Drets laborals
Què és el que han tornat a firmar?
Ahir, 9 de febrer, SEMAF, UGT i CCOO van firmar un acord amb el qual desconvocaven, per part seua, les vagues previstes. El Sindicat Ferroviari, després d’haver analitzat l’acord firmat, va decidir mantindre la vaga per als dies 10 i 11.
Un model de ferrocarril que, des de finals dels anys huitanta, està pensat per a convertir el ferrocarril en un negoci.
Els esdeveniments de les últimes setmanes van ser la gota que va fer vessar el got de la paciència del col·lectiu ferroviari. Anys denunciant la situació que patix el ferrocarril sense que ningú escoltara estes reivindicacions: centenars de LTV en les línies, falta de personal en tots col·lectius, l’abandó del manteniment preventiu, tallers en condicions lamentables, negociacions per a llevar-se de damunt Renfe Mercaderies, el tancament del taller de Miranda de Ebro, vibracions cada vegada més notables en les línies d’Alta Velocitat, externalitzacions de càrregues de treball en tots els col·lectius… I així, una llista que podria eternitzar-se i que definix els motius del cansament de la plantilla.
Tot això té la mateixa arrel, o té origen en un mateix punt que des del Sindicat Ferroviari portem denunciant des de fa més de vint-i-cinc anys: l’aplicació d’un model de ferrocarril que va en direcció contrària als interessos de la plantilla i les persones usuàries d’este servici públic.
Un model de ferrocarril que, des de finals dels anys huitanta, està pensat per a convertir el ferrocarril en un negoci que permeta repartir el pastís entre centenars d’empreses privades que busquen, com a voltors, traure benefici d’allò que ha sigut pagat per tota la ciutadania a base d’impostos.
Ara, amb estes jornades de mobilitzacions des del Sindicat Ferroviari reivindiquem alt i clar que això ha d’acabar, que necessitem treballar en un entorn segur per a oferir el millor servici a la ciutadania per a permetre que esta puga gaudir del servici públic que mereix.
Desgraciadament les negociacions van començar amb molt mal peu, perquè sembla que, per al Ministeri de Transports, SEMAF, UGT i CCOO la presència del Sindicat Ferroviari en les taules de negociació és incòmoda per la nostra més que justificada posició crítica i combativa amb les direccions de les empreses, i amb les organitzacions sindicals que de nou han tornat a trair al col·lectiu ferroviari firmant un acord que és lletra morta.
L’acord subscrit per SEMAF, UGT i CCOO amb les direccions d’Adif i Renfe, i el Ministeri de Transports és totalment insuficient en el qual la majoria de punts són un “brindis al sol”. Està carregat d’inconcrecions com ara “crear un grup de treball…”, “promoure la creació…”, “Elaborar una norma…”, “el compromís de valorar la possibilitat d’incorporar…” No especifica en cap moment, on, quants i com es destinaran els recursos als quals fa menció…
Sens dubte, este acord no respon en cap cas a les reivindicacions, ni posa fi a les necessitats manifestades per tota la plantilla del Grup Renfe, com manifestem en el nostre anterior comunicat. En els tallers pot continuar plovent més dins de les naus que fora, que sembla que no els preocupa la falta de seguretat del col·lectiu de tallers. El personal d’intervenció i totes les persones que treballen cara al públic seguixen exposades a qualsevol tipus d’agressions, que sembla que tampoc els importa. Tampoc sembla que paren atenció al cor de l’operació ferroviària, els Centres de Gestió, absolutament menyspreats per la direcció de l’empresa i els sindicats majoritaris. La privatització de Renfe Mercaderies i el tancament de tallers com Miranda de Ebro pot continuar avançant fins a deixar a esta empresa en una situació més raquítica de la que ja patix.
Tampoc posa solució als problemes plantejats per nosaltres en referència a Logirail, ja que ni a UGT ni a CCOO els importa res del que li succeïsca a la plantilla ni entenen que és la via per a seguir precaritzant el sector ferroviari, desviant càrregues de treball a esta empresa, a través de la qual contracten personal per a realitzar les mateixes càrregues que fins ara havia dut a terme personal de Renfe i Adif però en deplorables condicions i salaris miserables.
Òbviament, tampoc oferix garanties de poder absorbir el manteniment de les línies d’Alta Velocitat, ni de poder posar el focus al manteniment preventiu nodrint del personal necessari a les brigades, ni molt menys oferix garanties d’acabar amb l’evident privatització de la gran majoria de tasques vinculades al manteniment de la infraestructura de les línies convencionals, alguns dels molts objectius plantejats per nosaltres des de fa temps.
Així com tampoc s’arreplega cap garantia per a les persones que treballen de cara el públic com a tripulació dels trens d’alta velocitat i de llarga distància, tal com exigíem.
L’actitud dels firmants de l’acord ens demostra a tota la plantilla quines són les seues intencions: fer-se una bonica foto posant al costat del ministre i els presidents d’Adif i el Grup Renfe, sense pensar en mesures efectives que garantisquen el futur de la plantilla i del ferrocarril públic, i la seguretat de la plantilla i de les persones usuàries.
Per part del Sindicat Ferroviari el camí el tenim molt clar, ningú ens ha regalat mai res a la classe treballadora: tots els drets i les conquestes de les persones treballadores s’han aconseguit amb esforç, mobilització i representant a les plantilles com mereixen.
DEFÉN EL FERROCARRIL, DEFÉN ELS TEUS DRETS.
Normes d'ús