Drets laborals
Estratègies bàsiques contra els efectes de la crisi del coronavirus
Intersindical Valenciana, al costat de diferents organitzacions sindicals i socials combatives (CGT, CNT València, COS l’Horta i les PAHs del País Valencià) han presentat una sèrie d’exigències bàsiques per a un pla de xoc social contra els efectes de la crisi deL coronavirus.
Davant l’acord entre patronal i agents socials i les polítiques d’institucions neoliberals com el Fons Monetari Internacional o la Unió Europea les organitzacions signants d’aquest document consideren que s’ha de barallar una sortida justa i social a la recessió que porta gestant des de fa un temps i que ha aprofitat la pandèmia deL coronavirus per posar en marxa les seves retallades.
El document signat per aquestes organitzacions recull estratègies referides a la defensa dels serveis públics, la reversió de les retallades, la dotació de recursos materials i de protecció per als treballadors sanitaris, en defensa dels drets de treballadores i treballadors davant la desprotecció i abusos patronals, pel dret a l’habitatge i subministraments bàsics, contra la violència masclista i per la sobirania alimentària entre d’altres.
Les propostes que llancem són les següents:
• Una vegada garantit que tots els recursos sanitaris passen a l’àmbit públic i es posen al servei de l’interés general en la lluita contra la pandèmia, vigilarem que es garantisca que aqueixos recursos compten amb tots els mitjans (humans i materials) necessaris per a assegurar una cobertura sanitària universal i de qualitat. L’atenció primària, en un sistema de sanitat públic, és la via més adequada per a garantir el dret a l’atenció universal i de qualitat de la salut.
• Reversió de les retallades en tots els serveis públics, no sols sanitat, també educació, serveis socials, pensions, transport, energia i proveïment d’aigua són necessaris per a fer front a una crisi d’aquestes dimensions. Per a això exigim l’eliminació de totes les limitacions pressupostàries i mesures de control del dèficit que puguen afectar o condicionar la contenció de l’epidèmia i l’atenció als afectats. A més reclamem el compromís de manteniment posterior per a recuperar els nivells de qualitat previs a la crisi financera i que hui es demostren imprescindibles.
• Passar de les lloances, merescudes, als professionals del sistema públic de salut a dotar-los dels recursos materials i de protecció necessaris que estan reclamant per a lluitar contra aquesta emergència sanitària. A més es protegirà especialment al personal dels centres de serveis socials, residències de persones majors i discapacitades. També han de dotar-se d’elements de protecció adequats a aquelles persones que hagen de fer treballs essencials per a la comunitat i que permeten assegurar la seua salut.
• Donada la situació de col·lapse en el qual es troben telèfons d’emergència com el 016 (Violència masclista contra les dones), en estar les dones confinades amb els seus maltractadors, o el 112 per a emergències sanitàries, exigim al govern que adopte les mesures necessàries perquè es prioritze l’atenció a aquestes línies en detriment de l’atenció a altres línies comercials.
• Condonació en el pagament de lloguers i hipoteques mentre dure la crisi del COVID-19. No reclamem una moratòria en el pagament de la hipoteca, o el que és el mateix: un ajornament del problema, “una fugida cap endavant”. Demanem l’exoneració/condonació del pagament de la quota hipotecària mentre dure la crisi del COVID-19. Cal paralitzar el cobrament de deutes, interessos, comissions i rendes immobiliàries per part dels grans propietaris (banca, fons voltor i socimis) compensant a particulars (persones físiques) i amb això a individus, famílies i xicotets comerços per a així alleugerir l’asfíxia de la població, en un context en el qual l’economia comença a paralitzar-se i els ingressos a disminuir.
• Paralització immediata de tots els desnonaments i procediments judicials que puguen acabar en desnonament, siguen processos hipotecaris o de lloguer, especialment en un context de gran emergència habitacional com l’actual. És el moment de complir els dictàmens del Comité dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides perquè no hi haja cap desnonament de família vulnerable sense alternativa habitacional i canviar la política d’habitatges. No poden demanar-nos que ens quedem a casa i a la vegada estar tirant-nos d’elles.
• No als talls de subministraments bàsics i exempció del seu pagament a les persones que no puguen fer-se càrrec. És hora que les elèctriques es corresponsabilitzen i no sols no tallen subministraments si no que eximisquen del seu pagament a totes les persones que no puguen pagar-los, superant qualsevol restricció. Les subministradores, amb els seus beneficis ingents, han de empatizar amb les dificultats de les famílies vulnerables.
• Paralització immediata de tots els treballs que no imprescindibles per a la salut i la vida de les persones, garantint el 100% del salari.
• Cobertura del 100% del salari, incloent els complements de les treballadores afectades pel virus o en confinament preventiu, sota el mateix tractament que un accident laboral. S’ha d’afavorir el compliment de les recomanacions sanitàries i que les mútues es facen càrrec del cost econòmic, no la Seguretat Social.
• Ha d’establir-se un subsidi per un import equivalent a una pensió no contributiva per a les persones donades d’alta en el Règim Especial de la Seguretat Social de les Empleades de Llar que a conseqüència d’aquesta situació perden l’ocupació.
• Cobertura econòmica de les cures del 100% del salari com a mesura excepcional per aquelles treballadores i treballadors que no puguen assistir al seu lloc de treball, per a fer-se càrrec de terceres persones afectades pel virus, convalescents o afectades pel tancament dels centres educatius, de les residències de gent gran o dels centres de dia, afavorint el compliment de les recomanacions sanitàries.
• Aturar tots els EREs o ERTEs que la patronal haja iniciat o pretenga iniciar durant aquest període d’emergència. No podem permetre que aquesta crisi sanitària s’utilitze per a justificar noves retallades de drets laborals o pressupostaries. A més la majoria de contractes temporals han sigut rescindits fins i tot abans de la declaració d’estat d’alarma, a aquestes persones se’ls haurà de garantir les mateixes condicions.
• Pla de suport a les treballadores i treballadors per compte propi. Exempció del pagament de la quota d’autònoms i cobertura econòmica per totes aquelles persones que no puguen desenvolupar les seues tasques laborals per motius de confinament, malaltia o per a fer-se càrrec de terceres persones afectades directament o indirectament pel virus. Tampoc podem oblidar la situació en la qual quedaran els falsos autònoms.
• Programa d’informació a la població. Informació diària, didàctica, clara i rigorosa de la situació real, d’obligat compliment per tots els mitjans de comunicació de masses, per a calmar a la població i confrontar les faules i informacions confuses i alarmistes. Desarticular els prejudicis racistes que s’han abocat cap a la població xinesa i gitana, culpant-les de les conseqüències d’aquesta crisi.
• Sobirania alimentària enfront del model neoliberal globalitzador. La sobirania alimentària, de la mateixa manera que els sistemes econòmics de proximitat, permeten que la població puga satisfer les seues necessitats. Si alguna cosa mostra el model econòmic actual és una enorme feblesa per la seua capacitat per a globalitzar les crisis. La sobirania alimentària no és una entelèquia, sinó una realitat que ens permet continuar alimentant-nos en situacions de crisis com la que estem vivint en l’actualitat.
• Habitatge digne i adequat per a les persones sense sostre, refugiades i migrants on puguen passar una quarantena en condicions i poder afrontar la resta de problemes als quals s’enfronten com pot ser el sanitari, la desocupació o la soledat. Tancament dels CIES i alliberament de totes les persones retingudes. Habitatge digne i adequat per a totes les persones desnonades o que no poden exercir el dret a l’habitatge, on puguen passar una quarantena en condicions i poder afrontar la resta de problemes als quals s’enfronten com pot ser el sanitari, la desocupació o la soledat, mobilitzant-se per a això els habitatges buits de fons voltor especulatius i de la banca -aquesta que ha declarat 23.000 milions de beneficis en 2019 i que ens volen fer pagar el seu rescat impagat de 65.725 milions d’euros-, i especialment de Bankia i Sareb amb majoria de capital públic.
• Renda bàsica universal que assegure la supervivència de totes les persones que componen la nostra societat, com ja s’està plantejant en altres països afectats com Itàlia. Aquesta mesura implicaria l’assignació d’importants recursos econòmics però la situació d’excepcionalitat que vivim permet a l’estat adoptar-les. Entre altres coses, mentre que alguns sectors econòmics veuen minvats els seus ingressos uns altres els veuen incrementats.
• Han de respectar-se els drets humans i garantir-se la salut de les persones privades de llibertat en centres penitenciaris i centres de menors no acompanyats.
• El Govern ha de vetlar pel control del preu de les coses, especialment dels productes bàsics.
Normes d'ús