar els convenis. Per arribar a aquesta conclusió no calia cap nou acord ja que això és el que estableix la llei.
L’acord estableix que, davant el bloqueig o excessiu retard en la negociació dels convenis, les parts hauran d’acudir als sistemes de solució extrajudicial dels conflictes, és a dir mediació i arbitratge VASAC en l’àmbit estatal i el TAL en el cas del País Valencià. Aquest aspecte deixa clar que els sindicats signants renuncien la la negociació col · lectiva i a la mobilització com a eines per defensar els interessos de les treballadores i treballadors.
Com hem dit, l’acord insisteix en aspecte recollits en l’acord de 2012: potenciació dels mecanismes de flexibilitat interna de les empreses i moderació salarial. És a dir, els sindicats signants es reafirmen en la moderació salarial amb pujades entre un 0% i un 0,5% per al 2012, entre un 0% i un 0,6% el 2013. El 2014 les pujades seran en funció del PIB entre un 0,6% i un 1% si el PIB creix per sobre de l’1% i un 1% si creix per sobre del 2%. Tot la qual cosa suposa una congelació salarial pactada.
A més, es potencia la negociació en l’àmbit de l’empresa, tot i que es mantenen els convenis provincials, sectorials i estatals. Ara bé, la flexibilitat salarial i de la jornada, la mobilitat… seran les linies bàsiques de la negociació ja que tant els acords com la legislació permenten que les empreses puguen aplicar mecanismes per depenjar-se dels convenis o dels acords.
Mentrestant, al País Valencià també han obert una via de diàleg per traslladar l’acord estatal. Una translació que no resoldrà la greu crisi que estem patint ja que estem a la cua en drets, prestacions i salaris i al capdavant a l’atur i la destrucció de llocs de treball.
La conclusió és ben clara, els sindicats signants han decidit deixar les coses com estan, sense mantenir una oposició real, al carrer i als centres de treball, a la reforma laboral imposada pel govern que està tenint efectes molt negatius per als treballadors i treballadores.