A casa nostra
La Nit d’Intersindical Valenciana reivindica la força del poble i el sindicalisme combatiu com a eina de transformació
La segona Nit d’Intersindical Valenciana va esdevenir molt més que una gala de reconeixements. Va ser una afirmació col·lectiva de força, dignitat i compromís. Una nit per reivindicar que, davant les injustícies, les retallades, l’autoritarisme i els interessos dels poderosos, només el poble organitzat pot obrir camins de canvi.
La gala va reservar també un dels moments més emotius i políticament significatius per al reconeixement de militants històrics i referents sindicals.
Sota el lema “La força del poble”, Intersindical Valenciana va reunir centenars de persones en una trobada marcada per la reivindicació del sindicalisme valencià, de classe, nacional i combatiu com a instrument imprescindible per defensar els drets de les treballadores i els treballadors i per construir un país més just, més digne i més lliure.
L’acte va servir per fer balanç d’un any especialment intens, en què la mobilització social i sindical ha tornat a demostrar que quan el poble s’organitza, es mouen estructures que semblaven intocables. Les protestes als carrers, les lluites en defensa dels serveis públics, la vaga educativa i les mobilitzacions socials han sigut una mostra de la vitalitat d’un poble que no es resigna i que planta cara davant les agressions contra els drets socials i laborals.
En aquest context, la portaveu d’Intersindical Valenciana, Beatriu Cardona, va reivindicar el paper del sindicalisme com a eina de resistència i transformació, i va subratllar la necessitat de continuar construint una alternativa pròpia, arrelada al País Valencià i compromesa amb la majoria social.
Un dels moments més emocionants de la nit va ser el lliurament dels Guardons de la Nit d’Intersindical Valenciana, que van reconéixer col·lectius i persones que, des de diferents àmbits, representen la lluita per la justícia social, la solidaritat entre pobles, la defensa del territori i el compromís militant.
Van ser reconegudes entitats com l’Associació Valenciana d’Amistat amb Cuba José Martí, símbol de la solidaritat internacionalista; el moviment BDS, per la seua defensa dels drets del poble palestí davant l’opressió; i el col·lectiu Segura Transparente, referent en la lluita ecologista i en la defensa dels béns comuns davant els interessos especulatius. També es va retre homenatge a les dones mestres vinculades a les Escoles d’Estiu, protagonistes d’una escola pública transformadora, democràtica i arrelada a la llengua i la cultura pròpies.
La gala va reservar també un dels moments més emotius i políticament significatius per al reconeixement de militants històrics i referents sindicals, persones que han dedicat una part fonamental de la seua vida a la defensa dels drets de la classe treballadora i a la construcció pacient, sovint silenciosa però imprescindible, d’un sindicalisme valencià, de classe i compromés.
Perquè darrere de cada vaga, de cada mobilització, de cada conquesta laboral i de cada estructura sindical que hui tenim dempeus, hi ha persones que han sostingut durant anys el compromís militant des de la coherència, la constància i la convicció que només l’organització col·lectiva pot canviar la realitat. La Nit d’Intersindical Valenciana va voler posar rostre, nom i trajectòria a eixa militància que és memòria viva del sindicalisme combatiu al nostre país.
Entre les persones reconegudes, el sindicat va retre homenatge a José García Polo, referent del moviment de jubilades i jubilats, per una trajectòria marcada per la implicació sostinguda en la defensa dels drets de les persones treballadores i per continuar aportant experiència, militància i compromís al projecte col·lectiu d’Intersindical Valenciana.
També va ser reconeguda Mara Martínez, una dona que va saber obrir-se camí en un sector tradicionalment masculinitzat com el ferroviari i que, des del Sindicat Ferroviari i el secretariat d’Intersindical Valenciana, ha representat una manera de fer sindicalisme basada en el treball constant, la fermesa i el compromís amb la defensa dels drets laborals. El seu reconeixement simbolitza també el paper de tantes dones que han fet sindicalisme des de la lluita i la perseverança, moltes vegades en condicions especialment adverses.
La nit va homenatjar igualment Tomás Giménez, treballador de Ford Almussafes i referent per a generacions de companys i companyes de l’STM, exemple d’un sindicalisme arrelat al centre de treball, fet des de la proximitat, la constància i la defensa quotidiana dels drets col·lectius davant la patronal.
Entre els guardonats també va destacar José Luis González ‘el Manyo’, professor d’Història i militant sindical compromés amb l’STEPV i amb Intersindical Valenciana, impulsor de la salut laboral al sindicat i persona que, fins i tot després de la jubilació, continua vinculant la seua militància a les lluites socials, des de la defensa del dret a l’habitatge i la justícia social. Una trajectòria que exemplifica que el sindicalisme no s’acaba al centre de treball, sinó que forma part d’un compromís global amb la dignitat i els drets de les persones.
També va rebre el reconeixement David Vicent, una de les persones implicades en el naixement i consolidació d’Intersindical Salut a Castelló, defensor incansable de la sanitat pública i referent per a moltes companyes i companys en la construcció d’un sindicalisme útil, combatiu i al servei de les treballadores i treballadors del sector.
L’últim reconeixement va ser per a Salva Sanmartín, definit pels seus companys i companyes com una persona valenta, noble i incansable, exemple d’una manera d’entendre el sindicalisme des de la dignitat personal, la coherència i la lleialtat a la classe treballadora.
Amb aquests homenatges, Intersindical Valenciana va reivindicar no sols trajectòries personals, sinó també una idea fonamental: cap organització sindical es construeix només amb discursos, sinó amb dècades de militància, de compromís sostingut i de persones que, des de llocs molt diferents, han dedicat la seua vida a defensar drets, a organitzar lluites i a fer possible les conquestes col·lectives de la classe treballadora valenciana.
La Nit d’Intersindical Valenciana va concloure amb un missatge clar: els drets no es regalen, es conquereixen; la dignitat no es negocia, es defensa; i el futur només serà del poble si el poble s’organitza.
En un moment de ofensiva contra els serveis públics, de precarització laboral i de retrocés democràtic, Intersindical Valenciana va tornar a reivindicar-se com un sindicat útil per a la classe treballadora i compromés amb la transformació social, perquè només des de l’organització, la solidaritat i la lluita col·lectiva es pot construir un País Valencià més just, més lliure i al servei de la majoria social.
Normes d'ús