Després de tres mesos de negociació el comité d’empresa ha hagut de recórrer a la vaga per a forçar a l’empresa a un increment salarial pel qual es recupere poder adquisitiu dels salaris.
Per a poder arribar a fi de mes, moltes persones treballadores es veuen obligades a realitzar hores extraordinàries durant descansos setmanals i dies festius.
L’empresa va aconseguir en 2025 un 60% més d’ingressos nets per vendes i uns beneficis després d’impost que supera la dotzena de milions d’euros, tot això gràcies a l’elevada productivitat de les persones treballadores de l’empresa, que a canvi reben el salari mínim del conveni sectorial.
La ràtio entre el cost laboral i els ingressos nets per vendes se situa entre les més baixes de l’estat dins del sector manufacturer, sense superar el 7%, enfront d’una mitjana sectorial que pràcticament duplica esta xifra. Esta dada constituïx una evidència clara de l’elevada productivitat de la plantilla de l’empresa. L’evolució històrica d’esta ràtio confirma una millora sostinguda de la productivitat, passant del 12,392% en 2019 al 6,86% en 2025.
Malgrat això, l’empresa no reconeix l’esforç realitzat per les persones treballadores, proposant increments salarials que a penes aconseguixen el 3%. Paral·lelament, la direcció atribuïx a la plantilla elevats nivells d’absentisme, sense considerar que estos poden estar directament relacionats amb la falta de descans i els exigents ritmes de treball.
Per a poder arribar a fi de mes, moltes persones treballadores es veuen obligades a realitzar hores extraordinàries durant descansos setmanals i dies festius. Esta situació, juntament amb una flexibilitat horària que impedix l’estabilitat en els torns i uns ritmes de treball que aconseguixen i fins i tot superen el 133%, evidencia unes condicions laborals altament exigents.
Quant als resultats econòmics, els ingressos de l’empresa han passat d’una mica més de 500 milions d’euros en 2023 a superar els 800 milions en 2025. No obstant això, lluny de traslladar estos excel·lents resultats a la plantilla, la direcció persistix a imposar mesures que deterioren el poder adquisitiu de les persones treballadores, pròpies d’una empresa en crisi i no d’una companyia amb beneficis rècord.
Esta actitud evidencia una clara falta de voluntat per a repartir de manera justa la riquesa generada, negant increments salarials en consonància amb l’esforç, la productivitat i els resultats obtinguts per la plantilla.