Píndoles LGTBI
La diversitat sempre ha estat força de les classes populars: cultura combativa i unitat sindical!
Molt abans que les llibertats civils s’institucionalitzaren en la Transició, la resistència real i la dissidència estètica ja dinamitaven els consensos del règim des dels màrgens de la cultura urbana
En una Espanya que a penes despertava de la llarga foscor de la dictadura franquista, l’art popular es va transformar en una trinxera contra el puritanisme. La cinematografia inicial de Pedro Almodóvar, director nascut a Calzada de Calatrava, va suposar una autèntica revolució política i una provocació transgressora que va rescatar de la invisibilitat els cossos i les vides dels qui el sistema pretenia mantindre ocults.
En l’àmbit de la resistència, la seua obra va ser pionera en trencar de manera radical amb la submissió moral del nacionalcatolicisme. Lluny de les representacions acomodades i burgeses del cinema convencional, les seues primeres pel·lícules van situar en el centre de la pantalla les realitats dels barris populars, dignificant la dissidència sexual i de gènere. Dones treballadores i precàries, persones trans, homosexuals i treballadores sexuals van deixar de ser caricatures marginals per a convertir-se en protagonistes de la cultura de masses, demostrant de manera incontestable que la diversitat sempre ha format part de les classes populars.
Pedro Almodóvar va demostrar que la identitat i la supervivència econòmica formen part de la mateixa trinxera, visibilitzant que la cultura no és un luxe neutral, sinó un camp de batalla ideològic essencial per a disputar l’orde establit. Des de la Intersindical assumim esta visió contracultural, entenent que l’art i el cinema combatiu són ferramentes indispensables de transformació social. Visibilitzar l’alegria, el desig i la llibertat de les persones LGTBI+ en els estrats més colpejats de la societat és, en si mateix, un acte de resistència col·lectiva i de classe.
En la societat actual, la lluita pels drets de la perifèria social aquells sectors llançats als màrgens per pobresa, gènere, origen o identitat se situa en el centre de la nostra acció diària. Enfront d’un sindicalisme acomodat, un sindicalisme de classe i transformador no pot limitar-se a defendre a les plantilles més estables; ha d’arribar allí on les realitats laborals són més precàries. La igualtat real no s’aconseguirà amb discursos buits, sinó defenent uns servicis públics forts i unes condicions de vida i de treball dignes per a totes les treballadores.
Normes d'ús