Drets laborals
Intersindical Valenciana valora la pujada de l’SMI, tot i que la considera insuficient i tardana
El Govern aprova que el Salari Mínim Interprofessional puge a 1.080 euros
La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) sempre és una bona notícia. És cert que afavoreix, tot i que mínimament, al sector més vulnerable de la classe treballadora, a les treballadores i treballadors que tenen una baixa qualificació professional i que, per tant, pateixen un alt grau de precarització. Ara bé, des d’Intersindical Valenciana considerem que no és moment per llançar les campanes al vol ni per tindre la temptació de caure en les actituds triomfalistes del Govern. Qui pot viure dignament hui dia amb 1080 euros al mes? Els lloguers, pels núvols; les hipoteques han pujat i encara pujaran més; la cistella de la compra és molt més cara que fa un any; i el preu de l’energia no deixa d’incrementar-se.
Aquesta pujada de l’SMI, a més, arriba tard. Des del Sindicat ja fa prou de temps que reclamem que, com a mínim, arribara fins els 1.200 euros. Aquesta quantitat es correspon amb el 60% del salari mitjà que es cobra a l’Estat espanyol, que és el que recomana la Carta Social Europea. Si el que, realment, volem és una equiparació salarial amb els nostres veïns europeus, això és el que caldria fer. Del ‘Govern més progressista de la Història’, a banda de bons titulars en la premsa, esperem polítiques que realment beneficien al conjunt de la classe treballadora.
La patronal, per la seua part, ha tornat a manifestar-se en contra d’aquesta pujada. No és cap sorpresa, són les mateixes queixes de sempre. Per això, a l’hora de negociar els convenis, s’esculpen en l’impacte de la crisi en el sector empresarial per oferir uns increments de salaris mínims (una mitjana del 2’8%). No obstant això, les dades els lleven la raó. Segons l’Agència Tributària, els beneficis empresarials (entre gener i setembre de l’any passat) no només no es van reduir, sinó que van pujar un 52% (42% si es descompta l’impacte produït per l’increment de preus). Vaja, com ocorre en totes les crisis capitalistes: la classe treballadora paga les factures, mentre que el capital s’emporta els guanys.
La inflació es menja el poder adquisitiu de les famílies
Tot i que des del Govern s’assegura que l’evolució de la inflació es va alentir en els últims mesos de 2022, la veritat és que les mateixes fonts que maneja l’executiu no poden ocultar el pessimisme que crea la denominada ‘inflació subjacent’, que inclou aliments elaborats, d’alta volatilitat i productes energètics. La dada superava el 7% en finalitzar l’any. Com hem assenyalat a l’inici de l’article, aquest índex alcista en els preus dels productes de primera necessitat es menja el ja escàs poder adquisitiu de les famílies.
Davant aquesta situació, només ens queda com a alternativa eixamplar l’horitzó de les mobilitzacions de cara a buscar una defensa dels salaris tal com ve ocorrent en diversos països de l’entorn europeu. Perquè més enllà del SMI, la pèrdua de poder adquisitiu afecta a totes les categories professionals i a tota la societat en general. És per això que en el darrer Consell Confederal, entre les nostres línies d’acció sindical vam incidir a reclamar:
-La negociació i implantació de manera urgent de l’actualització dels salaris conforme a la inflació real i a l’augment del cost de la vida
-La incorporació de clàusules en els convenis col·lectius o normativa de funció pública de revisió salarial que vinculen la nòmina a l’IPC, per a assegurar que els sous no perden poder adquisitiu.
-L’augment de la fiscalitat sobre els beneficis de les empreses (beneficis que són responsables de gran part de l’augment de la inflació).
-La pujada de manera significativa (a banda de l’SMI) de les pensions mínimes, per damunt del 60% del salari mitjà
-La nacionalització dels serveis bàsics i essencials com ara l’aigua, l’electricitat, els combustibles i l’energia. Per ara no ha funcionat cap mesura per baixar els preus que marquen els oligopolis.
-La posada en marxa de manera plena la Llei de la cadena alimentària, que va ser publicada el 14 de desembre de 2021, però que encara no te desplegat el reglament per posar fre a l’especulació d’intermediaris i establir preus justos per a qui produeix i qui compra aliments.
Els drets de la classe treballadora no ens els ha regalat ningú. Cal, per tant, prendre consciència de la força que tenim com a treballadores i treballadors, i eixir als carrers, com està passant a altres indrets, de manera massiva i unitària. Front les adversitats, no ens podem resignar ni restar immòbils.
Ara, més Intersindical
Normes d'ús