El 29 d’octubre el govern valencià posà en perill la vida de milers i milers de valencianes i valencians. La inacció, la incompetència i la irresponsabilitat del poc honorable president de la Generalitat Carlos Mazón i del seu Consell eixe dia, els dies previs i les setmanes posteriors ha tingut greus conseqüències per a totes nosaltres: 230 persones mortes, milers de ferides i centenars de milers de víctimes traumatitzades.
Eixe dia, milers de treballadores i treballadors en el territori afectat vàrem perdre un dret fonamental: el dret a la vida. Eixe dia moltes persones vàrem ser sorpreses per la riuada del riu Magre i les barrancades vàries als nostres llocs de treball o itinere de camí de tornada cap a les nostres cases. Ningú ens va avisar, ningú ens va protegir, ningú ens va rescatar. Els que tingueren més sort, passaren hores i hores d’eixa nit dalt del sostre de l’empresa, en un entresolat, dalt d’un camió o dalt d’un pont en moltes autovies. Altres patiren hores agafades a un fanal, un arbre o una reixa rebent al seu cos els colps de cotxes, troncs i contenidors arrossegats per les aigües. D’altres es quedaren tancades durant tota la nit a comerços amb l’aigua al coll angoixades per la seua vida. Mentre que a 230 persones se’ls arrebatà la vida. I totes, totes, totes patirem la retallada i privatització dels serveis públics d’emergències. A milers i milers de víctimes ningú els va agafar el telèfon al 112, ningú els va anar a rescatar, ningú els va avisar del perill.
els darrers anys hem pogut comprovar la importància de tindre uns bons serveis públics, ben dotats materialment i humanament
Amb la pandèmia i amb les diferents danes que hem patit al País Valencià els darrers anys hem pogut comprovar la importància de tindre uns bons serveis públics, ben dotats materialment i humanament de persones especialitzades. Desgraciadament amb les polítiques del patriarcat neoliberal del Partit Popular hem vist com es privatitzaven serveis públics essencials com el 112, es tancava la Unitat d’Emergències Valenciana, es retallava en bombers i bombers forestals o es privatitzava la gestió d’hospitals, residències de la gent gran i l’educació dels nostres infants. Aquestes polítiques que primen els interessos econòmics, el benefici d’uns pocs, sobre el bé comú i la protecció del benestar de tota la societat posen en perill la nostra vida. Açò malauradament ho hem pogut comprovar el passat 29 d’octubre i les setmanes posteriors on a la població se’ns ha abandonat a la nostra dissort.
I sembla que res hem aprés. Continua el desgovern a la Generalitat Valenciana. Continuen les polítiques de privatització dels serveis públics essencials, d’urbanització en zones inundables, d’abandonament de les escoles públiques destruïdes per la dana… Per què totes i tots patim un govern que anteposa la seua butxaca i els seus interessos econòmics al dret a la vida us convoquem a les valencianes i valencians a la vaga general el pròxim dijous 29 de maig. Pel passat, pel present i pel futur. Per dignitat, per les víctimes i per la vida: Vaga general!