La recent aprovació del Reial Decret pel qual es flexibilitzen les condicions d’accés a la jubilació anticipada per a les persones treballadores amb una discapacitat igual o superior al 45% constitueix una fita legislativa d’innegable transcendència.
La reducció del període mínim cotitzat de 15 a només 5 anys davall el diagnòstic acreditat representa una transformació substancial
Es tracta d’una mesura fa temps demandada i que ara, finalment, comença a corregir una iniquitat històrica en l’estructura del nostre sistema de Seguretat Social.
Un canvi de paradigma en l’accés als drets dels pensionistes
Fins a l’entrada en vigor d’esta reforma, les exigències imposades a les treballadores i treballadors amb diversitat funcional per a acollir-se a la jubilació anticipada resultaven desproporcionades i, en la pràctica, excloents. Requerir acreditadament 15 anys de cotització davall el reconeixement oficial del grau de discapacitat del 45% ignorava de manera sistemàtica la realitat del mercat laboral. En un context marcat per la precarietat, l’alta rotació, la tardança en les valoracions administratives i les barreres d’inserció que pateix este col·lectiu, exigir un període de cotització tan prolongat equivalia a denegar el dret de facto a la immensa majoria.
La reducció del període mínim cotitzat de 15 a només 5 anys davall el diagnòstic acreditat representa una transformació substancial. Esta flexibilització no és un privilegi ni una concessió graciosa, sinó un acte fonamental de restitució i compensació social davant de l’esperança de vida reduïda i el major desgast físic i psíquic que comporten determinades patologies.
Desburocratitzar i sumar: dos encerts essencials
Més enllà de l’ajust en els còmputs temporals, el nou text normatiu introdueix dos elements procedimentals d’altíssim valor pràctic. En primer lloc, la simplificació de l’acreditació mèdica. Permetre que la condició de discapacitat siga certificada mitjançant un informe mèdic estàndard del sistema públic de salut —sempre que la patologia figure en el llistat oficial normatiu— elimina un laberint burocràtic que asfixiava els sol·licitants amb demores administratives desmesurades.
En segon lloc, resulta vital la possibilitat d’acumular diversos tipus de patologies per a computar el percentatge global del 45%. La realitat clínica de la diversitat funcional poques vegades és monolítica; les persones sovint conviuen amb pluripatologies interconnectades que minven gradualment la seua capacitat laboral. Reconéixer esta multidimensionalitat és un encert tècnic i humà important.
La valoració d’Intersindical Valenciana i els reptes pendents
Des d’Intersindical Valenciana valorem positivament estos avanços legislatius. Reconeixem que la norma respon a una sensibilitat social imprescindible i obri una via real de descans digne per a treballadores i treballadors que han desenvolupat la seua vida laboral baix condicions d’especial vulnerabilitat i esforç personal.
No obstant això, la valoració positiva no s’ha de confondre amb la complaença. Este reial decret ha de ser el punt de partida i no la meta. Queden encara assignatures pendents d’enorme calat: és urgent actualitzar de manera dinàmica la llista de patologies generadores de discapacitat, garantir la inclusió efectiva en els centres de treball mitjançant adaptacions reals del lloc de treball, i agilitzar definitivament les llistes d’espera en els centres de valoració autonòmics, els retards dels quals continuen atemptant contra la dignitat de les persones.
Intersindical Valenciana reafirma el seu compromís ineludible de continuar al costat de les treballadores i treballadors amb diversitat funcional. Continuarem vigilants pel que fa a l’aplicació pràctica d’esta normativa, exigint que cap tràmit administratiu paralitze drets reconeguts i lluitant en tots els àmbits normatius i institucionals per a aconseguir una plena inclusió social i laboral.