Drets
Agenda

JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!

Totes les persones ens hem de rebel·lar contra el masclisme i els intents de blanquejar-lo

20 / 11 / 2019 | Intersindical

Les xifres són escandaloses: als recomptes oficials, les assassinades en són 51 en 2019 i 1023 des de l’any 2003. Per a les feministes, però, en són moltes més, ja que les incloem a totes: dones en situació de prostitució, trans, assassinades per familiars i per desconeguts. El total real, que té en compte de veritat tots els feminicidis ascendeix a 91 enguany, i un acumulat de 1150 des del 2003.
Això vol dir que hi ha 1150 homes que han aplegat a la part més alta de la piràmide de les violències masclistes. Açò és la punta de l’iceberg, la manifestació més brutal del masclisme. Però no podem ni devem oblidar que el caldo de cultiu perquè hi haja assassinats són totes les violències que patim les dones: violència econòmica, laboral, social, institucional, sexual, relacional i prostitucional. I no totes aquestes violències es poden percebre a simple vista.
El sentiment de possessió i de superioritat sobre les dones és una cosa que molts homes tenen assumit i arrelat en la seua ment. D’ensenyar això se n’ha encarregat molt bé el patriarcat: els homes estan dalt i les dones estem baix. Del privilegi patriarcal, molts en creuen un dret innat. Els masclistes no consideren a les dones com iguals, persones amb els mateixos drets i lliures de decidir sobre la seua vida privada. Cal tindre en compte que, a l’estat espanyol, durant tota la dictadura franquista i fins l’any 1981 les dones estaven totalment sotmeses als homes (pares, marits): no podien treballar fora de casa, cobrar un salari, viatjar a l’estranger, tindre un compte corrent o propietats sense el seu permís. De fet, estaven considerades com a perpètues menors d’edat. Amb aquestos antecedents no és d’estranyar que la violència en la parella fóra un tema tabú de què no es parlava i que les dones patien en silenci. Aquestes dones no rebien ajuda ni comprensió: la dona era una possessió de l’home, qui podia fer el que volguera amb ella, fins i tot matar-la.
Gràcies a les lluites feministes s’han anat aconseguint canvis en la legislació, en l’atenció a les dones víctimes de violència masclista, s’han signat pactes, però està clar que no n’hi ha prou. Per aconseguir eradicar el terrorisme masclista és necessari un canvi de mentalitat i un canvi estructural de la societat, educar xiquetes i xiquets com iguals, com a persones independents i sense transmetre estereotips sexistes, que només perpetuen rols de superioritat en uns i de submissió en unes altres.
Els canvis que ens han costat tant d’aconseguir estan sent amenaçats per determinats sectors ultradretans feixistes que pretenen fer creure a la ciutadania que la violència cap a les dones és un invent, una cosa que no existeix. Res més allunyat de la realitat: el masclisme és un problema estructural de primera magnitud, amb segles de domini masculí, amb la meitat de la població supeditada a l’altra meitat. Per descomptat el seu afany per no utilitzar la terminologia correcta no és desconeixement: és un intent de restar importància a aquesta violència tan terrible i que cada any acaba amb assassinades als cementeris i mortes en vida a les cases. Saben que el que no s’anomena no existeix i aquest és tot el seu interès per no dir les coses pel seu nom. Perquè senyores i senyors, la violència masclista existeix, la violència masclista deixa un rastre brutal d’assassinades, de violades, d’agredides, d’explotades, de discriminades, de ningunejades per la justícia patriarcal, d’invisibilitzades. I, sí, nosaltres utilitzarem el seu nom: estem vivint un terrorisme masclista.
Segons el codi penal, la violència que s’exerceix cap a les dones es pot considerar un delicte de terrorisme, perquè no hi ha dubte que és un delicte greu contra la vida i la integritat física, i que té una finalitat: provocar l’estat de terror a les dones. El masclisme mata, però també genera por, terror i inseguretat en totes les dones: perquè quina dona no s’ha sentit aterroritzada quan camina pel carrer de nit i percep la presència d’un home darrere d’ella? No sabem el seu nom, no sabem qui és ni on va, ni tan sols sabem si s’ha adonat de la nostra presència. Però el fet de ser home ja encén les alarmes i ens genera un estat d’estrès i ansietat evidents i palpables. Eixa és una prova inequívoca que vivim en una societat masclista, contràriament al que volen fer creure alguns.
Volem deixar-ho ben clar: la violència masclista existeix, les dones convivim amb ella cada dia i és estructural. I no permetrem que això es pose en dubte. La societat ha de ser-ne conscient i totes les persones ens hem de rebel·lar contra el masclisme i els intents de blanquejar-lo.
Fins que no aconseguim eradicar el terrorisme masclista, les feministes seguirem als carrers exigint als governs que facen tot el que està al seu abast per garantir que les dones i xiquetes tinguem una vida lliure de violències.





  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.