Pensions
Intersindical Valenciana s’oposa a ampliar a 35 anys el període de càlcul de la pensió
El Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Jose Luís Escrivá, ha obert la caixa dels trons al proposar l’ampliació, fins els 35 anys, del període de cotització a efectes de la determinació de la quantia de la pensió. Un període que des de la reforma de les pensions de 2011, experimenta ja un increment progressiu pel que passarà dels 15 anys als 25 en 2022.
Per una banda, no deixa de ser una proposta un tant agosarada, en el sentit que es desmarca del recent aprovat Informe del Pacte de Toledo, on no se planteja, ni tan sols aquesta possibilitat; malgrat ser un document pensat per incrementar la carrera de cotització de les persones treballadores. Simplement es limita a recomanar que la treballadora o treballador puga triar, a l’hora de determinar la pensió, aquells 25 anys on la cotització li siga més favorable.
Per l’altra, l’objectiu d’aquesta mesura no és altre que contribuir a la sostenibilitat del sistema de pensions. El problema, però, és que de la trajectòria professional del Ministre, que ha passat pel Banc d’Espanya, el Banc Central Europeu i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, només podem esperar que aquesta garantia de sostenibilitat es faça recaure sobre la qualitat de les prestacions.
Una retallada de les pensions que ha estat objecte d’estudi des de 2011 i la conclusió és que per cada any de prolongació del període de càlcul, la pensió es redueix en un 1%. Perquè, cal partir de la premissa de que els primers anys de la carrera de cotització, són aquells en que el treballador o treballadora cotitza menys com a conseqüència de la precarietat laboral en aquesta etapa inicial.
Per tant, des d’Intersindical Valenciana el rebuig ha de ser rotund; doncs sempre hem mantingut la defensa d’unes pensions de jubilació dignes i suficients i, per tant, ens hem oposat a qualsevol retallada en les mateixes, tant en el seu import com en les condicions d’accés.
Pel Sindicat no és excusa una suposada insuficiència financera de la caixa de les pensions per a justificar la seua precarització, perquè entenem que, en primer lloc, cal garantir la dignitat de les pensions i, en segon, assegurar la sostenibilitat de les mateixes. Uns objectius que, en cap cas, s’assoliran qüestionant el dret a una pensió suficient, sinó assegurant els ingressos de la Seguretat Social, mitjançant unes quotes adequades, fruit de l’aplicació de polítiques actives per una ocupació plena, per unes relacions laborals de qualitat i ben retribuïdes i, també, lluitant contra el frau i l’economia submergida.
Està clar que el Ministre està imbuït per la filosofia econòmica liberal, però, deuria deixar de costat la teoria i escoltar un poc més les mobilitzacions ciutadanes que, reivindiquen un sistema de pensions públic i de qualitat; perquè és precisament, aquesta ciutadania, la que li ha atorgat la facultat de formar part del Govern i no l’IBEX 35.
Normes d'ús