Opinió
Castell de focs contra la manifestació del 8M
Article d’opinió d’Èlida Puig
El pròxim 8 de març, Dia Internacional de les Dones, no és una data qualsevol. És una jornada de memòria, de lluita i de reivindicació. Arreu de l’Estat, milions de dones eixim al carrer per defensar drets que han costat dècades de conquistar i que hui tornen a estar en qüestió.
A València, com cada any, la manifestació del 8M recorrerà els carrers amb el mateix itinerari que, any rere any, ompli la ciutat de veus feministes. No és cap sorpresa. No és cap improvisació. És una convocatòria consolidada, prevista i coneguda per qualsevol administració mínimament responsable.
I, tanmateix, l’alcaldessa María José Catalá ha decidit programar un castell de focs a les 20 hores, just quan la manifestació estarà passant per la Plaça de l’Ajuntament. Casualitat? Difícil de creure. Desconeixement? Impossible. Desconsideració? Evident.
Programar un espectacle pirotècnic en el moment exacte en què milers de dones ocupen el centre de la ciutat no és neutral. És un gest polític. És un intent de diluir, invisibilitzar o, com a mínim, restar centralitat a una mobilització que incomoda.
El 8 de març és una jornada de denúncia contra les violències masclistes, contra la bretxa salarial, contra la precarietat que colpeja especialment les dones, contra la sobrecàrrega de cures que el sistema continua descarregant sobre els nostres cossos. Convertir eixe moment en soroll i pólvora és, simbòlicament, intentar tapar les nostres veus amb trons.
Quan una alcaldessa sap perfectament que la manifestació del 8M passa per la Plaça de l’Ajuntament i, malgrat això, programa un acte que interfereix directament, el missatge és clar: el feminisme no és una prioritat. O pitjor encara: molesta.
Aquesta decisió encaixa massa bé en un context polític on les polítiques d’igualtat es retallen, es buiden de contingut o es converteixen en mera retòrica. On es qüestionen lleis contra la violència de gènere. On es parla més de “xiringuitos” que de drets. No és un fet aïllat. És part d’una ofensiva ideològica.
Si algú tenia cap dubte que el govern municipal de València tracta el feminisme com un simple tràmit administratiu, els fets dels darrers mesos ho han deixat meridianament clar.
El passat 3 de març, la regidora d’Igualtat, Rocío Gil, convocava les organitzacions que formem part de la Coordinadora Feminista al Consell de Dones de València. Una convocatòria que, lluny de respondre a una voluntat real de diàleg i construcció conjunta, feia olor de pur “cobrir expedient”.
El que no s’esperava la senyora regidora era la resposta.
Les organitzacions feministes es van plantar a la porta. Literalment. I li van comunicar amb claredat que no pensaven entrar per a participar en un paripé institucional mentre, al mateix temps, l’Ajuntament programa un castell de focs que interfereix directament amb la manifestació del pròxim 8 de març.
A la porta del Consell, les organitzacions van demanar explicacions clares sobre la programació del castell de focs. Per què a eixa hora? Per què coincidint amb el pas de la manifestació per la Plaça de l’Ajuntament? Per què, una vegada més, interferint en una data clau per al moviment feminista?
El silenci —o les evasives— no resolen el problema. El problema és polític.
El feminisme no està per a legitimar decisions preses d’esquena a les dones organitzades. El Consell de Dones no pot convertir-se en un tràmit buit per a poder dir que “s’ha escoltat” quan en realitat no s’ha atés cap advertiment previ.
Plantar-se a la porta no va ser un gest simbòlic sense més. Va ser un acte de coherència. Si les institucions utilitzen els espais de participació com a decorat, el moviment feminista té tot el dret a no formar part de l’escenografia.
Perquè el respecte no es declama: es practica. I el 8 de març no és un obstacle en l’agenda municipal. És una jornada de lluita que mereix, com a mínim, no ser sabotejada des del mateix Ajuntament.
No era la primera vegada.
L’últim Consell de Dones es va convocar el 24 de novembre de 2025. I no és una data qualsevol: l’endemà és 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Una jornada clau per al moviment feminista, de denúncia i de memòria davant la barbàrie masclista.
Convocar el Consell just la vespra no és casual. És burocratitzar la participació. És convertir-la en una formalitat buida per poder dir “hem complit” mentre es buida de contingut polític el feminisme institucional.
En aquell Consell del 24 de novembre, diverses organitzacions ja vam advertir amb claredat que l’Ajuntament no podia contraprogamar actes en dates com el 25N o el 8M. Que aquestes jornades no són part del calendari festiu municipal, sinó dates de mobilització social sostinguda. Que cal respectar les manifestacions, no competir-hi.
La resposta? El menyspreu.
El 8 de març de 2025 l’Ajuntament va organitzar un “tardeo feminista” a la mateixa hora que la manifestació. I enguany, la decisió ha sigut programar un castell de focs. Dos anys seguits de contraprogamació. Dos anys seguits d’interferir deliberadament en la mobilització feminista.
Quan els avisos han sigut explícits. Quan les dates són conegudes amb mesos —i anys— d’antelació. Quan l’itinerari és el mateix cada any. Ja no parlem d’errors. Parlem d’una manera de governar.
L’alcaldessa María José Catalá i la regidora Rocío Gil no poden al·legar desconeixement. El que hi ha és una concepció del feminisme domesticat, amable, institucionalitzat, que no moleste ni interpele.
Però el feminisme real incomoda. Denuncia. Assenyala. Exigeix pressupost, polítiques públiques i compromisos ferms.
El que està en joc no és només una qüestió d’agenda. És el model de ciutat. Una ciutat que entén el 8M i el 25N com a dies de reivindicació col·lectiva o una ciutat que els converteix en atrezzo.
Poden convocar consells per a la foto. Poden programar tardeos o castells de focs. Però el 8 de març i el 25 de novembre continuaran sent del moviment feminista.
Perquè si alguna cosa ha demostrat el moviment feminista és que no es deixa intimidar ni silenciar. Si posen focs, alçarem més fort la veu. Si intenten diluir-nos, ens farem més visibles. Si pretenen convertir el 8M en un decorat, el convertirem en una marea.
La Plaça de l’Ajuntament no és propietat de cap govern municipal. És un espai públic. I el 8 de març serà, com cada any, un espai de lluita.
Les dones no eixim al carrer per casualitat. Eixim perquè ens assassinen. Perquè cobrem menys. Perquè sostenim el món amb treballs invisibles. Perquè el patriarcat, malgrat els avanços, continua estructurant desigualtats.
El 8 de març no és soroll. Soroll és intentar tapar-lo.
I si algú pensa que amb pólvora es pot apagar el feminisme, és que no ha entés res.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús