Les persones LGTBI+ ens trobem en una situació de major pobresa i precarietat laboral.
La realitat de les persones LGTBI+ en el món laboral
Som invisibles, però existim. Aquesta és la realitat laboral a l’estat espanyola, segons
les estadístiques compartides per la FELGTBI+ que reflectim a continuació.
• El 30,6% de les persones LGTBI+ viu en risc de pobresa, un 13% més que la població
general.
• Les dones LBTI+ són les que pateixen una taxa d’atur més elevada, arribant al
17,39%, fet que reflecteix la doble discriminació a la qual s’enfronten. Aquest
percentatge és significativament superior a la mitjana femenina de població general
(13,73%), així com, dels mateixos hòmens del col·lectiu GTBI+ (8,92%) i hòmens de
població general (11%). Aquesta discriminació de les dones del col·lectiu les aboca a
treballs precaris en condicions laborals i salaris, especialment a les dones trans.
Aquestes dades evidencien que el gènere continua sent un factor d’exclusió que, en
combinació amb l’orientació sexual, la identitat de gènere o la diversitat corporal,
incrementa el risc d’exclusió. Per tant, les dones i les persones trans del col·lectiu
pateixen una doble o, fins i tot, triple discriminació que les situa als marges del mercat
laboral.
• Un 14,7% de les llars del col·lectiu en edat de treballar ho van fer menys del 20% del
seu potencial total de treball anual —menys de dos mesos treballats a l’any—, mentre
que la temporalitat continua sent una constant, tot posant en risc l’estabilitat
econòmica de milers de persones.
• També l’edat representa un problema greu per a les persones LGTBI+. Aquest
col·lectiu d’edat avançada registra una taxa d’atur del 40%, una xifra que triplica la
mitjana estatal. Això posa de manifest que amb la combinació de discriminació per
edat i diversitat sexual no podrem gaudir d’una vellesa digna i estable en el moment de
la jubilació.
• Segons l’informe, un 23% de les persones del col·lectiu ha experimentat situacions de
violència al llarg de la seua vida. Entre aquelles que han estat sense sostre, tot vivint al
carrer, les taxes d’agressions físiques es quintuplica, i un 50% reporta haver estat
víctima de discriminació durant l’últim any (com s’ha viscut a València o Bellreguard).
“No podem ignorar que les persones sense llar del col·lectiu LGTBI+ són una
conseqüència directa de la discriminació, el rebuig, l’exclusió social i familiar.”
És cert que hem avançat legalment, però les persones LGTBI+ continuem afrontant
desigualtats profundes que limiten l’accés als nostres drets bàsics, com l’ocupació,
l’habitatge i la seguretat.
La discriminació que patim continua sent una llosa per al nostre col·lectiu. Si a açò li
sumem la situació econòmica i laboral tan desfavorable, la realitat és desoladora. Les
persones LGTBI+ afrontem una violència extrema, ja que, en algunes ocasions, hi ha
persones que són expulsades de les seues llars.
Des de l’Àrea LGTBI+ d’Intersindical Valenciana, volem demanar a tothom que els
nostres llocs de treball esdevinguen espais segurs per a les persones LGTBI+. Tot
oferint-nos suport emocional, un aspecte fonamental per evitar que tornem a entrar a
l’armari del qual tant ens ha costat eixir.
Normes d'ús