Intersindical Inclusiva
Què està passant amb els serveis socials al País Valencià
Aquest dijous 20 de febrer, Intersindical Valenciana ha participat en una taula rodona organitzada per la Facultat de Treball Social en la que s’ha tractat la situació actual dels serveis socials al País Valencià partint de la pregunta “Què està passant amb els serveis socials al País Valencià?”.
Resum de la nostra ponència:
“La tesi fonamental que hem defensat des de la Intersindical València és que les polítiques socials conservadores i liberals no tenen en compte la justícia social perquè els seus principals polítics i el seu fonament ideològic no considera els drets socials com un pilar fonamental del sistema democràtic sinó com una cosa secundària, accessòria i fins i tot, en alguns casos més radicals, com a inexistent.
Cal recordar les declaracions fa algun temps d’una líder neoliberal que defensava sense rubor públicament que la “justícia social no existeix.” Estem davant unes declaracions desafortunades o puntuals o aquestes idees no són una altra cosa que la ideologia en la què es fonamenta el neoliberalisme?
Des del nostre sindicat, la Intersindical Valenciana, sostenim que aquesta és la veritable cara de la ideologia liberal que des del seu propi naixement com a ideologia va defensar sempre la importància dels drets individuals enfront de qualsevol indici de col·lectivitat que identificaven amb el socialisme real o amb el comunisme. La mateixa idea d’allò “social” que sociòlegs com Durkheim van assenyalar com a indicador a l’hora d’analitzar els problemes dins de la “societat” ha estat àmpliament criticada per la ideologia liberal-conservadora. La societat o allò social no existeix tret que ho entenguem com una suma d’individus concrets. La ciència sociològica ha demostrat amb escreix que aquestes idees són parcials i inexactes a l’hora d’analitzar els fenòmens socials i que és necessari aportar una dimensió social dels problemes per a poder solucionar-los d’una manera justa. Per tant, no sols el marxisme o la socialdemocràcia van introduir en les seues polítiques la idea de la justícia social sinó els mateixos científics socials.
A més de tot això, la ideologia liberal-conservadora, fins i tot acceptant que les nostres democràcies es consoliden sobre un “model social i de drets”, ha fet tot el possible perquè els drets socials no siguen un pilar bàsic de l’estat del benestar sinó un complement que pot ser administrat o bé per entitats privades o bé pels credos religiosos que, per convicció, es van ocupar sempre de les “persones pobres”. El model caritatiu o privatitzador, doncs, han estat sempre la referència per a aquestes polítiques públiques que, com ara veurem, són part de l’ideari dels actuals partits liberal-conservadors (la dreta tradicional) que governa el nostre territori, el País Valencià.
Si en l’ADN dels governants liberal-conservadors, de dretes (tant extrema com moderada) tenen aquestes idees, les conseqüències per al model de serveis socials que havien implementat partits amb ideologies progressistes de l’anterior govern no poden significar un altra cosa que el procés de desmantellament dels assoliments aconseguits i la volta a arraconar als serveis socials en l’escombriaire de la història.
Vegem una mostra d’algunes d’aquestes conseqüències en el nostre territori i amb les que podrem donar resposta a la pregunta inicial plantejada i que dona títol a aquest article, “Què està passant amb els serveis socials al País Valencià?
1. Està passant que s’està posant en qüestió la denominada “QUARTA POTA” de l’estat del benestar i que en la nostra Comunitat es va concretar la pionera Llei de Serveis Socials Inclusius de l’any 2019, una llei que és el marc regulatiu del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (SPVSS). Alguns dels principis rectors d’aquesta llei van ser la universalitat, l’essencialitat o la inclusió. Una mostra: el mateix terme “inclusius” ha desaparegut dels rètols dels nous equips. Però açò, no és el pitjor: en la nova Llei de Simplificació Administrativa de desembre de l’any 2024, la llei mateixa i la seua prioritat pels serveis públics ha estat modificada perquè, en el futur, la gestió privada puga campar a plaer. Això es reflecteix en el següent: la LSSI diu que la gestió pública dels centres “serà la forma de provisió preferent” (citem textualment); per contra l’actual llei elimina aquest paràgraf deixant oberta la gestió als altres fórmules
concertades o privades regides pels contractes del sector públic. És a dir, el que abans era de gestió directa per l’administració pública serà susceptible de privatització, com per exemple la valoració de la dependència.
És cert que hui en dia la LSSI no s’ha derogat però, atès que el mètode no serà per enderrocament directe sinó per desmuntatge, avancem que en els pròxims mesos i anys el procés de modificació serà irreversible.
2. Està passant que s’està posant en qüestió la QUALITAT dels serveis socials tant a nivell de persones usuàries com a nivell de condicions laborals de les persones treballadores. Això es pot veure reflectit en el Decret de Tipologies, una de les eines més treballades de l’anterior Consell i que està sent modificat pas a pas. A nivell de persones usuàries, la denominada “atenció centrada en la persona” s’està posant en qüestió per exemple en el model residencial o secundari. Si l’anterior decret, després del que va ocórrer en la pandèmia del COVID, va posar l’accent a poder licitar centres més petits, menys massificats, les actuals modificacions del decret tornen a donar-li a la patronal del sector la potestat d’eliminar els topalls de persones usuàries i mantenir el model caduc de macro residències. I quant a les persones treballadores, les conegudes ràtios que milloraven l’atenció, més personalitzada, desapareixen tornant als estàndards de les normatives anteriors.
En definitiva, els serveis socials deixen de ser part dels objectius fonamentals del govern i passen a ser una qüestió secundària, accessòria i fins i tot innecessària com a mostra per exemple el nou Pla de Salut Mental i Addiccions que, res més arribar aquest equip, va substituir l’anterior pla. Si l’anterior pla se li havia encarregat a la Conselleria de Presidència com a eix transversal de totes les conselleries, el nou se li ha encarregat a la Conselleria de Sanitat. La dada és significativa perquè el model que s’aplica als recursos és un model mèdic enfront del model social i comunitari que aplica a nivell mundial l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest assumpte no és fútil perquè suposa que els recursos i mesures que es prendran seran de tipus sanitari, fins i tot educatiu però sense comptar amb els serveis socials d’atenció primària. És el que està ocorrent amb les Unitats d’Atenció Precoç que es volen posar en marxa aquests dies; estaran compostes per sanitaris i docents sense tenir en compte els serveis socials de base. És possible abordar el tractament d’un adolescent amb trastorn mental greu només des del punt de vista de la patologia i no de la intervenció sociocomunitària?
Intersindical Valenciana ha denunciat des del primer moment i seguirà fent-ho, les mesures que suposen un retrocés en matèria de serveis socials perquè està convençuda que la justícia social no és una bonica expressió mancada de significat sinó la finalitat que ha de presidir qualsevol política pública, independentment de la ideologia.
Seria desitjable que en el futur, les forces sindicals, els moviments socials, el tercer sector i les famílies uneixen forces i planifiquen calendaris conjunts d’accions encaminades a defensar un dels assoliments que s’han aconseguit durant els últims anys, el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, un sistema en el qual totes i tots estem inclosos.”
Video de l’acte en el següent enllaç:https://www.youtube.com/watch?v=g7so6oPeys0
Normes d'ús