França, el camí de la unitat front a l’ascens de l’ultradreta
Des de la ‘Intersyndicale’ al ‘Nouveau Front Populaire’
Una jugada errònia del president francés més menystingut per l’opinió pública, Emmanuel Macron, va permetre uns resultats històrics i esperançadors del ‘Nouveau Front Populaire’ amb una clara desfeta de les aspiracions de la ultradreta i amb un revifament in extremis del Front Republicà que capgirà tots els pronòstics mediàtics. Dos anys de dinàmiques unitàries al camp sindical i social han permés estendre les bases electorals de les esquerres que decidiren apostar al tot o res el seu crèdit polític front al fracàs governamental del centredretà i la por al triomf anunciat de Marine Le Pen.
El descrèdit d’una part del sindicalisme de pacte i gestió francés i els efectes demolidors del darrer govern social-liberal d’Hollande provocaren la desfeta posterior de les formacions d’esquerres tradicionals. Per contra, les lluites acumulades contra els projectes legislatius més lesius pels drets socials i laborals de les classes populars (Reforma de les Pensions, del dret a l’atur, etc) han derivat en una veritable recomposició del camp polític i sindical als últims anys.
Noves formacions i moviments han sacsejat l’escenari públic gal, colpejant clarament la credibilitat de les elits polítiques i econòmiques que dissenyen el present i futur del país com si no hi hagueren contrapoders democràtics. Els ‘jupetins grocs’ varen demostrar la força de la ràbia acumulada a amples capes de la població per la retallada del nivell de vida a la França rural i dels petits emprenedors. Un moviment espontani, autoorganitzat i no controlat que va posar contra les cordes al mateix president i va aconseguir la retirada de moltes mesures i obrir debats sobre formes de democràcia participativa inèdites.
La France Insoumisse, encapçalada per J.L. Melenchon, fundada al 2016 com a efecte dels moviments dels “indignés” molt semblant al procés de creació del Podem inicial, va provocar a les successives eleccions el sorpasso del Partit Socialista Francés, amb una davallada històrica d’aquest partit sistèmic des del 51’64% al 2012 fins a poc més del 1’75% a les Presidencials del 2022. Per contra LFI i el seu líder varen aconseguir prop d’un 22% i quasi 8 milions de vots a les darreres Presidencials.
Unitat i coalició als Moviments Socials i Sindicals, un exemple exitós
Les vagues generals convocades per la Intersyndicale als primers mesos del 2022 enfront del projecte de reforma de les Pensions varen suposar un esdeveniment d’ampla repercussió nacional i internacional que va contribuir al desprestigi total de Macron, tant davant dels seus conciutadans com en la seua pretesa projecció com a nou líder europeu.
Un sindicalisme combatiu i de crítica a les polítiques neoliberals, transversal, intersectorial, unitari i amb el poder de decisió sotmés a la consulta a les bases, va encapçalar als carrers i a l’opinió pública l’oposició real, el principal contrapoder a un govern d’una V República en degradació constant. Tot això davant una deriva accelerada cap a l’autoritarisme d’un estat policial i la marginació d’un Parlament, seu de la sobirania popular, menyspreat pel govern.
Al mes d’abril d’aquest 2024 es va presentar a la Bourse du Travail de Paris la «Coalició per a la defensa de les llibertats públiques i contra el racisme sistèmic”, que va agrupar els principals sindicats de classe, sectors associatius, militants de barris populars, juristes i investigadors en ciències socials. Un ample ventall per fer front també al fenomen d’ascens i blanquejament mediàtic dels discurs xenòfob que posa en perill també les bases de la convivència republicana i multicultural.
El ‘Nouveau Front Populaire’ canvia el relat polític francés
La convocatòria inesperada de les Legislatives anticipades del passat 30 de juny i 7 de juliol va suposar un colp de realitat i un senyal d’emergència per a les formacions d’esquerra agrupades al parlament sota l’emblema de la NUPE i la quasi totalitat de formacions progressistes del país, regionals i d’Ultramar. En pocs dies es consensuaven les candidatures a les 577 circunscripcions electorals i el Programa de la Coalició i en tan sols tres setmanes es recorria de punta a punta cada poble, barri o ciutat, cada porta, fàbrica o plaça pública de la geografia nacional i de l’Exterior per tal de barrar el pas a la temuda victòria del Front Nacional (ara RN) de Le Pen i els seus aliats.
La resposta de nous votants joves, immigrants o d’origen estranger va decantar el resultat que va sorprendre no sols a l’extrema dreta i els mitjans del règim, sinó també als propis, com ho demostraren les cares d’incredulitat a les places al moment de la difusió dels primers resultats a peu d’urna a les 20h. Com canta la popular Zaz (de mare professora d’espanyol), la ‘joie’ i la ‘liberté’ s’expandiren omplint d’esperança a la ciutadania i de sentit als eslògans gravats a totes les escoles del país que parlen de fraternitat, igualtat i una veritable llibertat molt lluny del falsejament dels falsos “Llibertarians” de nou encuny.
La divisió tradicional de les esquerres que podem constatar no tan sols al nostre Estat espanyol sinó a la resta d’Europa i que provoca desorientació i desafecció als votants, ha tingut un tomb inesperat a França i els èxits aconseguits han obert un panorama que podria suposar un exemple a imitar a d’altres racons del planeta, on es donen les mateixes circunstàncies de creiximent del populisme autoritari i lliberticida.
Independentment que no s’obtinguen tots els objectius previstos pel NFP francés, el que es pot deduir dels resultats de les recents eleccions a l’Unió Europea i de l’escenari belicista a la frontera russa, és que només un alt grau de coordinació entre els moviments socials i sindicals i d’unitat electoral i política entre les formacions d’esquerra poden garantir la defensa dels Drets Socials i Llibertats així com el propi estat social del benestar i el sistema democràtic. A França s’ha obert el camí. Esperem que aquest siga profitós pel nostre futur, ara incert.
Article de Miguel Ángel Ferrís (Intersindical Valenciana-París)
Normes d'ús