Drets laborals
A RENFE, ADIF i LOGIRAIL, totes i tots a la vaga!
El Sindicat Ferroviari ha convocat vaga legal en, RENFE, ADIF i LOGIRAIL per als dies 9, 10 i 11 de febrer de 00.00 a 23.59, perquè la privatització i la mala gestió també afecten la deterioració que patim en el Ferrocarril.
Portem molts anys assistint a un desmantellament gradual del sector públic ferroviari, amb una contínua externalització.
Ens trobem a les portes d’una nova jornada de mobilitzacions en el sector ferroviari, una bateria de tres dies de vaga que, des del Sindicat Ferroviari, plantegem com l’oportunitat de fer un punt d’inflexió que ens permeta posar fi als mals que afligixen al Ferrocarril i que tan nefastes conseqüències està tenint, i entre els quals destaquen la Privatització, la Precarietat, la Corrupció i la Falta d’Inversió.
Portem molts anys assistint a un desmantellament gradual del sector públic ferroviari, amb una contínua externalització de les nostres càrregues de treball cap a empreses privades, juntament amb la precarització de les activitats a través d’eixe invent que va ser Logirail i l’objectiu del qual és precisament ser vehicle d’eixa precarització.
En l’àmbit de la intervenció en ruta, gràcies als desgraciats acords subscrits al llarg dels anys permetent la circulació de trens sense personal d’intervenció, veiem com cada vegada més circulen trens de mitjana distància sense personal d’Intervenció, les plantilles d’intervenció de rodalia estan cada vegada més minvades, o les composicions en doble del servei de rodalies circulen amb una sola persona d’Intervenció. Una qüestió que suposa posar en greu perill la integritat física de les persones usuàries i deixa al personal de conducció en absoluta soledat per a afrontar qualsevol incidència o accident.
D’altra banda, el col·lectiu de conducció conviu diàriament amb la infinitat de riscos que les infraestructures presenten i que s’eternitzen sense que se solucionen, a causa de les greus carències existents en el manteniment de la infraestructura, producte de l’escassetat de personal i d’una negligent gestió del manteniment per part dels diferents governs i direccions d’Adif al llarg dels anys.
Tots els col·lectius del Grup RENFE estem interpel·lats en esta mobilització, perquè patim les conseqüències de les errònies decisions polítiques i empresarials, perquè patim el poc talent i el nul tarannà dels qui haurien de dirigir l’empresa amb criteris de responsabilitat pública, de servici públic, oblidant la profusió de dades que només servixen per a enterrar les misèries que la realitat s’obstina a posar en relleu dia rere dia.
El Grup RENFE patim les conseqüències de les nefastes polítiques que s’apliquen en la nostra empresa, però també patim les conseqüències de les quals s’apliquen en l’Administrador de la Infraestructura, i en el conjunt del sistema ferroviari, i les patim cada dia en els nostres llocs de treball, i en moltes ocasions amb un preu molt alt sobre la nostra salut, sobre la nostra integritat física i fins i tot sobre la nostra pròpia vida.
Des que es van començar a construir línies d’Alta Velocitat, l’aposta dels polítics de l’un o l’altre biaix ideològic va ser la de la privatització del manteniment, reproduint-se eixe model en totes i cada una de les línies que s’han construït. Al mateix temps, la dedicació de tots els recursos econòmics a la construcció d’eixes línies de AV i abandonant el necessari gasto en manteniment i renovació de les infraestructures convencionals.
Eixe abandó de la xarxa convencional i la renúncia al manteniment de la AV, venia aparellat de l’oblit i la desídia en matèria de personal, descapitalitzant de persones les Bases de Manteniment, fins i tot es va produir l’extinció de servicis com el de Forestals o Enllumenat i Força, la quasi extinció del d’Enclavaments mecànics i la reducció d’efectius en les Brigades de Vies i Obres, Equips de Línia Electrificada, Subestacions i Telecomandaments, Telecomunicacions, Fibra Òptica o els sectors d’Instal·lacions de Seguretat Elèctriques.
Eixe oblit i desídia es va traduir en la impossibilitat d’atendre degudament el manteniment preventiu i va suposar una acceleració de la deterioració de la infraestructura. Així mateix, la privatització del manteniment de l’alta velocitat va suposar la ruptura de la imprescindible direcció i coordinació del manteniment per part de l’Administrador d’Infraestructura i que les empreses privades campen a plaer sense tot just control o convertint-se elles mateixes en autocontroladores dels seus propis servicis, posant per damunt els interessos econòmics de l’empresa privada per damunt dels de garantir el millor servici, de la millor qualitat i de la major seguretat.
En l’àmbit de la regulació del trànsit també patim les greus carències de personal en els Gabinets de Circulació, en els SIC, en els Llocs de Comandament, CTC, CRC o en l’H24, que es traduïx en un insuportable i continu estrés que es multiplica exponencialment quan es produïx qualsevol incidència, afectant molt negativament a la salut del personal.
Al mateix temps, tal com ja denunciàvem des del Sindicat Ferroviari fa anys, han aconseguit liquidar quasi completament la prestació dels Servicis Logístics, abandonant una activitat que encaixaria perfectament en els servicis a prestar per l’Administrador de la Infraestructura a tots els operadors de mercaderies. Un servici que hui està precarizado a través de Logirail i diverses empreses privades.
La situació en l’ADIF s’ha tornat insofrible, i els desgraciats accidents esdevinguts en estes setmanes han posat el focus sobre el nostre treball, revelant les dificultats en què ens hem de desembolicar cada dia, a conseqüència de les nefastes polítiques dutes a terme al llarg dels anys.
Un focus moltes vegades injust, que ens assenyala com si tinguérem alguna responsabilitat de la situació, quan som mates de la mala gestió, de les males polítiques, i mates de la privatització, la precarietat, la corrupció i la falta d’inversió.
És imprescindible un Pla d’Ocupació per a incrementar les plantilles de totes les Bases de Manteniment d’Infraestructura, incloent-hi un procés per a assumir, a la finalització dels contractes, totes les càrregues de treball privatitzades, tant en la xarxa de AV com en les xarxes convencional i mètrica. És urgent que l’ADIF tinga el control total i absolut dels manteniments, amb mitjans propis i recuperant el manteniment preventiu que ens permeta fer del ferrocarril el mitjà de transport més segur, fiable i de qualitat, senyes d’identitat intrínseques del Ferrocarril.
Per a la plantilla de Logirail no és una novetat haver de mobilitzar-se per a denunciar la precària situació que vivim les persones que formem part de la plantilla d’esta empresa. Una situació que, lluny de millorar, va empitjorant amb el temps: any i mig esperant un III Conveni Col·lectiu que mai ha sigut publicat, unes condicions paupèrrimes i que disten molt respecte a les del personal de Renfe, encara realitzant funcions similars, una arbitrarietat i un nepotisme que va en augment vulnerant el dret a la promoció professional de la plantilla, i així podríem redactar una llista que no acabaria mai.
Són moltes les reivindicacions que tenim la plantilla de Logirail, perquè esta empresa és la via perquè es puga seguir precarizant el sector: abaratint salaris i degradant les condicions de tota la plantilla. I eixa precarització redunda negativament en el nostre acompliment i porta de la mà relaxació i fins i tot banalització de la imprescindible rigorositat en els paràmetres de seguretat, tant en entorns relacionats directament amb la circulació com en la nostra relació amb el públic o el nostre acompliment en els tallers, les campes, les platges de maniobres, el cheking, la taquilla, els CCD, les oficines, i per descomptat a bord dels trens en entorns de maniobra o tramviaris.
La plantilla es troba en una situació d’indefensió ja que s’està aplicant la ultraactivitat de l’II Conveni Col·lectiu des de fa 3 anys i mig, es va negociar i preacordà un III Conveni Col·lectiu fa més d’un any i mig, no existint constància en cap administració de l’existència de l’esmentat preacord, i havent finalitzat la seua vigència el passat 31 de desembre sense que tan si més no haja arribat a aprovar-se.
Les condicions de treball i salarials de la plantilla de Logirail, disten molt de les condicions en què realitzen les mateixes o similars activitats la resta de la plantilla del Grup RENFE, cosa que significa una discriminació injustificable, quan la immensa majoria de les persones de Logirail hem passat per un procés de selecció a través d’ofertes públiques d’ocupació.
Existix una arbitrarietat manifesta en la designació dels llocs de responsabilitat a tots els nivells, vulnerant el dret a la promoció professional de tota la plantilla, el nepotisme està a l’orde del dia i ve acompanyat, a més, d’actituds dictatorials en molts territoris.
No es reconeix el dret al carnet ferroviari per als nostres beneficiaris en les mateixes condicions que a la resta de la plantilla del Grup RENFE.
No s’aplica la jornada de 35h com a empleades i empleats públics.
No se’ns reconeix el dret a tindre els 6 dies d’assumptes propis com la resta de la plantilla del Grup RENFE.
La falta de vestuaris, lavabos i dutxes en nombrosos centres de treball, que ens fan anar mendigant que ens deixen usar els banys o fins i tot havent de fer les nostres necessitats entremig dels vagons, per no tindre ni un trist lavabo.
Exigim la creació d’una Taula de Negociació on abordar la metodologia per a negociar i establir unes condicions de treball, socials i salarials dignes, de les característiques de les quals s’apliquen en la resta del Grup RENFE, equiparant a la plantilla de Logirail a la resta de treballadores i treballadors del Grup RENFE, posant fi a la precarietat en l’àmbit ferroviari.
És el moment de defendre el Ferrocarril de totes i de tots, és el moment d’exigir que volem treballar amb Seguretat, que no volem perdre la vida en el treball, que volem entorns segurs i que volem un Ferrocarril Públic, sense privatitzacions, sense precarietat, sense corrupció i amb inversions suficients.
El Sindicat Ferroviari no es cansarà de defendre el ferrocarril ni de defendre els drets de totes les persones que treballen en el ferrocarril.
DEFÉN EL FERROCARRIL, DEFÉN ELS TEUS DRETS.
Normes d'ús