No es tracta de jugar a política, sinó de ser conscients de la gravetat de la situació que travessem i d’anteposar els interessos de “tots” per damunt d’altres interessos partidistes.
Aquest dimecres 6 de maig es vota la proposta del Govern de prorrogar l’Estat d’Alarma. Contra aquesta nova pròrroga ja s’han pronunciat alguns partits polítics que han dit que votaran que no. Uns altres, s’ho estan pensant, i no saben si votaran en contra o s’abstindran. Sembla que la majoria dels partits polítics, estan més en les seues “coses particulars” que en la gravetat sanitària que travessa el país. Perquè no es tracta de jugar a política, sinó de ser conscients de la gravetat de la situació que travessem i d’anteposar els interessos de “tots” per damunt d’altres interessos partidistes. La sensació que transmeten és que no són molt conscients del que ens juguem tots.
Podem dir que les coses es podrien, potser, haver fet d’una altra forma. Que no es comparteix la manera de fer. Però qui ha de fer, és el Govern, que per a això governa, i en aquests moments, fer del discens una guerra de vots, sembla com menys poc seriós. Perquè al final, tota aquesta manera de conducta l’origina la batalla pels vots que les cúpules dels partits anteposen als interessos de tots, sense detindre’s a pensar com eixim de la pandèmia perquè els seus efectes siguen els menys dolents per a tots. Sí, per a totes i tots. Treballadores i treballadors, i per a autònoms i empresaris també, perquè l’eixida soci-laboral d’aquesta situació determinarà la nova manera de fer i sentir de la societat del futur.
Resulta del tot necessari fer un recorregut per les conseqüències que tindria el no prorrogar-se l’Estat d’Alarma a efectes soci-laborals. Cal recordar que l’Estat d’Alarma és el confinament que ens impedeix moure’ns amb llibertat, i que s’ha considerat com a eina bàsica per a parar la propagació de la pandèmia. La que fa que només funcione allò que es considera bàsic perquè la societat puga continuar vivint, encara que només siga a nivell latent.
Les mesures laborals com els ERTOs, els EROs, el teletreball, la “prohibició” d’acomiadar o de finalitzar contractes temporals, el permís retribuït recuperable, i més i més, no són l’Estat d’Alarma, són una conseqüència d’ell. Per això, es regulen en normatives posteriors i van en funció de com ha anat evolucionant la situació sanitària. Són eines vinculades directament al manteniment de l’Estat d’Alarma.
És evident que si finalitza la seua vigència, finalitza automàticament tota la normativa que va vinculada a aquest. Finalitzarien els ERTOs per força major produïts per la COVID-19. Els treballadors afectats i treballadores afectades tornarien demà als seus treballs. Tornarien a cobrar de les seues empreses que pagarien els seus salaris i les cotitzacions, encara que no tingueren ingressos. Es reposaria automàticament la normativa anterior, i en aquests ERTOs, no tots els treballadors tenen dret a cobrar atur, ni durant tot el temps que dure, i menys sense consumir atur acumulat. També, l’empresa continuaria pagant les cotitzacions dels treballadors mentre dure la suspensió o la reducció de jornada.
Si no es prorrogara l’Estat d’Alarma, finalitzaria:
Que no es prorrogara l’Estat d’Alarma no impediria que les empreses continuaren fent nous ERTOs, mentre consideren que existeixen motius per a això. En l’àmbit laboral, aquests són els efectes immediats que originària el no prorrogar-se l’Estat d’Alarma.