S’ha preparat una bateria de preguntes perquè les institucions europees es pronuncien sobre aquesta problemàtica
El Sindicat, la Coordinadora d’Empleats Públics en Frau de Llei de la Comunitat Valenciana i l’eurodiputat Miguel Urbán d’Anticapitalistes (Grup de l’Esquerra Europea), plantegen al Parlament Europeu una bateria de preguntes a la Comissió, per posar en evidència les contradiccions entre les normes estatals per reduir la temporalitat en l’ocupació pública, la Directiva Europea sobre treball a temps determinat i la jurisprudència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
A les esmentades preguntes s’indaga sobre el parer de la Comissió sobre la idoneïtat de la mesura prevista en el projecte de llei de mesures urgents per reduir la temporalitat en l’ocupació pública, d’acomiadar automàticament al personal interí que acumule tres anys en una mateixa plaça, en relació amb l’esperit de la Directiva; sent que aquesta considera que els contractes de treball de durada indefinida han de ser la forma més comuna de relació laboral, i que contribueixen a la qualitat de vida de les treballadores i treballadors afectats i a millorar el seu rendiment.
Així mateix i en relació amb la jurisprudència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), es pregunta sobre l’adequació de les recomanacions del Tribunal a les propostes de l’esmentat projecte de llei, en el sentit que considera que la convocatòria de processos massius d’estabilització mitjançant concurs oposició, no constitueixen una sanció a les administracions que abusen de la temporalitat, ni protegeixen les persones víctimes d’aquest abús.
En el mateix sentit, s’infereix sobre la concordança entre l’exigència de proporcionalitat i el caràcter dissuasori que exigeix el Tribunal a qualsevol mesura sancionadora de l’abús i la hipotètica indemnització, equivalent a l’acomiadament objectiu, del treballador o treballadora en situació d’abús de la temporalitat que preveu el projecte de llei. Uns requisits que en el cas concret que ens ocupa, també han estat posats en dubte aquest tribunal.
Finalment, tenint constància de la multitud de queixes que han arribat a la Comissió Europea de persones i organitzacions en relació amb l’adequació del projecte de llei a l’ordenament comunitari, es pregunta sobre quines han estat les actuacions de la Comissió i el resultat d’aquestes.
En definitiva, es tracta d’implicar les institucions europees, tant la Comissió com el Parlament, en la problemàtica de l’abús de la temporalitat laboral en les administracions públiques de l’Estat espanyol, en la mesura que afecta l’ordenament comunitari. Per tant, entra dins de les seues competències vetlar per la seua correcta aplicació i, si escau, prendre les mesures correctores que consideren oportunes; entenent que tant el Reial Decret Llei 14/2021 com el Projecte de Llei no s’ajusten a aquestes normes europees i, ni molt menys, contribueixen a la consecució dels fins perseguits: fomentar les relacions laborals indefinides, sancionar l’abús de la temporalitat i protegir les treballadores i treballadors objecte d’aquest abús.