Drets laborals
La mort de Belén Cortés: un crit que no podem silenciar
El passat 9 de març, a Badajoz, vam rebre una notícia que ens va glaçar la sang: Belén Cortés, educadora social, va ser assassinada per tres menors al pis tutelat on treballava.
Cal una revisió profunda de les polítiques públiques de protecció a la infància i a l’adolescència.
Treballava. Perquè Belén ha mort fent la seva feina. Una feina invisible, precària i vital per a la societat: tenir cura de
qui més ho necessita.
Treballava en un recurs educatiu i de reinserció destinat a joves que han comès delictes. Un espai d’acompanyament i segones oportunitats. Un espai difícil, d’alta complexitat. I, com passa massa sovint, un espai on les professionals estan soles, sense els recursos, el suport ni la protecció que necessiten per desenvolupar la seva tasca amb seguretat i dignitat.
Belén no és només una víctima. És la representació d’un sistema que fa aigües, d’una xarxa de
serveis socials tensionada fins al límit i d’unes treballadores —la gran majoria dones— que
sostenen la vida en les condicions més adverses. Altament feminitzat, aquest sector pateix la doble
opressió de la precarietat i de la invisibilització institucional. Ens demanen vocació, resiliència,
entrega absoluta. Però quan les coses fallen, ens deixen soles.
No podem permetre que aquest assassinat es reduïsca a una tragèdia puntual. És un punt d’inflexió.
És el moment de mirar de cara una realitat que fa temps que denunciem: que sense equips
suficients, sense protocols eficaços, sense suport psicològic, sense coordinació entre serveis i sense
reconeixement real, el sistema de protecció es converteix en una trampa tant per als joves com per a
les professionals que hi treballen.
Cal una revisió profunda de les polítiques públiques de protecció a la infància i a l’adolescència.
Calen mesures urgents per garantir la seguretat i el benestar de les professionals socials. I cal,
també, una aposta decidida per visibilitzar, valorar i cuidar qui cuida.
Belén hauria d’haver tornat a casa aquell dia. I no ho va fer. Que la seva mort no siga en va. Que
siga una alarma que ningú gosi silenciar. Que siga l’inici d’un canvi real, estructural, feminista i
valent. Per ella. Per totes.
Normes d'ús