Píndoles LGTBI
La memòria de Didín Puig ens recorda que els drets es conquisten lluitant
Molt abans que les llibertats civils es pactaren en despatxos oficials, la resistència real contra la barbàrie ja es forjava en la clandestinitat de les comarques valencianes i en l’amarg camí de l’exili
En un context asfixiant de dictadura i repressió catòlic-feixista, els drets del poble i la diversitat de gènere van caminar de la mà. La trajectòria de Didín Puig, periodista, activista cultural i militant de base nascuda a Guadassuar, encarna una de les mostres més honestes de com la defensa de la llengua pròpia, la cultura i la llibertat afectiva formen part del mateix combat popular.
En l’àmbit de la resistència, la seua vida va ser pionera en trencar amb el silenci i la submissió imposats pel règim franquista. Malgrat pertànyer a una generació on les etiquetes actuals no s’utilitzaven, Didín va viure la seua afectivitat de manera lliure i dissident, convertint la seua pròpia llar en un refugi polític fonamental per a artistes i activistes LGTBI+ perseguits per la dictadura. La seua militància antifeixista i arrelada al territori va demostrar que la solidaritat no es delega, sinó que s’exercix activament enfront d’un teixit institucional hostil que pretenia empresonar el pensament, la llengua i el desig.
Didín Puig va demostrar que la identitat i la supervivència econòmica formen part de la mateixa trinxera, visibilitzant que les aliances socials es construïxen unint al sindicalisme de classe, al valencianisme d’esquerres i a l’activisme LGTBI+ contra un enemic comú el feixisme i l’opressió. Des de la Intersindical assumim la seua herència, entenent que la recuperació de la nostra memòria democràtica és un deure sindical inapel·lable. La conquesta dels drets laborals i lingüístics actuals no es pot dissociar de la defensa radical de la llibertat de ser i d’estimar.
En la societat actual, el llegat de les xarxes clandestines de suport mutu i els espais de cura del franquisme, que van salvar les vides de tantes persones marginades per la llei de Vagues i Dolents, es traduïx en la nostra acció sindical diària. Enfront de l’herència d’exclusió del sistema, des del sindicalisme de classe responem garantint que els centres de treball funcionen com a xarxes de protecció col·lectiva. La nostra lluita quotidiana és l’únic mur perquè cap treballadora ni treballador puga ser discriminat, aïllat o reprimit per la seua identitat, la seua llengua o les seues idees.
Normes d'ús