OBJECTIU: Assolir la justícia social a través de la Justícia Fiscal.
Intersindical Valenciana ha subscrit la carta als partits polítics
Els últims estudis sobre opinió pública i política fiscal, publicats des de fa anys pel CIS, informen que la població espanyola considera, majoritàriament, que es dediquen pocs recursos a educació, protecció a la desocupació, habitatge, pensions i altres prestacions socials, cura del medi ambient, ciència i investigació, ajuda a la dependència, cooperació a el desenvolupament i sanitat, entre d’altres serveis públics. I aquesta opinió de la ciutadania és ideològicament transversal, ja que és majoritària amb independència de el partit votat.
Després l’actual crisi sanitària produïda per la pandèmia de la COVID-19 i les seves duríssimes conseqüències econòmiques per a persones sense ingressos, treballadores i treballadors per compte propi i aliena i xicotetes empreses, es fa més necessari que mai consolidar i reforçar el nostre estat de benestar, sense oblidar la cooperació internacional. I no només en sanitat i investigació, les mancances la crisi sanitària ha posat en evidència, sinó també en tots els pilars que, segons la Constitució de 1978, vertebren i donen sentit a l’Estat social i democràtic de dret contemplat en el seu article primer, la declaració Universal dels Drets Humans i el Pilar Europeu dels Drets Socials. Així opina la ciutadania, que s’inclina, majoritària i transversalment, per millorar els serveis públics, encara que calga pagar més impostos.
Els impostos, en el marc d’un sistema tributari suficient i just, suposen l’eina necessària per finançar el nostre estat de benestar i contribuir a la redistribució de renda i riquesa, així com a la protecció de l’entorn. Els impostos s’han d’aplicar atenent els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat, de manera que tots contribuesquen d’acord amb la seva capacitat econòmica. A més, s’ha d’assegurar el principi d’igualtat efectiva d’homes i dones en el disseny i aplicació de la política fiscal.
Dissortadament, els impostos no es recapten justament: no paga més qui més té i així ho creu el vuitanta-tres per cent de la població, com així ho reflecteix l’últim estudi sobre opinió pública i política fiscal de CIS. Cal adoptar les mesures de reforma necessàries per revertir aquesta situació. Mesures que, així mateix, caldria estendre a la gestió de la despesa pública: una gestió que hauria de ser més transparent. S’ha d’exigir més responsabilitat als seus gestors i sensibilitzar la ciutadania, tot això amb l’objectiu que la pròpia societat penalitzi els comportaments defraudatoris.
En conseqüència, les organitzacions signants d’aquest manifest demanem a les forces polítiques un acord per afrontar una reforma tributària que faci realment efectius els principis de suficiència, generalitat, igualtat i progressivitat. Reclamem que es retorne el protagonisme als impostos directes, que graven a les persones i empreses segons el nivell de renda o riquesa, davant els indirectes, que afecten en major mesura als que menys rendes i capacitat adquisitiva tenen.
Així mateix, aquesta reforma ha de posar límit als mecanismes d’elusió fiscal, que grans empreses i fortunes utilitzen per evitar o reduir el pagament dels seus impostos. Això ha d’incloure una lluita decidida contra els mal anomenats paradisos fiscals, que seria més encertat anomenar caus fiscals, i ha de penalitzar quants se servesquen d’ells, directament o indirectament. L’acord polític ha d’incloure un pacte d’Estat contra el frau fiscal que reduesca substancialment el seu elevat nivell, dotant a les administracions tributàries dels mitjans necessaris a tal fi i desplaçant la investigació cap a les grans bosses de frau, mitjançant la intensificació del control tributari de grans contribuents.