Intersindical Valenciana defensa la llibertat reproductiva de les dones

Manifestem el nostre total rebuig a les declaracions de Pablo Casado, que pretén retallar el dret a l’avortament

09 / 02 / 2019 | Intersindical

Des de l’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana volem manifestar el nostre frontal rebuig a les declaracions que ha fet el màxim dirigent del principal partit de l’oposició de l’estat, Pablo Casado, respecte del dret a l’avortament i la seua intenció de restringir-lo si arriba a governar. En un exercici de demagògia difícilment superable, el motiu pel qual afirma que proposa tornar a la llei de supòsits del 1985 (o siga, de fa 34 anys!) és, literalment aquest: “si queremos financiar las pensiones y la salud debemos pensar en cómo tener más niños y no en cómo los abortamos”. A més, amb l’excusa d’adornar el seu argument amb una anècdota personal i “emotiva”, afegeix una consideració moral basada en una flagrant mentida sobre el termini màxim de l’avortament lliure a l’estat espanyol: “Yo tengo un hijo cincomesino y yo he visto ecografías desde ese día y no entiendo como un país desarrollado puede defender un aborto libre hasta la semana 20 o 22 en ciertos supuestos, le recomiendo a mucha gente que vea ecografías a partir de la semana 20”. Unes afirmacions com aquestes necessiten una resposta contundent i detallada.

Sembla que la irrupció de l’extrema dreta a les institucions andaluses ha provocat una carrera entre els partits de l’espectre de la dreta per veure qui fa les declaracions més masclistes. Si no en vam tindre prou amb la frivolització de la violència masclista (repetint fins la sacietat mentides sobre denúncies falses, eliminant la paraula “dones” de l’organigrama del govern andalús, sembrant dubtes sobre si les xifres d’homes assassinats estan ocultes, posant a la comissió d’igualtat a un jutge condemnat per prevaricar amb una sentència arbitrària sobre el règim de visites d’un menor en contra del criteri de la mare…), ara veiem amb indignació com es frivolitza amb la llibertat reproductiva de les dones. No ens sorprèn el contingut de les declaracions, però sí que el Partit Popular no haja aprés dels seus errors: recordem que en 2014 Ruiz Gallardón ja va haver de dimitir pel rebuig generalitzat a la “seua” llei de l’avortament, més restrictiva encara que la del 1985. És possible, fins i tot, que no siga cap error, sinó un pas més en l’escalada patriarcal furibunda per traure vots a costa de retallar els drets de les dones.

Però examinem les afirmacions del polític dretà amb deteniment per desmuntar totes les fal·làcies i mentides:
1) Posar a la mateixa frase “aborto libre” i “en ciertos supuestos” és decididament trampós i només pot tindre com a objectiu enganyar la ciutadania perquè crega que avortar és un acte inhumà i reprovable: ambdós termes són contradictoris perquè l’avortament lliure no té cap supòsit. A l’Estat Espanyol, l’avortament és lliure fins la setmana 14. A partir de la setmana 14 i fins la 22 només en casos excepcionals i greus (malformacions o malalties en el fetus que dificulten la seua viabilitat, malalties de la mare que posen en perill la seua salut o la seua vida, etc) es pot interrompre l’embaràs, i sempre amb el dictamen d’un comitè clínic format per 2 especialistes en obstetrícia i 1 en pediatria. O siga, a les ecografies dels casos extrems que hem explicat ara veuríem una imatge molt diferent de la que va veure Pablo Casado del seu fill prematur
2) Dir que la baixa natalitat a l’estat espanyol està relacionada amb el dret a l’avortament és fruit de la voluntat inequívoca de mentir, ja que no n’hi ha cap estudi ni xifra que done suport a una estupidesa com aquesta. Si mirem dades tant d’organismes oficials (Ministeri de Sanitat, l’Eurostat, l’OMS) com privats (Guttmacher Institute, World Bank Open Data), veiem que el nombre d’avortaments està baixant a tot el món però de manera molt acusada als països “desenvolupats” (amb algunes excepcions com ara Polònia, Suècia i Luxemburg) mentre que als països en vies de desenvolupament el descens és menor. Pel que fa a la natalitat, les dades dels països “desenvolupats” són menors, mentre que les dels països en vies de desenvolupament són majors i van en augment. Com podem comprovar, doncs, l’avortament no està renyit amb la natalitat ja que els països del món amb més naixements és on més avortaments n’hi ha.
Dins de la Unió Europea, l’estat espanyol té la taxa de natalitat més baixa de totes (1,3 naixements per dona), mentre que França té la més alta de totes (1,96). Si mirem les dades d’avortaments, a l’estat espanyol tenim un recompte de 1,2 per cada 100 dones, mentre que França en té 2. O siga, un país amb més avortaments té també més natalitat; i això també passa a Suècia, que té 2,5 avortaments per cada 100 dones (i té dels avortaments lliures més extensos del món, fins a les 18 setmanes). En resum, la baixa natalitat a l’estat espanyol no té res a veure amb el dret a l’avortament. Si algun partit te especial interés en què augmente la natalitat, hauria de proposar mesures com les que n’hi ha els països amb més natalitat: ajudes econòmiques a les famílies, crear una xarxa pública d’escoles infantils, implementar mesures de coresponsabilitat a les empreses públiques i privades…
3) Les pensions i la sanitat, entre d’altres béns socials, se sustenten amb els impostos. Segons les estadístiques, l’estat espanyol és el huité d’Europa pel que fa a recaptació, amb un 5% menys d’ingressos que la mitjana europea i un 15% menys que qui més recapta, França. Paradoxalment, més del 50% de contribuents pensen que paguen massa impostos. I açò té una explicació: de tots els diners que recapta l’estat, el gruix és derivat de l’IRPF (que s’ha convertit bàsicament en un impost sobre les nòmines) i de l’IVA, que les empreses es desgraven. En 2017, dels 193.950.000.000€ recaptats, 140.690.000.000€ (72,5%) eren per rendes del treball i de l’IVA, o siga, pagats per la classe treballadora. Per contra, l’impost de societats va representar l’11,9% 23.140.000.000. És més, mentre que aquest impost en teoria és del 22% , resulta que les grans empreses paguen només el 7%; així, les persones autònomes i les pymes són qui més contribueixen.
La solució, doncs, a la manca de diners de l’estat per poder pagar les pensions, la sanitat, l’educació o els serveis socials no és retallar el dret a l’avortament, sinó un canvi en el sistema tributari perquè qui més té siga qui més contribuïsca.

En conclusió, l’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana denunciem els intents reiterats per part de la dreta i l’extrema dreta de retallar els nostres drets, amb excuses demagògiques, amb manipulacions burdes de la realitat i amb la difusió de notícies falses. No tot val en política, Sr. Casado. I les dones no donarem ni un pas enrere.





  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.