Intersindical Inclusiva
El País Valencià davant una oportunitat històrica: blindar els drets en dependència
El recent anunci del Consell de Ministres aprovat pel Reial Decret Llei per a l’escut de la dependència marca un punt d’inflexió innegable en les polítiques de cures al país Valencià. Qualificada com la major injecció econòmica a la dependència de la nostra història democràtica, aquesta mesura legislativa promet alterar les bases financeres i operatives d’un sistema que arrossegava anys d’asfíxia i precarietat estructural.
El Consell de Ministres aprova per RD Llei un augment significatiu de les ajudes a la dependència
1. Resum de les mesures estatals: un gir copernicà
El pla de xoc aprovat pel Govern central se sustenta en tres pilars fonamentals que busquen dignificar la vida de les persones dependents. En primer lloc, s’estableix una pujada dràstica de les quanties mensuals directes: les aportacions per a la gran dependència (grau III) s’incrementen un 128%, situant-se en 660 euros al mes; per a la dependència severa (grau II) augmenten un 100%, aconseguint els 260 euros; mentre que el grau I rep una pujada del 18%, fixant la quantia en 90 euros mínims.
Aquest increment no és una pujada temporal, sinó que queda blindat per llei. Per a sostenir-lo, l’Estat injectarà immediatament 2.218 milions d’euros addicionals per a aquest exercici, elevant el pressupost acumulat fins als 6.200 milions en 2027. Amb aquesta dotació, l’Administració General de l’Estat assumeix, per fi de manera real, el 50% de la finançament del sistema, alleujant d’aquesta manera la càrrega pressupostària que històricament suportaven les autonomies. L’objectiu és ambiciós: desmantellar el llimbs burocràtics i prioritzar un model residencial humà basat en centres de dia i unitats de convivència reduïdes enfront de les macroresidències massificades.
2. L’impacte al País Valencià: de la infrafinançament a l’oportunitat
Per al País Valencià, aquest decret representa un bàlsam llargament reclamat. Durant més d’una dècada, els successius governs de la Generalitat Valenciana han denunciat un greuge comparatiu flagrant: a causa de les retallades estatals prèvies i a un model de finançament autonòmic caduc, les arques valencianes venien assumint entre el 75% i el 80% del cost real de la dependència. Les llistes d’espera al nostre territori han cronificat una situació de vulnerabilitat extrema, on milers de valencians i valencianes morien anualment esperant una resolució o una prestació concedida que mai arribava a materialitzar-se.
La transferència d’aquests nous fons, que es farà efectiva a partir de l’1 de juliol, dota a la Generalitat de la capacitat econòmica necessària per a saldar aquest deute social. No obstant això, aquests diners no arriben com un xec en blanc, sinó condicionats a la consecució d’objectius rigorosos en la reducció de terminis de valoració i en la millora substancial de les prestacions d’ajuda a domicili. El govern valencià ja no té l’excusa de la falta de recursos per a perpetuar les deficiències del sistema.
3. Exigències d’Intersindical Valenciana: blindar els drets socials
Des de la Intersindical Valenciana valorem positivament el pas fet pel govern central, però advertim amb fermesa: l’efectivitat dels drets no es mesura en el Butlletí Oficial de l’Estat, sinó en l’impacte real sobre les persones dependents i els professionals del sector. Els diners públics s’han de gestionar baix criteris estrictes de justícia social, transparència i control democràtic. Per això, el nostre sindicat trasllada al Consell de la Generalitat exigències innegociables per al compliment immediat d’aquestes mesures estructurals:
1. Pla de xoc contra la precarietat laboral: Exigim la revisió immediata de tots els plecs de contractació pública per a la gestió de residències i serveis d’ajuda a domicili (SAD), garantint un augment significatiu dels salaris de les treballadores del sector —majoritàriament dones— i la fi de les jornades parcials abusives.
2. Augment dràstic de ràtios de personal: Més diners estatals s’han de traduir en més professionals per usuari. És imperatiu actualitzar les ràtios de personal cuidador, sanitari i d’atenció directa per a assegurar cures dignes i evitar el col·lapse per sobrecàrrega física i mental de les plantilles.
3.Garantia de gestió pública: L’increment pressupostari no pot convertir-se en un nínxol de negoci per a empreses privades o fons d’inversió. Exigim la reversió de serveis privatitzats i que les noves infraestructures de proximitat i centres de dia siguen de gestió directa i pública.
4. Auditoria i fiscalització dels fons: Reclamem la creació d’una mesa sectorial de control, amb participació tots els sindicats i associacions de familiars, que audite mensualment la destinació de cada euro transferit per l’Estat, assegurant que es destina íntegrament a reduir els “llimbs de la dependència” valenciana.
La injecció econòmica històrica està sobre la taula. És hora que el govern valencià assumisca la seua responsabilitat estatutària, abandone les inèrcies burocràtiques i execute un canvi de paradigma real.
Des de la Intersindical Valenciana romandrem vigilants en els centres de treball i als carrers; no permetrem que una oportunitat històrica per a dignificar les cures es dissolga en la desídia institucional o el benefici empresarial.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús