Píndoles LGTBI
La memòria de Margarida Borràs ens recorda que defendre els drets trans és defendre la dignitat de tota la classe treballadora
Molt abans que les revoltes internacionals monopolitzaren el relat oficial de la dissidència, els carrers de València ja eren escenari de la resistència obrera i la diversitat de gènere
En un context medieval marcat per la persecució asfixiant del poder feudal i eclesiàstic, la ciutat va presenciar una de les mostres de dignitat més polítiques del nostre territori, protagonitzada per una treballadora a la qual el sistema va intentar esborrar de la història: Margarida Borràs En l’àmbit de la resistència, la seua determinació va ser pionera en trencar amb la submissió imposada per les classes dominants. La legislació punitiva de l’època prohibia expressament el fet de vestir-se amb roba que no corresponguera al gènere biològic assignat, una ferramenta jurídica i policial utilitzada per a deslligar batudes abusives i disciplinar als cossos dissidents. Però al juliol de 1460, la solidaritat i l’autodefensa no es van conformar amb la condició de víctima. En visibilitzar-se públicament amb indumentària femenina, Margarida va plantar cara al terror d’Estat, transformant la seua identitat en una ferramenta d’acció directa contra l’orde establit.
Margarida va demostrar que la identitat i la supervivència econòmica formen part de la mateixa trinxera, visibilitzant com el sistema expulsa a les dissidències dels mitjans de producció per a abocar-les a la precarietat extrema. Enfront d’este castic estructural, la resposta d’Intersindical és l’organització col·lectiva per a conquistar centres de treball lliures de transfòbia. El rescat de la seua figura per part de l’activisme a la fi dels noranta no és mera nostàlgia, sinó un acte de justícia enfront d’un teixit institucional hostil que pretenia invisibilitzar-la pel fet d’impugnar la norma cisheteropatriarcal. En la societat actual, l’assetjament institucional i l’exclusió laboral del col·lectiu trans continuen responent a la mateixa violència estructural. Enfront dels discursos d’odi i el capitalisme rosa que mercantilitza les nostres vides, des del sindicalisme combatiu responem teixint xarxes de suport mutu i exigint centres de treball com a zones segures. La memòria de Margarida Borràs ens recorda que l’Orgull no va nàixer en els despatxos institucionals ni en les campanyes de màrqueting de les empreses, sinó de la ràbia organitzada i la resistència al carrer.
Normes d'ús