Opinió
Ràbia, impotència, tristesa
Article de Josep Codonyer, responsable de Salut Laboral i Medi Ambient d’Intersindical Valenciana
No puc dormir, avui sento que el malson es pot transformar en trauma. La ràbia, la impotència i la immensa tristesa no em deixen descansar. El cap i el cor van a mil amb les històries de la meua família, amics i veïns. Cotxes a la cuneta de l’A3 encara avui amb els cossos a dins, veïns que continuen ofegats als seus garatges o als pàrquings dels centres comercials, companyes arrossegades pel corrent damunt dels cotxes quan tornaven de treballar perquè es van negar a tancar els centres educatius i centres de treball malgrat l’alerta vermella i la que estava caient. I ara aquestes escoles, aquests centres comercials estan arrasats . I mentre continuem sobrevivint entre el fang les persones que ho podem contar. Aquesta nit m’ha fet feliç escoltar un fil d’aigua per primera vegada emergir de l’aixeta, i poder estirar la cadena del WC, tot un luxe. Espere poder dutxar-me demà per primera vegada en 5 dies, ja faig olor.
Plore pels morts, els que continuen als seus costosos cotxes, al fang o gronxant-se a les aigües de l’Albufera… I done gràcies als milers de voluntaris que ens estan ajudant en aquests moments tan durs. Demà no els deixen vindre, davant la visita dels reis. Volen els carrers sense gent que els puguen tacar la foto de fang o improperis. Hem rebut mostres de solidaritat de tot el món: del Kurdistán, de Gaza, del Sàhara per posar algun exemple de llocs que pateixen. Però cap mostra d’empatia amb els familiars dels morts per part del Consell, que a més amaga les xifres. No deixen acostar-se les famílies a la morgue, no volen la foto amb els centenars i centenars de cadàvers. Tot per la incompetència i negligència del nostre Consell.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús