Mesa general de la Funció Pública
Intersindical Valenciana exigeix l’habilitació d’un fons del 2% per a la recuperació del poder adquisitiu del personal de la Generalitat
El juny de 2016 es va signar l’Acord de Legislatura, entre els sindicats CCOO, FESES, Intersindical Valenciana i UGT i el Govern del Botànic, on es recull, entre d’altres qüestions, l’habilitació d’uns fons extraordinari als Pressupostos de la Generalitat, per la recuperació del poder adquisitiu perdut pels empleats i empleades públics de la Generalitat des de 2010; del qual mai s’ha sabut res, malgrat la insistència d’Intersindical Valenciana als diferents àmbits de negociació.
A hores d’ara, la Mesa General de Negociació (MGN I), va acordar el passat 29 d’octubre, els increments salarials previstos al II Acord per a la Millora de l’Ocupació Pública, signat a Madrid en 2018 entre CCOO, CSI-F, UGT i, l’aleshores Ministre de Funció Pública, Cristóbal Montoro, sense que cap dels sindicats presents a la MGN I ni l’Administració, feren esment d’aquest compromís.
Sembla que tant el Consell de la Generalitat, com els sindicats CCOO, CSI-F i UGT, que s’arroguen il·legítimament la representació del conjunt dels treballadors i treballadores de la Generalitat, fien la recuperació del poder adquistiu que hem perdut, als hipotètics augments retributius pactats a l’Estat. Un fet que, des d’Intersindical Valenciana, considerem, lamentablement, com una renúncia a vetllar pels interessos generals del personal de la Generalitat, en fer una lectura autocomplaent i artificiosa de les suposades millores retributives del II Acord per a la Millora de l’Ocupació Pública; perquè, realment, ni són tantes com diuen ni, en cap cas, serveixen per a recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades de la crisi.
Ho diem clar i ras i, a més, ho justifiquem. Si analitzem la taula adjunta, hem assignat un valor de referència del 100% a les retribucions de 2009 i, a continuació, hem aplicat anualment les successives pèrdues de poder adquisitiu com a conseqüència de les retallades (5% en 2010), les congelacions salarials (2010, 2011, 2012, 2014 i 2015) i les variacions de l’IPC i, en el seu cas, els augments retributius (2013, 2016, 2017 i 2018) consolidats; excepte els anys 2019 i 2020, que hem fet una extrapolació en funció de les previsions de l’increment de l’IPC.
El resultat d’aquesta sagnia és que, a final de 2017, arribàrem a un màxim del -13,3% de pèrdua de poder adquistiu i, a partir de 2018, es produeix una lleu recuperació salarial que, així i tot, ens deixarà, a final de 2019 un saldo negatiu del -11,45% i en 2020 del -10,45% Unes xifres que parlen per elles mateix, que posen negre sobre blanc, perquè estem molt lluny de recuperar el poder adquisitiu de 2010 i que deslegitimen qualsevol discurs optimista sobre la situació retributiva dels empleats i empleades públics de la Generalitat.
És per això que, per a Intersindical Valenciana, està més justificat que mai, continuar reivindicant el compliment dels compromisos pactats a L’Acord de Legislatura, d’habilitació d’un fons extraordinari per a la recuperació del poder adquisitiu del personal de la Generalitat i que, nosaltres, quantifiquen en un 2% de la massa salarial pels Pressupostos de 2020, sense que això implique cap renúncia a que es torne a habilitar en successius exercicis pressupostaris.
Comentaris
Endavant companys.
Normes d'ús