Article d’opinió de Rafael Reig, membre d’Intersindical Valenciana.
El passat 29 d’octubre es va constituir la nova Mesa General de Negociació de personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat (MGN I), d’acord amb els resultats de les darreres eleccions sindicals, celebrades als diferents sectors que integren el conjunt del personal depenent de la Generalitat. Fins ací tot normal, si no s’hagueren produït grans canvis en la representació sindical d’aquesta mesa, si no fos perquè ha fet irrupció una sentència, més que discutible, del Tribunal Suprem (TS), que ha modificat els criteris tradicionals per definir la seua composició sindical.
L’actual configuració de la Mesa General de Negociació pateix d’un greu problema de legitimitat
Fins ara el criteri emprat, en aplicació de les disposicions de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, era, entre d’altres, que formarien part d’aquesta mesa els sindicats que obtingueren un 10% del conjunt dels delegats i delegades sindicals electes triats entre el personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat. Doncs bé, a partir de la sentència del TS, aquest criteri canvia i s’exigeix, per estar presents a la mesa, que els sindicats acrediten una representació d’un 10% en personal funcionari i estatutari i un altre 10% en personal laboral; la qual cosa ha provocat l’exclusió d’Intersindical Valenciana i FESES de la mesa per no acreditar eixe 10% de representació en personal laboral.
A primera vista, podria semblar coherent que el TS siga rigorós a l’hora d’exigir un mínim de representació als dos àmbits si, com diu el Tribunal, es pretén que es tinguen en compte els interessos dels treballadors i treballadores i que els acords compten amb el suport de qui posseeix una representativitat significativa. El problema, però, és que la casuística és tan diversa que, en alguns supòsits, eixa “representativitat significativa exigida”, pot derivar en una manca de legitimació democràtica de determinats sindicats, que no legal o jurídica, per erigir-se en representants per a la negociació de les condicions laborals de les empleades i empleats públics.
Res millor per exemplificar aquesta incongruència del TS que, extrapolar les seues conseqüències a l’àmbit del personal de la Generalitat. Per això, cal analitzar les dades electorals, no des d’una visió de la representativitat com a concepte legal, sinó com el reflex de la voluntat manifestada pel conjunt de les treballadores i treballadors amb el seu vot. És a dir, la representativitat com a legitimitat democràtica.
En aquest sentit, resulta eloqüent que d’un cens total de més de 130.000 persones, 125.000 ho siguen de personal funcionari i estatutari, mentre que només 5.000 ho són de personal laboral. I si parlem de vots, 80.000 corresponen als primers i poc més de 1.000 a personal laboral. Amb aquestes dades no sembla molt legítim, des d’un punt de vista democràtic que, per molt que s’intente respectar a les minories, aquestes condicionen la representativitat d’una immensa majoria, imposant el requisit excloent del 10% en aquest darrer àmbit.
D’altra banda, resulta que les treballadores i treballadors de la Generalitat han atorgat de forma majoritària, amb el seu vot, la confiança, justament, als sindicats exclosos de la MGN: Intersindical Valenciana, amb més de 25.000 vots i FESES, amb més de 13.000, sent el primer i el segon sindicat en vots del conjunt de les eleccions sindicals i, molt per damunt dels que resulten beneficiaris indirectes de la doctrina del TS. Si sumem els vots d’ambdues formacions sindicals, parla per si mateix el fet que, prop d’un 47% dels votants han quedat sense referent sindical i, per tant, sense veu a la negociació col·lectiva. La qual cosa diu ben poc a favor de la legitimitat representativa i democràtica dels que diuen ser, “legalment”, representants de les treballadores i treballadors de la Generalitat.
És per totes aquestes raons, per les quals des d’Intersindical Valenciana pensem que la sentència del TS és del tot incongruent, si l’apliquem al nostre àmbit; ja que l’actual configuració de la Mesa General de Negociació, malgrat la seua aparença de legalitat, pateix d’un greu problema de legitimitat. I en conseqüència, qualsevol acord al qual es puga arribar a aquest àmbit naix viciat i sense un suport qualificat. Raons de pes per les quals pensem que el Consell hauria d’abordar el problema, no des d’un vessant jurídic o legal, sinó des d’un vessant democràtic i polític, restituint la capacitat negociadora a qui realment la té.