Laboral

22 de febrer, Dia Europeu contra la Bretxa Salarial

Al País Valencià, les dones patim una bretxa del 22,4%, segons les dades oficials.

21 / 02 / 2020 | Intersindical

És un fet demostrat que les dones cobrem menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i el de les dones. N’hi ha bretxa salarial quan el valor de la feina d’un home i d’una dona és el mateix però el sou que reben no ho és. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per l’Organització Internacional del Treball, però hui en dia, després de més de 100 anys, les dones tenim un salari mitjà menor que els homes.

Al País Valencià tenim una bretxa del 22,4%, el que vol dir que les dones valencianes ens passem 82 dies treballant sense cobrar. O siga, que a partir del 12 d’octubre, treballem debades. L’origen d’aquesta diferència retributiva no ve de manera “directa”, ja que la discriminació salarial està prohibida per llei: totes les persones que treballen fent la mateixa feina han de cobrar el mateix sou base. I açò, de no complir-se, és recurrible als jutjats. Aleshores, com és que, cobrant el mateix “en teoria” resulta que les dones tenim salaris menors?

L’explicació la trobem en un element patriarcal i capitalista fonamental: la divisió sexual del treball, que fa que les dones assumim majoritàriament les cures no remunerades (a menors, a dependents, a la llar), i que quan passem a l’àmbit públic tinguem tradicionalment unes feines que estan pitjor reconegudes (i, per tant, pitjor remunerades) que les dels homes. Curiosament, moltes d’aquestes feines estan relacionades també amb les cures, que tornem a assumir per sous que no es corresponen amb el seu nivell de responsabilitat social. Com a exemples clars, podem esmentar la baixa remuneració que tenen les treballadores de la neteja (tant dins de les cases com a les empreses) i les treballadores de centres d’educació infantil o atenció a la dependència, amb convenis molt per baix d’altres feines que requereixen la mateixa qualificació professional i, que, per exemple, no cobren complements per toxicitat (encara que utilitzen productes químics) o no tenen reconegudes malalties laborals produïdes per alçar el pes d’una persona amb mobilitat reduïda.

Es dóna, a més, la circumstància que la majoria de persones que demanen una excedència o una reducció de jornada per atendre a familiars són dones. Això vol dir que, quan aconseguim una feina, hem de renunciar-ne a una part per ocupar-nos del que sempre ens hem ocupat. I açò agreuja encara més la nostra situació laboral i retributiva.
La bretxa salarial té una conseqüència lògica de cara a la cotització a la Seguretat Social: cotitzem menys i, per tant, tenim menys drets i menys prestacions, tant quan estem en edat de treballar (atur, incapacitat temporal), com quan apleguem a l’edat de jubilació, on la bretxa de gènere de les pensions al País Valencià frega el 37%. Les nostres jubilades són la cara més amarga de la precarietat. En definitiva, les bretxes salarial i “pensional” és simplement la punta de l’iceberg, la manifestació en termes monetaris del sistema patriarcal i capitalista.

La bretxa salarial va reduint-se a poc a poc, però encara estem lluny d’erradicar-la definitivament. Algunes de les mesures que han demostrat ser efectives en els països amb menor bretxa són, entre d’altres:
-reconéixer que la bretxa existeix, que és estructural i que constitueix una injustícia envers les dones; només si donem aquest primer pas, podrem identificar el que la provoca
-establir auditories salarials a les empreses, amb dades tant per escales i categories, com per sexe, computant tots els complements salarials, i establint les diferències per sexes del conjunt de la massa salarial
-promoure la creació de llocs de treball de qualitat, amb incentius a les empreses socialment responsables i fent que el sector públic siga l’espill on el món privat es puga mirar
-establir normatives garantistes i efectives de conciliació de la vida laboral i familiar: amb excedències per cura de familiars remunerades al 100%, amb permisos per naixement iguals, obligatoris i intransferibles…
-garantir la coeducació, que fomente la igualtat d’oportunitats real, i que lluite per trencar els estereotips de gènere que encara ens pesen a l’hora d’escollir estudis o ofici

Des d’Intersindical Dones i el conjunt de la Intersindical Valenciana treballem cada dia perquè la nostra societat puga ser veritablement igualitària i socialment justa. I açò passa necessàriament perquè allò que fem les dones tinga el valor que ens correspon: no oblidem que som la meitat de la humanitat.





  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.