Drets laborals
Reforma laboral
La nova reforma laboral no recupera els drets perduts en 2010 i 2012
Intersindical Valenciana considera que el pacte és una nova decepció per la classe treballadora
A falta de poder estudiar amb detall el text definitiu de l’acord entre el Govern de l’estat, la patronal, i CCOO i UGT, una primera revisió de l’esborrany indica clarament que no es recuperen drets laborals vitals destrossats en les reformes laborals de 2010 (del govern de Zapatero) i del 2012 (del govern de Rajoy):
-no es modifica la part més lesiva i agressiva de la Reforma del PP, que va facilitar i abaratir l’acomiadament reduint-lo a la meitat (de 42 a 24 mesos) i retallant de 45 a 33 dies en cas que fóra improcedent
-no recupera l’estructura de la negociació col·lectiva prèvia que el PP va dinamitar: de fet consolida que els convenis de empresa puguen tindre pitjors condicions que els sectorials, excepte en salaris. A més, la patronal ha aplaudit que es prioritzaran els convenis estatals front els autonòmics i provincials: així tindran més fàcil que s’impedisquen millores que s’estan aconseguint en els territoris on les organitzacions sindicals signants no són les majoritàries
-amplia i facilita que l’empresa puga aplicar un ERTO o modificar les condicions de treball o jornada
-aspectes que es publiciten com a novedosos pel que fa a la temporalitat i subcontractació no són fruit de cap acord, sinó de la necessària l’aplicació de les sentències judicials que s’estan guanyant en la matèria
-els nous contractes formatius perpetuen la precarietat de la gent jove i posen de relleu que la nova llei d’FP era una eina per facilitar l’explotació laboral
-no s’ha posat damunt de la taula la reducció de jornada a 32 hores o 4 dies, que contribuiria a reduir les bretxes de gènere i, al mateix temps, afavoriria la sostenibilitat
Aquest acord està sent explicat com un avanç tan gran que fins i tot és qualificat d’històric, en tant que “totes” les parts el signen. Els titulars se centren en les (poques) millores que conté respecte de la reforma del 2012. Però poc s’explica que, 11 anys després de la reforma del 2010 estem ara en una correlació de forces polítiques molt diferent i, en canvi, amb un Estatut de les Treballadores i Treballadors molt pitjor que aleshores. Amb un govern de coalició que havia fet la promesa electoral de derogar la reforma laboral, el text acordat resulta decebedor en no haver recuperat, com a mínim, els drets laborals que teníem abans del 2010.
Açò ve probablement originat per una sobrevaloració del fet de pactar amb la patronal, del concepte de concertació per damunt de tot, del “pacte pel pacte”, de la dita aquella que més val un mal pacte que un bon litigi. Sembla que algunes persones i organitzacions obliden que, quan governa la dreta, només consensua amb la patronal i la banca, deroga drets i legisla per les classes dominants, sense la més mínima contemplació.
Per a Intersindical Valenciana, s’hauria d’haver prioritzat de manera inequívoca la recuperació de drets laborals i no el pacte amb qui no comparteix ni els plantejaments més essencials. La classe treballadora necessita que es deroguen les reformes laborals del 2010 i 2012, necessita treball estable, no precari, amb remuneració suficient per poder viure amb dignitat, necessita condicions laborals que fomenten la coresponsabilitat, necessita poder cotitzar per aplegar a la jubilació. De moment, continuem esperant.
Normes d'ús